El Papa desdramatitza el debat sobre Catalunya
BarcelonaEl papa Francesc de ben segur que va descol·locar una part molt important de la jerarquia eclesiàstica espanyola amb la naturalitat amb què va afrontar les preguntes de Carlos Herrera a la Cope sobre el procés català. Lluny de l'esquinçament de vestidures i els escarafalls habituals en els pronunciaments de certs bisbes, el pontífex va treure ferro a la qüestió recordant el que és una obvietat històrica, i és que hi ha molts precedents d'independències de països en el passat recent europeu, i va citar en concret el cas de Kosovo, que Espanya no reconeix precisament perquè ho considera un precedent perillós per a Catalunya o Euskadi. Francesc, però, va anar més enllà de normalitzar i desdramatitzar el debat sobre la independència de Catalunya, i va posar el dit a la nafra quan va posar l'accent en el concepte de reconciliació: "La unitat nacional és fascinant, però mai s'assolirà sense la reconciliació dels pobles", va dir. En aquest sentit, el Sant Pare va instar Espanya a "reconciliar-se amb la seva pròpia història".
El papa Francesc s'allunya, doncs, dels que consideren la unitat nacional com "un bé moral d'obligada protecció", en paraules del cardenal Antonio Cañizares o l'expresident de la Conferència Episcopal Espanyola Antonio María Rouco Varela. I amb poques frases desmunta el pensament que avui dia és hegemònic en els cercles conservadors i ultracatòlics, és a dir, que Espanya no té cap problema de reconciliació (excepte pels intents de l'esquerra de remoure el passat) i que la unitat nacional no és una mera qüestió política sinó de fe. I, al contrari, el Papa s'alinea així amb els sectors més moderats i dialogants, encapçalats per l'actual president de la CEE, l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
Omella va ser l'artífex del posicionament de la CEE a favor dels indults, cosa que li va provocar una allau de crítiques des de tots els sectors de la dreta (des de Casado a Abascal) i fins i tot d'altres membres de l'Església. El seu rival en l'elecció al capdavant de la Conferència Episcopal, l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, va publicar un article a l'Abc molt crític amb el suport als indults. I l'expresident espanyol José María Aznar, recordant també les paraules contemporitzadores del president de la CEOE, Antonio Garamendi, va llançar una de les seves admonicions: "Són dies per apuntar i no oblidar".
Les paraules del pontífex són un suport explícit a la postura conciliadora que ha intentat mantenir durant tot aquest temps l'Església catalana i que li ha provocat fortes crítiques tant dels seus col·legues espanyols i els sectors més espanyolistes com de l'independentisme més irredempt. Alguns d'ells, com el dimitit bisbe de Solsona Xavier Novell, havien visitat els presos polítics a la presó (no és el cas d'Omella, però, que sempre ha calculat molt bé els seus gestos).
En tot cas, aquestes paraules haurien de servir també perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, perdi la por a afrontar el debat obert a Catalunya i també d'altres com el de la memòria històrica. Perquè no sempre es tindrà a favor el vent del Vaticà.
