Quina és la millor manera de defensar Israel?
L'endemà que la Unió Europea i la Gran Bretanya augmentessin la pressió sobre Israel per la crisi humanitària que es viu a Gaza arran de l'ocupació militar, Tel-Aviv hi ha respost de la pitjor manera possible: amb trets intimidatoris contra una delegació diplomàtica europea que es trobava a Jenin, al nord de Cisjordània. La situació sobre el terreny, i també des del punt de vista diplomàtic, sembla que s'està degradant a gran velocitat i tot empeny els països europeus a prendre mesures més contundents contra Israel.
De moment, Espanya, Itàlia i Portugal han cridat a consultes els seus ambaixadors israelians perquè donin explicacions sobre els fets. La responsable de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, també ha exigit explicacions i una investigació sobre uns fets que ha considerat "inacceptables". En tot cas, tot apunta que es tracta d'una nova provocació d'Israel, que sembla disposat a creuar totes les línies vermelles en la seva resposta als atemptats de Hamàs de l'octubre del 2023.
Mentrestant, no hi ha senyals sobre el terreny que la situació de gana i manca de subministraments bàsics s'hagi de solucionar a curt termini, perquè l'ajuda només hi arriba amb comptagotes. L'avís de l'ONU que fins a 14.000 nadons podrien morir en les pròximes hores si no es desbloqueja l'arribada de l'ajuda, juntament amb les imatges que arriben de la Franja dia sí dia també, amb nens desesperats clamant per un bol de menjar, no fan més que disparar la indignació internacional.
La Unió Europea ha de revisar l'acord d'associació amb Israel, que en el seu punt dos afirma que es basa en el principi de respecte als drets humans, cosa que és òbvia que no s'està respectant a Gaza. El trencament de relacions i les sancions sempre deixen ferides i poden provocar injustícies, però són l'única eina de pressió real que tenen les democràcies europees. No fer res equivaldria a ser còmplices de les matances diàries que provoca l'exèrcit israelià.
Des d'aquest punt de vista, el tancament de l'oficina d'Acció a Tel-Aviv anunciat per la Generalitat no deixa de ser un gest modest a la pràctica, però carregat de significat polític. Catalunya sempre ha aspirat a tenir una relació privilegiada amb Israel i alguns sectors del nacionalisme s'hi han emmirallat, però les accions del govern de Benjamin Netanyahu els deixen cada cop menys marge.
De fet, caldria qüestionar-se si ara mateix la millor manera de defensar Israel és posicionar-se al costat de Netanyahu. El predecessor de Netanyahu en el càrrec de primer ministre, el també conservador Ehud Olmert, ha declarat a la BBC que "el que està fent Israel a Gaza ara mateix està molt a prop de ser un crim de guerra", i s'ha mostrat partidari d'aturar la guerra de forma immediata. Aquestes declaracions demostren que l'oposició a Netanyahu no ve només de l'esquerra, sinó també des de les mateixes files del Likud. I que la continuïtat de la guerra només és l'única manera que ha trobat Netanyahu de mantenir-se en el poder.