Així es va gestar l'operació clandestina per portar i treure Puigdemont de Catalunya

BarcelonaUn home s’espera impacient en un carrer del barri de Sant Pere de Barcelona. És el 6 d’agost del 2024 i passen riuades de turistes per allà. Ja és fosc, està intranquil i sospita de tothom. Es fixa sobretot en aquells que no fan res, que simplement s’esperen. ¿L’estan seguint? Ell tan sols espera un cotxe, que no sap de quina marca ni el conductor, només qui hi haurà als seients del darrere. A 190 quilòmetres d’allà, al costat de Perpinyà, els amics més propers de l’expresident Carles Puigdemont comencen a arribar a la casa on se'ls ha citat. És una cita especial. Hi ha Gonzalo Boye, molt més ja que el seu advocat, i també Jami Matamala. Són allà per fer l’últim sopar amb Puigdemont, ja que hi ha la sensació que serà la darrera trobada amb l'expresident en llibertat. A l’hora indicada arriba el cotxe que normalment porta el líder de Junts, però no hi ha rastre d'ell. Només el seu telèfon. La sorpresa és majúscula entre els comensals, sopen i marxen: no sabien que formaven part d'una maniobra de distracció.

En aquest moment, a Barcelona, s’acaba l’espera –d’una hora– de l’home impacient en un carrer del barri de Sant Pere. Arriba un cotxe conduït per una parella de voluntaris d'avançada edat. Ve de la Catalunya Nord i ha entrat al Principat per carretera. Als seients del darrere hi ha Carles Puigdemont i el secretari general de Junts, Jordi Turull, totalment incomunicats des de fa hores. És el primer cop que l’expresident trepitja Barcelona des de l’any 2017. Són set anys d'exili, però baixa del cotxe en silenci i entra de seguida en un pis on es tancarà durant dos dies seguits.

Aquest és el primer pas del que serà el retorn fugaç de Puigdemont, que només es deixarà veure en públic uns minuts el 8 d’agost. L'operació agafarà a contrapeu a tothom: els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, però també Junts i la resta de partits i entitats independentistes, que s’havien preparat per al seu empresonament. Òmnium tenia a punt una pàgina web per denunciar la situació i mobilitzar recursos que mai acabarà activant. En realitat, la jugada agafarà per sorpresa fins i tot el president del Parlament, Josep Rull, el president del grup, Albert Batet, i tota la cúpula juntaire. També els expresidents Artur Mas i Quim Torra. Només tres persones de l’entorn de l’expresident saben què passarà: Turull, que s’ha donat d’alta d’advocat amb poders de representació de l’expresident i que no s’ha de separar d’ell ni un moment, i Toni Castellà, que des del Consell de la República (CdR) idea tota l’operació amb la seva mà dreta, Teresa Vallverdú, advocada també vinculada al Consell i que en aquell moment era aliena a Junts –ara és membre de l'executiva.

La possible fugida de Puigdemont, si no pot entrar a la cambra catalana tal com ha promès, es verbalitza en una reunió pocs dies abans del dia D, a finals de juliol. No és en una trobada de la direcció de Junts ni del Consell, sinó en una d’aquelles cimeres en què l’expresident convoca el nucli de la seva confiança més estreta, de fora i dins del partit. Els participants en aquella trobada es poden comptar amb els dits de les dues mans i, entre ells, hi ha Turull i Castellà. És aquí on una veu amb ascendència de dins la reunió planteja un escenari que fins llavors no s'ha contemplat: si Puigdemont no pot entrar al ple per la presència policial, ¿pot tornar a sortir del país? Sembla impossible, però l’últim que vol l’expresident és deixar-se detenir després de set anys d’exili.

L’Operació Urnes

Si l’agost del 2017 desenes de voluntaris creuaven la frontera per portar urnes per l’1-O en una operació clandestina que va fer possible el referèndum, ara, set anys més tard i també un mes d’agost, s'estava gestant una altra operació secreta, que era igual de complicada. Calia portar i treure Puigdemont de Catalunya el dia que Salvador Illa era investit. Sota la màxima que no podia ser detingut, un centenar de persones s'impliquen en un operatiu on també hi ha gent que va tenir un paper cabdal en el repartiment d’urnes pel Principat. I com el 2017, aquesta xarxa de voluntaris funciona de manera piramidal i cadascun dels implicats es limita a fer la tasca que li han encomanat sense fer preguntes. Tasques aparentment senzilles i d’altres que no tant, però que qui les fa no en sap la raó de fons. Ningú de l’operatiu té tota la informació ni sap com acabarà la pel·lícula, només Castellà i Vallverdú.

El pis d'un carrer de Sant Pere, de fet, és d’un voluntari. El 6 i 7 d’agost les hores hi passen lentes. Les persianes estan sempre abaixades i no porten mòbils. Puigdemont llegeix un llibre gruixut. L’acaba i en comença un altre. Turull es troba malament i necessita medicació. La conversa versa sobre anècdotes i frases cèlebres, des de Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA durant la guerra del Vietnam, fins a Israel i Palestina. Però també es parla de l’estratègia: es farà un acte a l'Arc de Triomf a primera hora del dia 8, organitzat pel Consell de la República, i Puigdemont hi farà una breu intervenció. L'escenari desitjable és que pugui entrar al Parlament, però el més probable és que, en vista del desplegament de Mossos, no se li permeti entrar ni a la Ciutadella. Per això es dissenya una operació perquè desaparegui enmig de la multitud.

L’Honda blanc

Hi haurà un cotxe blanc al pàrquing subterrani d’Arc de Triomf, la sortida del qual queda al costat de l’escenari del Consell. És un Honda i s’aparca allà el dia abans, el 7 d'agost. També hi ha un altre pis al límit entre Poblenou i Vila Olímpica, d’un altre voluntari, que serà on anirà Puigdemont després d'aparèixer a Arc de Triomf. Es parla amb la conductora del vehicle, que pateix diversitat funcional, i només se li dona una directriu: sigui quin sigui el recorregut que triï per arribar al Poblenou, que sigui en direcció a la cambra catalana. Primer, per tenir contacte visual amb l’entrada del Parc de la Ciutadella i comprovar que hi ha una barrera policial i Puigdemont no hi pot accedir; i després, perquè és la maniobra de distracció perfecta, tot i el risc: a cap mosso se li acudirà que està tornant a Waterloo si es dirigeix cap al Parlament. “A nosaltres ens va sortir bé, però la policia ens va menystenir”, apunta un dels implicats en tota l’operació.

Tres reunions

La cúpula dels Mossos es reuneix pocs dies abans per plantejar el dispositiu de la investidura i la detenció. També s’analitza com es pot donar seguretat a les dues manifestacions previstes (la de benvinguda a l’expresident i la de l'extrema dreta) a la vegada que es garanteix el ple d’investidura d'Illa. La del 7 d’agost és l’última trobada operativa de les tres reunions que es fan. Els Mossos han valorat, principalment, dos escenaris: que Puigdemont torni a Catalunya dies abans de la investidura per intentar accedir al Parlament, o que ho intenti fer el mateix dia del ple. No apareix en cap anàlisi la possibilitat que l’expresident vingui i torni a marxar. ¿Negligència? És una missió delicada i incòmoda per a la policia catalana, tal com constaten diversos comandaments consultats. Hi ha una ordre vigent de detenció, però també tenen el deure de mantenir la proporcionalitat: estan davant d’un diputat, un expresident i algú que tan sols està acusat de malversació. Així, decideixen esperar-lo a l’entrada del Parlament per detenir-lo allà, sense intentar interceptar-lo abans. Confien que hi arribarà perquè és el que ha dit públicament. ¿Hi ha cap pacte amb l’entorn de Puigdemont perquè assumeixin que serà així? No. Hi ha tan sols un intent d'arribar a un acord per part de la policia que no va prosperar.

El contacte Boye-Mossos

Per entendre-ho ens hem de remuntar el 28 de març del 2023. L’exconsellera Clara Ponsatí apareix per sorpresa al Col·legi de Periodistes de Barcelona després de gairebé sis anys d’exili. Amb una ordre de detenció vigent emesa pel Tribunal Suprem, la Comissaria General d’Informació dels Mossos improvisa un operatiu per detenir-la, que es concreta a la plaça de la Catedral. La porten a la Ciutat de la Justícia, i en aquest edifici hi ha una conversa clau. El cap d’Informació dels Mossos, l’intendent Carles Hernández, parla amb Gonzalo Boye, lletrat de Ponsatí, però també de Puigdemont. El comandament policial considera que l’operació amb l’exconsellera ha anat bé, que ha sigut neta, i ja pensant en un possible retorn de Puigdemont, l’emplaça a parlar més endavant.

La conversa arriba el juny del 2024. Hernández contacta amb Boye en un moment en què ja es veu que el Tribunal Suprem rebutja l’aplicació de l’amnistia a l’expresident i ell manté el compromís de tornar. ¿Hi ha possibilitat de pactar una detenció? La resposta de l’advocat és que ho ha d’abordar amb el seu client. I serà que no: no hi haurà sortida pactada ni més contacte. I així arriba el 8 d’agost, el dia previst per a la investidura d’Illa. El guió previst és que hi haurà una detenció de Puigdemont i que el ple se suspendrà, per respecte a l’expresident, almenys durant uns dies. Ho donen per fet des del Govern i des del Parlament. També la cúpula de Junts. De fet, alguns estan a punt per acabar el dia a Madrid, que és on els Mossos tenen previst portar Puigdemont un cop hagués sigut detingut a les portes del Parlament.

Els mags i el barret de palla

És 8 d’agost del 2024 i falten pocs minuts per les 9 de matí, l’hora en què ha de començar l’acte de rebuda a Puigdemont convocat pel Consell de la República a Arc de Triomf, en col·laboració amb Òmnium i l’ANC. Puigdemont surt del pis del barri de Sant Pere flanquejat per Jordi Turull i només dues persones més per garantir la seva seguretat. Són només 100 metres de silenci i tensió fins a arribar a la cantonada entre el passatge de Sant Benet i el carrer Trafalgar.

Hi ha 40 agents d’informació dels Mossos a la zona (i fins a 600 de tot el cos policial desplegats pel voltant) però cap veu convenient detenir-lo perquè de seguida comencen els crits de president, s’acumulen les càmeres i comencen les empentes. Els diputats de Junts, que l’esperen al carrer Trafalgar des de les 8.30 convocats per Batet, l’encapsulen fins a entrar al perímetre de seguretat –una tanca de ferro tapada amb una lona negra que envolta la tarima. El moment és complex: Puigdemont ha de córrer els darrers metres, Batet cau a terra i s’estripa l’americana i la cara de Turull reflecteix el dolor que ha passat els darrers dies tancat al pis de Sant Pere. “Encara som aquí (...). No sé quan ens tornarem a veure, però passi el que passi, quan ens tornem a veure, que puguem cridar visca Catalunya lliure”, proclama Puigdemont, visiblement nerviós, a dalt de l’escenari.

Sovint, els mags t’ensenyen una mà amb insistència perquè hi centris tota l’atenció quan, en realitat, estan fent el veritable truc amb l’altra. La distracció de Puigdemont és la gent, les càmeres i el convenciment de tothom de quin era el guió previst. Els voluntaris del Consell tenen la directriu d’empènyer els concentrats cap avall Passeig Lluís Companys i obrir un passadís perquè tota la comitiva institucional encapçalada per Rull enfili cap a la Ciutadella. “Ara acompanyarem el molt honorable president al Parlament. Per fer-ho seguiu les instruccions dels nostres voluntaris”, se sent per megafonia. La càmera de TV3 segueix la riuada de gent i també ho fa el dron dels Mossos. Fins i tot un agent que està davant del TSJC canta per la línia interna que està veient Puigdemont baixant a peu. “A vegades la gent només vol veure el que vol veure”, resumeix un implicat en l’operació. Al Centre de Coordinació dels Mossos, a la comissaria de Sant Martí, tots els comandaments policials s’acosten encuriosits a la gran pantalla amb què controlen el que passa a Arc de Triomf. S’esforcen per veure Puigdemont, com qui busca Wally, però no hi és.

En aquest precís moment hi ha només un agent policial que el té localitzat. Corre darrere l'Honda blanc que ha sortit del pàrquing d’Arc de Triomf i que porta l'expresident i Turull a dins. La maniobra de distracció, en aquest cas, ha funcionat gairebé a la perfecció i ha comptat amb dos elements aparentment inofensius: una carpa i els barrets de palla que portaven els voluntaris de l'organització, col·locats estratègicament. Dos dies abans de la investidura, la direcció del Consell de la República fa una crida als responsables territorials perquè busquin gent de la màxima confiança. “Es va avisar a qui coneixíem bé, els més compromesos que sabíem que no fallarien, no eren simples registrats del Consell”, deixa clar una dirigent consultada.

A aquest conjunt de persones, just abans que comenci l’acte, se’ls dona una instrucció precisa: s’han de posar sota l’escenari, al costat de la carpa, i només uns metres més amunt de la sortida del pàrquing. Ells no saben que per allà s'escapolirà Puigdemont, però sí que tenen l'ordre de mantenir aquest espai lliure de gent aliena a l'organització. “Sense barret, ningú entrava allà”, comenta una persona involucrada en l’operatiu. Paral·lelament, l’ANC envia el dia abans una circular als seus socis en què s’anima la militància a anar-hi amb gorra, que també es posarà Turull en el moment precís.

Just en acabar el discurs, i mentre tota la comitiva política ja comença a baixar pel Passeig Lluís Companys, Puigdemont i el secretari general de Junts entren a la carpa que hi ha a la dreta de l'escenari i agafen la direcció contrària a la multitud. Un voluntari trenca les brides de les tanques perquè puguin sortir i pujar a l'Honda blanc, que està aturat, fent esperar un turista holandès amb un Wolkswagen. El vehicle, que porta teletac per no haver d'esperar el caixer automàtic, enfila l'avinguda Vilanova, baixa per Nàpols, gira Buenaventura Muñoz i agafa Sardenya.

Un error del policia

L’agent d'informació corre darrere el cotxe dos quilòmetres sense aturar-se. Fa més d'un metre noranta i està col·locat a sobre de mobiliari urbà, i per això ha pogut veure el moviment de Puigdemont a dins del recinte per sobre de la tanca. Intenta avisar per l’emissora policial que l’expresident va en el cotxe blanc, però no té espai per entrar. Mentre corre, truca al seu superior i l’informa. S’equivoca: diu que és un Peugeot quan és un Honda i tampoc encerta tots els números de la matrícula.

Perd la visibilitat del cotxe a la cruïlla Trias Fargas amb passeig de la Circumval·lació. La cúpula d'Interior rep una trucada de la Policia Nacional: “Esperem que el cotxe blanc sigui vostre”, comenta un alt dirigent de la policia espanyola. La resposta és negativa. Al centre de coordinació policial hi ha estupefacció, i també indignació. Al cap de pocs minuts, una càmera de la Guàrdia Urbana al Túnel de la Rovira detecta el vehicle. Puigdemont ja no hi va: és en un pis situat entre la Vila Olímpica i el Poblenou, mentre que la conductora del cotxe, que va en cadira de rodes i té els vidres del darrere tintats, segueix la directriu de donar voltes per la ciutat sense cap destí concret. Al migdia arriba a dinar amb la família.

L’entrada del mamut

Mentrestant cap alt dirigent de Junts –a excepció de Castellà, Vallverdú i Turull, que és amb Puigdemont– sap què està passant. Albert Batet dirigeix els diputats juntament amb Josep Rull a l’entrada del Parlament on hi ha el Mamut, ja que és així com el dia abans els ho ha indicat Interior per evitar trobar-se amb la manifestació de Vox a la porta de l’Estació de França. Ells no saben on és Puigdemont, però creuen que acabarà arribant al Parlament. La situació es tensa amb els Mossos i Batet es dirigeix al cap del cos, Eduard Sallent, que s’ha atansat fins allà perquè assumeix que serà allà on interceptarà l'expresident. “No hem sigut tractats com ens pertoca com a diputats”, li etziba Batet. “Doncs no són les ordres que els he donat”, li respon Sallent. ¿Era el cap dels Mossos qui anava a detenir Puigdemont? Es va valorar aquesta opció, però es va acabar decidint que fos un comandament d'Informació. N'hi ha diversos desplegats a prop dels diversos accessos del Parc de la Ciutadella. Maten l'espera menjant cacauets.

Els parlamentaris van entrant a la cambra catalana –els de Junts criden "Visca Catalunya lliure"–, mentre que Salvador Illa enfila un dels discursos més curts que ha fet un candidat d'investidura –probablement perquè assumia que aquell dia se suspendria el ple. Tampoc Batet, que és qui acaba intervenint en nom de Junts a dins l'hemicicle, té res preparat. Improvisa sobre la marxa i només se li demana una cosa per part de la persona que actua d'enllaç amb Puigdemont, incomunicat: que digui que esperen que el líder de Junts pugui exercir els seus drets durant la jornada. L'operativa per fugir necessita temps i, sobretot, sembrar la confusió. Entre les files juntaires algú fins i tot de forma genuïna fa córrer que tard o d'hora Puigdemont apareixerà al faristol.

Dos pisos i tot el trajecte en cotxe

Passa poc temps entre el moment que l’agent d'Informació perd de vista l’Honda blanc i els Mossos prenen una decisió complicada. Eduard Sallent activa l’operació Gàbia per bloquejar els accessos de Barcelona i també els passos fronterers. Segons fonts coneixedores, és una decisió moguda per dos principals motius: el primer, el de sentir-se enganyat. Des d’Interior apunten que des de l’entorn de Junts els havien apuntat que no hi hauria girs de guió. I també va ser una decisió moguda pel temor de no fer prou. És a dir, que la judicatura (tal com s’ha vist després) critiqués que els Mossos no van fer tot el que tenien al seu abast per detenir Puigdemont.

Durant la tarda, la policia catalana rep trucades del mateix Llarena. La gàbia dura dues hores i els controls a la frontera s'allarguen tot el dia. La principal hipòtesi dels Mossos és que Puigdemont mai va voler entrar a la Ciutadella per la porta del Mamut, sinó que volia colar-se per una porta de mercaderies del zoo. De fet, afegeixen que just quan l’Honda blanc passa per aquest punt a la cruïlla del passeig de la Circumval·lació, la policia detecta que una de les portes del zoo que dona al Parlament està oberta. Hi ha, però, controls a tots els accessos i creuen que això frena Puigdemont a l’hora d'intentar-ho. Una hipòtesi policial que, en tot cas, desmenteix de forma taxativa l'entorn de l'expresident: "Aquest accés no era entre els escenaris".

Puigdemont és al pis de Poblenou-Vila Olímpica i, en un moment de la jornada, encara es traslladarà a un altre domicili a Barcelona. Encara n'hi havia un tercer que finalment no s'utilitza. Cap a les vuit de vespre enfila el camí cap a la frontera per l'autopista del Maresme i, malgrat els controls de la policia, no es trobarà cap uniformat que dificulti el seu camí, tot i les giragonses de trajecte. Tots els viatges els fa en cotxe, però ja no en l'Honda blanc, l'únic que té localitzat la policia. Durant el dia els Mossos segueixen persones de l'entorn de Puigdemont per si el poden detectar, sense èxit. "El president ja és en lloc segur", s'envia gairebé a mitjanit del 8 d'agost. L'expresident ho transmet en persona tant al líder d'Òmnium, Xavier Antich, com a Lluís Llach, president de l'ANC, que és qui s'encarrega de fer-ho públic.

El trencament emocional

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, viu la fugida de Puigdemont des del Parlament, sense treure l'ull del mòbil. Està enfadat, com pràcticament tota la cúpula de la conselleria. No troba respostes entre els diputats de Junts. "On el teniu amagat?", pregunta un expresident als passadissos. Els Mossos i Interior defensen que havien preparat un dispositiu honest, proporcional, per fer una detenció digna, i que la resposta havia sigut un engany. Aquest rancor es nota l'endemà en una roda de premsa, on Sallent acusa Puigdemont de fer un "Jimmy Jump". Mentre dura la compareixença, els càrrecs d'Interior (també parla el director de la policia, Pere Ferrer), van rebent –i mirant– missatges, alguns amb desaprovacions i d'altres amb ànims, fins i tot de gent de Junts que no entén què ha fet l'expresident.

L’escapada de Puigdemont després del seu retorn de l’exili és un punt de no retorn entre la cúpula dels Mossos i Junts. És un trencament emocional entre la formació hereva de Convergència, que els va impulsar, i uns comandaments que no esperaven el que va passar. Sobretot per part de Sallent, que no ha estat mai aliè a aquest espai ideològic. No en va, el dia de la presa de possessió d'Illa, dissabte al Palau de la Generalitat, Jordi Pujol va tenir una petita conversa amb el llavors cap dels Mossos. Una mena "de consol del desconsol" que l'expresident també ha replicat amb Pere Ferrer, també originari d'aquest espai.

El fracàs del 8 d'agost per part dels Mossos els ha situat als peus dels cavalls, no només perquè van quedar en evidència davant de tothom, sinó perquè a hores d'ara encara hi ha una causa oberta de Vox i Hazte Oír –a l'espera del que decideixi l'Audiència de Barcelona– contra tota l'excúpula d'Interior. Però qui té pitjors perspectives, i sense cap benevolència per part de la direcció del cos, són els tres mossos encausats per ajudar Puigdemont a fugir: vilipendiats dins la policia i sota l'amenaça de condemna penal. No hi ha dubte que ells estan fora de la llei d'amnistia, que només empara fins al 23 de novembre del 2023. I el retorn efectiu de Puigdemont continua en mans del Tribunal Suprem. Malgrat tot, els partícips en l'operatiu –i també Puigdemont– treuen pit de l'èxit de l'operació: "L'independentisme necessitava una victòria després de tantes patacades i es va aconseguir el mateix dia que perdia la Generalitat", conclou un dels implicats.