Sequera: no ens podem tornar a equivocar
El govern de la Generalitat finalment ha retallat el llindar de consum de més de 6 milions de catalans, després que el nivell dels embassaments de la conca Ter-Llobregat hagi baixat per sota del 16%. Es tracta d'una mesura que no per molt anunciada deixa de ser impactant. Des que hi ha registres, mai s'havia produït un període tan llarg i greu de manca de precipitacions.
La sequera sembla que ha vingut per quedar-se. El context de canvi climàtic augura que l'escassedat d'aigua persistirà i que els episodis sense pluja seran més sovintejats i més intensos. Per això la declaració d'emergència que arrenca aquest divendres ningú sap quan s'acabarà. Els meteoròlegs no són optimistes. De fet, tot està preparat per si cal apujar el nivell de restriccions. Entrem, doncs, en una situació inèdita que, en el pitjor dels casos, eventualment podria arribar a comportar aixetes sense aigua en algunes franges horàries.
Ara toca tolerància zero amb els municipis i els ciutadans que estan incomplint els llindars de consum, i toca, també, màxima exigència als poders públics, les empreses industrials, les companyies d'aigua i la pagesia a l'hora d'arbitrar sistemes de consum responsable. No sempre hem fet el que tocava. I avui, amb un país més poblat que mai, tenim menys aigua que mai.
La sequera del 2008 va ser un avís important. Aleshores es van prendre mesures per evitar que una nova situació d'emergència ens agafés sense estar preparats, però tret de les primeres actuacions –la construcció de les dessalinitzadores de la Tordera i el Prat, i d'una planta de regeneració d'aigua–, gràcies a les quals ara el cop no ha estat tan dur, les inversions i el pla de gestió es van aturar aviat. Van decaure amb la fi del tripartit. De la manca d'actuacions ara en paguem les conseqüències.
No hi ha marge per a nous oblits. L'aposta per la regeneració i per les dessalinitzadores ha de ser una prioritat de país, mani qui mani. A Israel el 80% de l'aigua és reutilitzada. El Govern té sobre la taula l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, la construcció d'una de nova a Cubelles-Cunit i la construcció d'una planta de regeneració d'aigua al Besòs. Aquesta vegada, encara que es posés a ploure en el curt termini, aquestes inversions no s'han d'aparcar o endarrerir. Alhora, cal incidir clarament en el problema de les pèrdues de la xarxa i de les ineficiències en el consum. I també cal insistir en la conscienciació general: el consum màxim de 200 litres per persona i dia fixat ara a les zones d'emergència no vol dir que cadascú pugui gastar aquesta quantitat a casa seva, sinó que és la mitjana per ciutadà comptant la neteja de carrers, el reg de zones verdes, el consum a la feina i altres necessitats globals del municipi.
I pel que fa al curt termini, si no plou abundantment serà necessària l'arribada d'aigua d'altres zones geogràfiques, que d'entrada es preveu que vingui en vaixell dels ports de Tarragona, Palma i Marsella. És una solució extrema i puntual, però per a la qual cal estar preparats. Entrem en el nou paradigma d'entendre que l'aigua ha passat a ser un bé escàs i car.
