Uns pressupostos expansius per preparar un futur incert
El Govern ha presentat el projecte de pressupostos per al 2024 que ha definit com els més "expansius" de la història. Efectivament, la xifra puja fins als 43.673 milions d'euros, una quantitat que arriba fins i tot als 48.492 milions si s'hi inclou tot el sector públic. Creix la despesa en salut, ensenyament, recerca i cultura, i també hi ha una forta inversió en infraestructures per fer front a la sequera i per a la promoció d'habitatge públic. Venim d'anys de relativa bonança econòmica en què, a més, gràcies a les ajudes estatals i europees, tant directes com de contenció fiscal, s'ha pogut incrementar la despesa pública en sectors claus de fort impacte social.
En els nous pressupostos, la despesa concreta dels departaments creixerà un 7,6%, i això en termes absoluts suposa, per exemple, que Ensenyament apujarà el seu pressupost en 683 milions d'euros, en bona part per incrementar la plantilla i reduir ràtios, i que Salut tindrà 636 milions d'euros més que es destinaran en bona part a reforçar l'atenció primària i a millores per als treballadors sanitaris. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ho ha recordat en la presentació dels comptes i ha fet una crida als grups perquè negociïn de forma responsable, ja que l'actual "finestra d'oportunitat" no durarà sempre i el marge pressupostari per créixer es reduirà en el futur.
Si fem una mirada al passat, a fa deu anys, s'entén encara millor a què es refereix la consellera. Era el moment postcrisi de les grans retallades, del deute desbocat, de la venda de patrimoni propi per fer front a les despeses i d'un pressupost que gairebé era la meitat del que hi ha ara. Avui es critica, amb certa raó, la falta de previsió a l'hora de fer inversions amb infraestructures troncals, com les necessàries per fer front a la sequera, que ara ens fan falta. Però en aquell moment amb prou feines es podien mantenir uns serveis bàsics que fins ara, i encara no del tot, no han pogut recuperar-se de l'estisorada. Val la pena recordar-ho perquè la conjuntura econòmica global pot tornar a canviar. Europa ja ha avisat que torna el control del dèficit, hi haurà menys a repartir i les prioritats aniran cap a altres àmbits lligats a la inestabilitat geoestratègica del continent. Crisi energètica, climàtica, armamentística... No sabem el que ens trobarem, i és important aprofitar l'oportunitat per posar en marxa, aviat, les infraestructures i les prioritats de creixement que necessita el país.
És sobre aquests grans temes de país –recerca, clima, salut, educació, habitatge...– que haurien de pivotar les negociacions amb els grups de cara a millorar en tot el que sigui possible els pressupostos. És comprensible que en l'àmbit polític i ideològic hi hagi temes, com ara el Hard Rock, que puguin ser cabdals tant a favor com en contra per als partits. Igual que ha estat una prioritat per al PSC fer aquest macroprojecte lúdic i de joc, cal entendre que no fer-ho sigui també una prioritat per als Comuns. Però seria una oportunitat perduda per al país que no s'aprofités per negociar en els molts altres àmbits claus que afecten tota la ciutadania.
