Sánchez i l'"oportunitat històrica" per a Catalunya
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet un pas aquest dimarts per intentar salvar una legislatura que trontolla perillosament tot just després de superar l'equador. En unes declaracions sense precedents, Sánchez ha admès els "incompliments i retards" del seu acord amb Junts i ha promès posar fil a l'agulla per redreçar la situació. No és habitual que un polític faci autocrítica de forma oberta, i més quan fins ara el PSOE havia negat aquests incompliments i es limitava a afirmar que treballava per complir els acords. Sánchez, però, s'ha adonat que necessita redreçar la relació amb Junts si vol esgotar la legislatura. No tant per aprovar uns pressupostos que ni hi són ni se'ls espera com per poder aprovar algunes lleis que li permetin mantenir el discurs actual que la legislatura avança malgrat un context extremadament difícil.
En tot cas, la declaració de Sánchez demostra que el president espanyol està disposat a jugar fort per esgotar la legislatura, una circumstància que Junts, i també ERC, hauria de saber aprofitar en benefici de Catalunya. Els pròxims mesos seran claus per a l'esdevenir polític de Catalunya i Espanya. El primer trimestre del 2026 es podria produir el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont després de gairebé una dècada d'exili, i també s'han de fer públiques les xifres del nou model de finançament. És per això que Sánchez va parlar d'"oportunitat històrica", dirigint-se especialment a Carles Puigdemont.
La maniobra del president espanyol demostra la seva fragilitat política i alhora la dependència que té dels partits catalans. Recordem que Sánchez va ser investit amb els vots del PSC, Comuns, ERC i Junts, és a dir, tot l'espectre del catalanisme clàssic, que el 23-J va representar 40 diputats d'un total de 48. No hi ha dubte, doncs, que Catalunya va ser clau en la derrota del PP i Vox el 2023 i que la supervivència política de Sánchez passa pel suport dels partits catalans.
Els principals actius fins ara de la legislatura són la llei d'amnistia, que la magistratura manté bloquejada per als principals encausats, i gestos com l'ús de totes les llengües oficials al Congrés, però encara falta alguna decisió política important que demostri que Sánchez està veritablement disposat a enfortir l'autogovern de Catalunya i, per tant, a desmuntar algunes de les estructures funcionarials de l'Estat que es resisteixen a qualsevol canvi. S'han fet alguns passos en l'àmbit de les Rodalies, però altres organismes, com l'Agència Tributària o Aena, continuen igual de centralitzats.
Quan Sánchez parla d'oportunitat històrica no hauria de referir-se només a l'amnistia, sinó anar a l'arrel del problema, que no és cap altre que la naturalesa centralista i jacobina d'un estat que aspira recursos per al seu centre i asfixia territoris que, com Catalunya, aspiren a autogovernar-se sense interferències i amb igualtat de condicions. I per això un primer pas en la bona direcció seria la publicació de les balances fiscals, tal com li demana Junts.