Quin futur té el Barça?

El present del Barça és tumultuós i inestable. La bona notícia de la renovació d'Alexia Putellas i de la trajectòria de l'equip femení té un contrapunt reiteratiu i implacable en els resultats de l'equip masculí i en la gestió de la directiva. La distància del soci respecte al club no ha fet sinó eixamplar-se, amb un Montjuïc ocupat per turistes com a trist emblema d'aquest distanciament. El fulletó Xavi-Laporta és un símptoma més de desconcert. Seguirà a la banqueta? Els números no surten i estan afectant cada cop més el vessant esportiu. La continuïtat d'Alexia no deixa de ser una excepció.

La informació que aportem avui és la d'un deute financer que pot ofegar la gestió –i, per tant, també la potència esportiva– del club com a mínim en els pròxims deu anys, i segurament més enllà. El Barça haurà de fer front a 1.400 milions d'euros abans del 2032, uns préstecs que posen en entredit l'horitzó immediat, i potser el mateix model de club, amb l'ombra allargada d'una societat anònima esportiva (SAD), una fórmula que genera discussió i dubtes. En tot cas, tornant als números: si anem més al curt termini, abans del 30 de juny del 2028 (d'aquí quatre anys) s'haurà de fer front a 613,5 milions del finançament de l'Espai Barça. Atesa la quantitat, l'única opció viable és el refinançament amb els bancs, que fent un símil futbolístic vol dir xutar la pilota endavant, és a dir, renunciar al bon joc a curt termini. De fet, les pèrdues ordinàries seran d'entre 50 i 100 milions al tancament d'aquest exercici, cosa que obliga a demanar un nou crèdit de 100 milions. El panorama, doncs, està lluny d'aclarir-se. La pilota financera es va fent grossa.

La qüestió és que sense el cercle virtuós d'uns bons resultats esportius tot serà més difícil. I l'èxit al camp de joc en bona part depèn de la capacitat d'atraure i retenir talent. Per anar sortint de l'ofec econòmic, en canvi, no hi ha més remei que vendre actius esportius rellevants. Fa temps que el Barça no està en la bona dinàmica. L'erràtica política esportiva dels últims temps, deutora d'una caixa que sempre està buida, està passant factura. ¿El títol de Lliga de l'any passat va ser un miratge? Aquest any s'ha lluitat per la segona posició contra un Girona que, des de la modèstia pressupostària i l'excel·lència esportiva, ha posat tot un Barça contra les cordes. I pel que fa a la Champions, fa temps que apareix com un objectiu inabastable. El Barça ja no està entre els candidats, entre els grans.

Com més temps es trigui a sortir d'aquesta debilitat esportiva i financera, que són dues cares d'una mateixa moneda, més es debilitaran el club i la marca –amb la consegüent reducció d'ingressos dels patrocinadors–. Caldrà veure si el nou estadi, que s'està pagant gràcies a una vintena de fons d'inversió, és el revulsiu anunciat. El paper ho aguanta tot, però un plausible retard en les obres no va a favor d'obtenir millors condicions per al refinançament del deute ni, per descomptat, per crear un ambient d'optimisme entre els socis o a l'equip. El futur del Barça no està gens clar.