Putin no vol la pau
Rússia ha llançat aquesta matinada l'atac aeri de més abast contra Ucraïna des de l'inici de la guerra. En concret, Moscou ha disparat gairebé 69 míssils i va llançar gairebé 300 drons explosius. Alguns han pogut ser interceptats per les defenses antiaèries ucraïneses, però molts han impactat sobre una trentena de ciutats i han causat un mínim de 12 morts i desenes de ferits. Que a aquestes altures de la guerra, i pocs dies després de mantenir una conversa telefònica de dues hores amb Donald Trump, Vladímir Putin hagi ordenat aquesta ofensiva deixa veure ben clarament quines són les seves intencions. I per molt que Trump intenti vendre que Rússia i Ucraïna estan a punt de pactar un alto el foc, la realitat és que Putin no té cap intenció d'arribar a un acord de pau.
El president rus ha lligat la seva figura a la invasió d'Ucraïna, i qualsevol signe de debilitat, i no diguem ja un acord de pau, tiraria per terra la imatge que ha construït d'ell mateix com l'home que ha recuperat l'orgull imperial rus. A dins de Rússia ja no hi ha espai per a la dissidència, i es persegueix qualsevol opinió contrària a la guerra. És igual que hi hagi hagut 400.000 baixes, entre morts i ferits, només el 2024, per conquerir un 1% de territori ucraïnès. La propaganda continua informant a la població civil russa que la guerra s'està guanyant i que Rússia està a punt de recuperar la seva grandesa passada.
En tot cas, ara les mirades tornen a estar posades sobre Donald Trump, que va prometre que posaria fi al conflicte en unes poques setmanes perquè aquesta era "la guerra de Biden", i ara es troba que Putin li ha pres la mida i el desafia tant com pot. A més a més, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha estat prou astut per signar un acord amb els Estats Units per cedir la gestió de les anomenades terres rares, de manera que ara Washington no pot abandonar així com així els ucraïnesos.
En algun moment l'administració Trump haurà d'assumir la realitat i veure que l'única manera d'arrossegar Putin a una taula de negociació és a través de sancions. I potser ni així. Fins ara Trump ha tractat Putin sempre amb guant de seda i fins i tot ha deixat fora Rússia de la seva guerra aranzelària. Però cada vegada s'estén més la sensació que el president rus, gat vell com és, està jugant amb el president nord-americà. La seva decisió de no anar a Istanbul a reunir-se cara a cara amb Zelenski, tal com volia Trump, tampoc va agradar a Washington. Caldrà veure fins a on pot suportar Trump aquesta humiliació i què és el que els seus assessors li recomanen.
Mentrestant, la Unió Europea s'ha convertit en l'únic suport estable per a Zelenski, tot i que hi ha dubtes sobre si en cas de retirada americana seria suficient. Alhora, ha d'afrontar una greu crisi humanitària a Gaza. Sigui com sigui, cada vegada és més evident que sense un poder de dissuasió suficient i una política exterior única, la UE continuarà sent un actor de segona categoria en el tauler de la geopolítica internacional.