Starmer i Macron segueixen el camí de Sánchez
S'ha de reconèixer el paper que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha jugat com a capdavanter en la pressió diplomàtica a Israel perquè aturi les matances de població civil a Palestina. Ara fa poc més d'un any, el 28 de maig de 2024, el consell de ministres va aprovar el reconeixement de Palestina com a estat, un gest que Espanya va fer de manera coordinada amb Noruega i Irlanda. Era bàsicament un pronunciament simbòlic, que no canviava res sobre el terreny però que tenia un valor polític. Tant és així que Israel va reaccionar de forma furibunda cridant a consultes la seva ambaixadora a Madrid i fent comunicats i declaracions molt agressius contra el govern espanyol, al qual va acusar de fer el joc a Hamàs. Aquesta sobrereacció tenia com a objectiu intimidar la resta d'estats perquè no seguissin el mateix camí, però no li ha funcionat.
Un any després, el camí obert per Sánchez el segueixen també el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, que han anunciat que reconeixeran Palestina com a estat al setembre, aprofitant l'assemblea anual de les Nacions Unides. Starmer ho ha anunciat aquest mateix dimarts, amb el matís que retirarà la mesura si Benjamin Netanyahu s'avé a pactar un alto el foc amb Hamàs. Sigui com sigui, aquests gestos aïllen cada cop més Israel diplomàticament i afegeixen pressió al canceller alemany, Friedrich Merz, que fins ara es resisteix a anar més enllà. Els últims dies, coincidint amb les terribles imatges de nens desnodrits a Gaza, hem sentit fins i tot crítiques a Netanyahu del seu principal aliat, el president nord-americà, Donald Trump.
La Unió Europea, per la seva banda, encara té a mà una arma diplomàtica que sí que tindria un efecte real: la cancel·lació de l'acord d'associació amb Israel que regula les relacions comercials entre els dos. Aquesta és una opció difícil perquè requereix unanimitat i tindria un impacte econòmic important. Un primer pas que sí que semblava més factible a curt termini era la cancel·lació del programa de col·laboració científica Horizon, però aquest dimarts tampoc s'ha assolit la majoria necessària. Tot i això, el que és important és que els estats estan veient que no poden quedar-se de braços plegats sense convertir-se en còmplices del genocidi a Gaza. I encara que sigui arrossegant els peus, alguns comencen a reaccionar.
La incògnita ara és saber com reaccionarà Israel. Si aplica la mateixa plantilla que a Espanya, hauria de retirar els seus ambaixadors de París i Londres, però això encara faria més evident el seu aïllament. Recordem que ara mateix a Madrid no hi ha ambaixador israelià, i tampoc a Dublín, en aquest cas perquè Irlanda s'ha sumat a la causa de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Penal Internacional. I en el cas de Noruega, el país que acull el comitè que atorga el premi Nobel de la pau, Israel ha retirat l'estatus de diplomàtic a vuit representants noruecs davant l'Autoritat Palestina. És a dir, Israel pot prendre represàlies diplomàtiques, però cada vegada, com es veu, tenen menys efecte.