08/10/2018

El llegat de la Caballé és també la seva exigència d'excel·lència

BarcelonaL'ampli ventall de personalitats polítiques i artístiques que aquest dilluns van acudir al funeral de Montserrat Caballé al Tanatori de les Corts dona una idea de com la personalitat i la vàlua cultural de la gran soprano passa per sobre de qualsevol ideologia o fins i tot de rivalitats o relacions personals. La senzillesa del lloc, potser fins i tot massa pels problemes logístics que comportava, va impedir que el funeral fos multitudinari, però hi va haver de tot, des de col·legues i amics de tota la vida fins a persones anònimes que li volien dir l'últim adeu en agraïment a tants bons moments gaudint del seu art. Aquests dies hi ha hagut unanimitat, com no podia ser d'una altra manera, a considerar Caballé una de les més grans cantants d'òpera del segle XX arreu del món. I, per tant, cal esperar que el Liceu, el teatre en què tant va triomfar i que tant va fer créixer amb la seva presència, lideri un homenatge internacional que permeti fer-li el comiat popular que ella es mereix i que segurament molts ciutadans estan esperant.

De totes les coses que s'han dit aquests dies de la Caballé val la pena retenir-ne una de fonamental. Tenia aptituds naturals i una veu excepcional, però en bona part va arribar a l'excel·lència gràcies a l'esforç i a una disciplina i voluntat constants. No ho va tenir fàcil. Provenia d'una família humil de Gràcia, va poder estudiar gràcies a beques i ella mateixa va contribuir a mantenir tota la família en els seus inicis, i després. Res li va venir donat al principi i, abans d'aconseguir el triomf, es va haver de foguejar en teatres de Centreeuropa en papers discrets. I va haver de treballar molt la seva tècnica, fins al punt fins i tot d'inventar-se una manera pròpia de cantar, per aconseguir arribar al cim de la lírica internacional, per ser única, la millor. Possiblement per això, era exigent i demanava als altres el mateix nivell de compromís amb la feina ben feta. Només així la cultura pot arribar al capdamunt. Només així la cultura pot tenir impacte en la vida i l'avenir d'una societat o un país.

Cargando
No hay anuncios

Les anècdotes i vicissituds de la vida s'acaben oblidant i fins i tot la personalitat de l'artista acaba sent irrellevant. El que fa que un creador cultural romangui en la memòria al llarg del temps, com sens dubte passarà amb Montserrat Caballé, és el seu art i la seva ensenyança. De Caballé ens queden les seves gravacions, que afortunadament permeten escoltar una vegada i una altra les seves meravelloses interpretacions de les grans heroïnes del 'bel canto', o tantes i tantes cançons d'estils molt diversos. Però també ens queda el seu exemple, els consells i ensenyança que va compartir amb altres cantants, la seva tècnica sobre com dominar l'instrument de la veu a través de la respiració, i això és un llegat que podran aprofitar també les noves generacions. A Montserrat Caballé li hem de fer encara molts més homenatges per recordar i lloar la seva figura, però sobretot l'hem de seguir en la seva incansable defensa de l'exigència i l'excel·lència cultural.