Putin-Xi: ¿qui utilitza qui?
El president xinès, Xi Jinping, reforçat internament amb una màxima concentració de poder, ha iniciat aquest dilluns una visita oficial de tres dies a Moscou en qualitat d'amic del president rus, Vladímir Putin, i alhora, malgrat la seva dubtosa neutralitat, com a pretendent a mediador de pau entre Rússia i Ucraïna. Tant hi fa que en aparença siguin dos objectius difícils de quadrar. Xi té les seves raons: al mandatari xinès no li interessa la inestabilitat econòmica que està provocant la guerra d'Ucraïna, però, en canvi, sí que li va bé que Moscou, amb el seu afany expansionista, posi Occident en problemes i l'allunyi de països fora del bloc desenvolupat, països en els quals Pequín té molt a guanyar, tant a l'Àsia com a l'Àfrica, i també en part a l'Amèrica Llatina. Molts d'aquests països tercers pensen que la guerra no va amb ells. És sobretot per ells que gesticula Xi.
Mentre Occident (els Estats Units i la UE) s'enfronta a Rússia al camp de batalla europeu, la Xina es presenta al món com una força tranquil·la que, sense donar suport a la invasió russa, tampoc no accepta les sancions econòmiques que Europa ha imposat a Moscou, amb qui manté tota la cordialitat. I, en paral·lel, aparentment busca sortides al conflicte bèl·lic. Aquesta és la seva estratègia, que per si no havia quedat clara ara posa en escena des de Moscou mateix. Pequín fins i tot ha deixat caure la possibilitat d'una videotrucada de Xi al president ucraïnès Volodímir Zelenski posterior al viatge a Moscou.
Pel que fa a Putin, es tracta de presentar Xi com el seu aliat sense fissures, fent cas omís dels cants de sirena sobre un final pactat. De fet, Moscou ha precedit la visita de gestos desafiants cap al bloc occidental com a resposta a l'ordre internacional de captura emesa pel Tribunal Penal de la Haia contra el líder rus per crims de guerra. Putin no només s'ha desplaçat aquests dies a Crimea i Mariúpol, sinó que ha fet amenaçar la Haia: és "completament imaginable" un atac de precisió a aquesta ciutat amb un míssil, ha dit el vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev. Putin segueix tan desafiant com sempre. I Europa tampoc no afluixa en la seva resposta: la UE ha acordat la compra conjunta de munició per a Ucraïna, en concret, d'un milió d'obusos.
Llavors, qui utilitza qui? ¿Putin s'aprofita de Xi o viceversa? ¿O tots dos juguen amigablement a l'estira-i-arronsa? Sembla un matrimoni de conveniència, un ball diplomàtic en què l'un i l'altre se senten còmodes. Potser sí. Però indubtablement el mandatari xinès té una posició molt més de força que Putin. És ell qui marca el pas. És Xi qui està imposant el relat de la seva voluntat de pau, fet que enerva els Estats Units. Ho ha tornat a dir el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, que ha posat en dubte les propostes de pau de Xi Jinping i ha advertit que podrien ser una mera “tàctica dilatòria” per afavorir Rússia en el seu desplegament sobre el terreny a Ucraïna: “El món no s'ha de deixar enganyar". Ni Rússia ni Europa ni els EUA. De moment, sembla que qui està guanyant la guerra d'Ucraïna és la Xina.
