El que sí que val la pena és anar a votar

Una part de la societat catalana, especialment la que que es declara independentista, s'ha instal·lat en el desànim i en la desorientació arran del que va passar després de l'octubre del 2017. I alguns estan ressentits amb una classe política que consideren que no va ser prou transparent o que fins i tot els va enganyar respecte a les expectatives reals que hi havia d'aconseguir la independència. Aquest malestar, perfectament comprensible, ha cristal·litzat, segons l'enquesta de YouGov que publiquem aquest diumenge, en un augment notable de l'abstenció entre els independentistes i la irrupció d'una força sobiranista d'extrema dreta com Aliança Catalana, combinada amb el manteniment de Vox al Parlament. Aquest no és un fet estrany en el context europeu i occidental. La desconfiança en la classe política és el caldo de cultiu ideal per als populismes, especialment els de dreta, que presenten solucions aparentment fàcils a problemes complexos i tenen en l'odi al diferent el combustible que els alimenta.

Davant d'aquesta situació volem fer una crida a la participació, a votar en defensa pròpia, perquè si bé quedar-se a casa pot resultar personalment satisfactori, les seves conseqüències poden ser nefastes col·lectivament. Perquè més enllà de l'estat d'ànim de cadascú, o l'opinió sobre un líder polític o un altre, al capdavall el Parlament que elegim el 12 de maig haurà de prendre decisions molt importants sobre el futur del país. ¿De veritat volem que opcions extremistes i retrògrades tinguin pes en el debat públic? ¿De veritat volem que el món s'emporti una visió esbiaixada del que és Catalunya perquè els nostres polítics no són perfectes? ¿De veritat volem inculcar als nostres fills la idea que al capdavall la democràcia no és tan necessària, que tots els polítics són iguals i que no cal ni anar a votar? Què pensarien les generacions precedents que van lluitar perquè nosaltres tinguéssim aquest dret?

Val la pena votar? Esclar que sí. L'odi i la frustració no ens portaran enlloc com a societat. Cal ser, això sí, exigents amb la nostra classe política i demanar-los totes les explicacions que calgui, i pensar molt bé el vot, però mai renunciar-hi. Votar ens obliga a pensar quin és el model de país que defensem, quina relació amb l'Estat, quin finançament per a Catalunya, quina política econòmica, quina fiscalitat, quins serveis socials, quina política lingüística per protegir el català, quina escola, quina salut, quina capacitat de retorn tenen els nostres joves amb talent, etc. ¿De veritat que tot això no és important i no mereix que ens aturem uns minuts a reflexionar, a decidir quin rumb volem imprimir al país?

Queden encara dues setmanes per a les eleccions i una campanya electoral que promet ser intensa. Esperem que els candidats siguin capaços d'engrescar els votants, de convèncer-los que realment val la pena de fer l'esforç. I si la ciutadania respon i va a votar en massa passaran dues coses molt interessants. La primera és que el Parlament s'assemblarà més a la millor cara del país. I la segona, que estarem en condicions d'exigir als polítics que estiguin a l'altura.