El petroli com a indicador del que pot passar
Habitualment una baixada del preu del petroli és una bona notícia per a les economies familiars, ja que acaba derivant en retallades en els preus dels carburants. Tot i això, de vegades una caiguda en el preu del cru pot ser un indicador de males perspectives econòmiques i, per tant, ja no seria una notícia tan positiva. Això és exactament el que està passant des que Donald Trump va anunciar la seva guerra comercial a tot el món, i especialment a la Xina, el 2 d'abril passat, l'anomenat "dia de l'alliberament".
Des de llavors el preu del cru ha caigut dels 75 dòlars als 65, un 16%, unes xifres que no es veien des de la pandèmia. Les causes són diverses, però el factor desencadenant és que els inversors consideren que la guerra aranzelària tindrà un impacte negatiu en el comerç internacional i, per tant, hi haurà menys demanda de petroli. Això coincideix en el temps amb el fet que els països de l'OPEP+ ja havien decidit amb anterioritat augmentar la producció. A més, Rússia necessita desesperadament recaptar divises per poder sufragar la guerra a Ucraïna.
Aquesta baixada pot tenir, al seu torn, efectes molt negatius en el sector del fracking als Estats Units, ja que per sota dels 65 dòlars ja no val la pena perforar el barril, de manera que el famós "drill, baby, drill" de Donald Trump no sortiria a compte. Això explica la caiguda a la borsa de les empreses que es dediquen al fracking, i que havien saludat amb eufòria l'arribada de Trump al poder. Els efectes de la guerra aranzelària en el petroli són una altra d'aquelles conseqüències inesperades que s'estan convertint en un bumerang per a Donald Trump.
Tanmateix, el que resulta més preocupant és que la baixada del preu del petroli indica que l'economia global pot retrocedir. En primer lloc, als mateixos Estats Units, on justament l'administració Trump està pressionant el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, perquè redueixi els tipus d'interès. D'aquí pocs dies se sabrà quin ha estat el creixement (o decreixement) del PIB nord-americà en el primer trimestre, unes dades que seran claus per calibrar l'impacte de l'administració Trump en l'economia. Si l'economia nord-americana se'n ressent, tindria inevitablement efectes a l'altra banda de l'Atlàntic, on ja hi ha economies molt debilitades, com l'alemanya o la francesa.
La conclusió és que, veient l'evolució del preu del petroli i els índexs borsaris, és evident que els inversors consideren que venen mal dades i que cal preparar-se per a escenaris de crisi. Per això caldrà estar atents els pròxims dies a l'evolució dels mercats i veure si Trump dona un altre cop de timó –com el de suspendre els aranzels a tothom menys a la Xina– o si es manté en l'escenari actual de col·lisió amb Pequín. La primera decisió que ha de prendre és què fa amb els dispositius electrònics que es fabriquen al gegant asiàtic, i que han estat exclosos dels aranzels de forma temporal.