Puigdemont: la realitat s'imposa un any després
Divendres va fer un any tant de la investidura de Salvador Illa com a nou president com del retorn fugaç de Carles Puigdemont a Catalunya. L'operació de pel·lícula que va permetre a l'expresident entrar i sortir del país burlant la policia, especialment els Mossos d'Esquadra, que eren els que havien planificat com havia de ser la seva detenció a les portes de la Ciutadella, va acaparar titulars i va tenir un fort impacte mediàtic. I tot i que no va agradar a tothom dins de Junts (la gran majoria desconeixien els plans del seu líder i van ser partícips d'una gran maniobra de distracció), Puigdemont va engrandir la seva fama de líder disruptiu capaç d'alterar el tauler polític amb un cop d'efecte.
Tot i això, un any després, l'impacte de bona part d'aquell episodi s'ha acabat diluint i s'ha imposat una realitat que dicta que qui ocupa el despatx presidencial al Palau de la Generalitat avui és Salvador Illa, mentre que Puigdemont continua esperant a l'exili l'aplicació de l'amnistia. És cert que aquesta situació no és responsabilitat seva, ni tan sols del govern espanyol, sinó d'una cúpula judicial que s'ha declarat en rebel·lia i es nega a aplicar una llei aprovada pel Congrés. Al final, doncs, també s'ha imposat una altra realitat: que els jutges fan i desfan amb les lleis al marge del seu redactat concret.
Durant aquest any Junts ha intentat jugar les seves cartes al Congrés, on els seus vots són necessaris, per guanyar protagonisme, però alhora té dificultats per projectar-se al Parlament com a alternativa a Illa, ja que des de l'exili Puigdemont difícilment pot exercir amb eficàcia com a cap de l'oposició. Aquest també serà un debat que Junts haurà de resoldre si en els pròxims mesos el TC resol a favor de l'aplicació de l'amnistia en el cas de Puigdemont: quin rol haurà d'assumir l'expresident? Ocuparà l'escó i farà de cap de l'oposició en un retorn a la política pre-Procés o bé es mantindrà al marge de la política del dia a dia per salvaguardar el seu perfil de líder suprapartidista de l'1-O? No és una decisió fàcil, en tot cas.
El que és evident és que Catalunya, com tots els països, necessita una oposició forta i creïble, i aquest paper li correspon jugar-lo a Junts. I fer oposició no significa dir no a tot, que és el que fa per exemple el PP a Espanya, sinó combinar la crítica amb acords puntuals en temes de país, com ara la defensa de la llengua catalana. Però fins que Puigdemont no pugui tornar a Catalunya com un home lliure en compliment d'una norma que el TC ja ha deixat clar que és constitucional, no hi haurà normalitat possible a la política catalana ni el joc oposició-govern es podrà desenvolupar sense interferències. El mateix president Illa ho va deixar clar en l'entrevista a l'ARA quan va dir que esperava començar el curs amb tots els actors polítics habilitats. El curs segurament no podrà començar d'aquesta manera, però el retorn definitiu i no fugaç de Puigdemont s'hauria de poder produir abans de finals d'any.