Occident davant l'aliança Pequín-Moscou
BarcelonaDes de l’inici de la invasió russa a Ucraïna la Xina s’ha mogut amb una certa ambigüitat per, sense mostrar un suport absolut a Moscou, marcar distàncies amb la posició de les potències occidentals. Aquesta ambigüitat s’ha desfet a la cimera de Samarcanda entre els líders dels dos països, on Xi Jinping ha fet una declaració convidant Vladímir Putin al món canviant del futur.
"Davant dels grandiosos canvis del nostre temps en l'àmbit mundial, mai vistos abans, estem disposats a servir d'exemple amb els col·legues russos com a potències mundials responsables. I a jugar un paper de lideratge per conduir aquest món ràpidament canviant a una trajectòria de desenvolupament estable i positiu", ha dit Xi en una declaració prèvia a la trobada. Per la seva banda, Putin ha agraït al seu homòleg la "posició equilibrada" de la Xina en el conflicte ucraïnès. Així doncs, un dels pitjors escenaris que es podien preveure amb l’esclat de la guerra, que era una aliança entre la Xina i Rússia contra Occident, sembla a prop de fer-se realitat.
És veritat que, immers en el seu enfrontament amb els Estats Units per l’hegemonia mundial, Pequín ha trobat ara en Moscou un aliat necessitat al qual pot fer servir a conveniència per desgastar Occident. Mentrestant, per a un Putin amb molts problemes després de la contraofensiva ucraïnesa de les últimes setmanes, abraçar-se a la Xina és de les poques oportunitats de millora que li queden.
Ara bé, està per veure que la societat russa, fortament occidentalitzada des de l’enfonsament de l'URSS, accepti el camí marcat pel seu líder, que gira l’esquena a Europa i als Estats Units per mirar cap a Pequín, amb tot el que això comporta en termes econòmics, polítics i fins i tot culturals.
En tot cas, la UE i els EUA n'han de prendre nota i començar a preveure quines implicacions té aquesta aliança i quines mesures s’han de prendre. Per començar, com ja va dir Ursula von der Leyen al Parlament Europeu, la UE ha d’aprofundir en la seva autonomia estratègica per no estar en mans de règims com el de Putin o el xinès en aspectes clau per al desenvolupament econòmic com ara l’energia o les primeres matèries.
Ara es comença a veure que el món del made in China, que comportava productes barats per als occidentals a canvi de deslocalitzacions d’empreses que buscaven reduir costos, tenia una sinistra cara B: l’enfortiment del règim autoritari xinès. Durant anys molts empresaris occidentals van fer negocis a Rússia i a la Xina ignorant aquesta realitat i fins i tot lloant alguns aspectes d’aquests règims autoritaris. Doncs bé, ara es veu clarament els costos de fer que l’economia visqui al marge de principis bàsics com els drets humans o la democràcia.
I és que les velles democràcies liberals, amb una demografia feble i una economia en decadència, es veuen ara amenaçades per aquests règims il·liberals que ja no es conformen amb ser la fàbrica del món. Volen dominar-lo i imposar els seus valors. La invasió d'Ucraïna és més que un conflicte regional.
