16/09/2021

A la cua en repetidors a l'ESO

2 min
Imatge d'arxiu d'uns estudiants

El curs escolar ha començat amb bon peu. Si més no, amb una certa normalitat malgrat la persistència del covid. Res a veure amb el trasbals i la incertesa de fa un any. El problema més important s'ha produït a la formació professional (FP), on la demanda s'ha disparat i ha agafat per sorpresa la conselleria i on hi ha molt marge de millora. És un dels problemes de fons que arrosseguem. Però n'hi ha més, entre els quals el del fracàs escolar. Les dades fetes públiques ara per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) són demolidores per a Espanya, Catalunya inclosa: al conjunt de l'Estat, gairebé nou de cada 100 alumnes de l'ESO repeteixen curs a Espanya (8,7%). És la taxa més elevada dels trenta-cinc països de l'OCDE, on el percentatge de repetidors se situa en l’1,9%. Per tant, a Espanya n'hi ha quatre cops més. Al batxillerat passa tres quarts del mateix: Espanya també se situa en els primers llocs del rànquing de repetidors, amb una taxa del 7,9%, molt per sobre de la mitjana dels països de l'OCDE (2,9%). El nombre de ninis (joves que ni estudien ni treballen), després d'uns anys a la baixa, amb la pandèmia també ha tornat a créixer: ja són entre nosaltres el 22% (el 2019 eren el 19,2%).

Sembla evident, doncs, que els nois i noies no han aprofitat el confinament per preparar-se millor i que, d'altra banda, el fet que Espanya hagi sigut un dels països de l'OCDE on al final s'han fet més hores de classe durant la pandèmia, fet evidentment positiu, no ha servit per millorar els resultats, tot i que en el primer curs amb pandèmia (el 2019-20) hi va haver una mena d'aprovat general encobert, que va suposar, per exemple, que al batxillerat el nombre de titulats passés de cop, d'un curs per l'altre, del 72,65% al 83,25%, un salt inèdit de més de 10 punts en un sol any.

Si tenim en compte que la llei Celaá, l’última reforma educativa, en vigor des del gener d’aquest any, permet passar de curs amb una o dues assignatures suspeses a l’ESO, en els pròxims anys l'estadística de l'OCDE quedarà maquillada. Però la realitat seguirà sent que molts dels nostres alumnes no arriben al nivell mínim exigible. Això no vol dir que el sistema d'avaluació hagi de pivotar al voltant dels exàmens i les notes. El problema no és el com, sinó el què: és a dir, que els joves tinguin uns coneixements i unes competències per aprendre suficients, que any rere any, curs rere curs, vagin progressant. Les dades de l'OCDE són més fiables que les de PISA, menys perjudicials per a l'ensenyament espanyol. Però és que les de PISA estan basades en enquestes que no totes les escoles contesten. En canvi, les de l'OCDE surten dels registres oficials.

En qualsevol cas, l'abordatge del fracàs escolar, amb massa alumnes que no acaben de treure profit del seu pas per l'educació obligatòria i, sense adonar-se'n, hipotequen el seu futur i es converteixen en un llast per al sistema educatiu, hauria de ser una qüestió d'estat i una prioritat per a les famílies i el conjunt de la comunitat educativa.

stats