Renovables: no hi ha temps per perdre
La potència de renovables de què disposa avui Catalunya és de 5.018 MW. L'objectiu per a l'any 2050, per tal de complir amb l'exigència europea de zero emissions, és arribar als 61.861 MW. La feina a fer és ingent i urgent. La situació de partida és lamentable. Estem a la cua de l'Estat. La filosofia nimby (not in my back yard: no a casa meva) ha fet forat. Ha anat massa enllà.
La lluita contra el canvi climàtic demana un compromís transversal de tots els territoris, de totes les administracions i de tots els agents econòmics i socials. Molta gent haurà de canviar de xip. No hi ha més remei. No pot ser que un país com Catalunya, amb molt de vent i molt de sol, no els vulgui aprofitar. L'alternativa és seguir depenent de l'energia nuclear i, per tant, d'unes centrals envellides. I de les energies fòssils contaminants, a un cost que, ara mateix, a causa de la guerra de l'Iran, s'està disparant. L'altra alternativa és acceptar la dependència de les renovables externes i, per tant, la construcció d'un nombre elevat de línies d'alta tensió al llarg de tot el territori per rebre els fluxos vinguts de l'Aragó o de més enllà: a la resta de l'Estat sí que han fet els deures amb les renovables.
El Pla Territorial d'Implantació de les Energies Renovables (Plater), presentat aquest dimecres, és un crida a l'acció que implica assumir responsabilitats. En especial els ajuntaments, que són els que noten molt de prop la pressió ciutadana. El poder polític local és una peça clau i sensible per al desenvolupament de l'energia solar i eòlica. Els tocarà fer pedagogia i complir amb la seva part. Tots hem d'entendre que les afectacions paisatgístiques seran un mal menor. En termes absoluts, els números són assumibles: el pla estableix que el sòl no urbanitzat que han d'ocupar les renovables a Catalunya per complir l'objectiu és un 1,2% de la superfície total, un 1% (314 km2) per a fotovoltaica i un 0,2% (69 km2) per a eòlica.
Superat el període d'al·legacions de tres mesos i la resolució posterior sobre aquestes al·legacions, la idea és que el pla quedi definitivament aprovat a començaments del 2027 per posar la directa en la construcció de parcs d'energies renovables i d'un minifundisme d'autoconsum. Les teulades del país, públiques i privades, s'han d'omplir de plaques, i les comarques ventoses, de molins. Ningú pot quedar-ne al marge. Les comarques que hauran d'aportar més fotovoltaica són la Noguera (2.042,5 MW), el Solsonès (1.753,2 MW), el Bages (1.684 MW), l'Anoia (1.658 MW), l'Alt Empordà (1.526,4 MW) i el Segrià (1.415,9 MW). Les que menys, l'Alta Ribagorça (29 MW), la Vall d'Aran (32,4 MW) i el Pallars Sobirà (65,1 MW).
Inexplicablement, l'aportació actual de l'Alt Empordà és pràcticament nul·la. Això ha de canviar. Tothom ha de contribuir a frenar la crisi climàtica i a garantir la sostenibilitat energètica catalana. Per interès de país, per interès econòmic i per interès ambiental. Per cert, el Plater no inclou l'eòlica marina (ara mateix hi ha sobre la taula el parc de la badia de Roses), que és competència de l'Estat i que, tanmateix, també és necessària. L'electrificació de l'economia catalana exigeix un gran impuls de les renovables. És urgent.