22/09/2022

El TSJC hi torna amb el 25%

2 min
Alumnes de l'Escola Sadako de Barcelona sense mascareta el primer dia de classe del tercer trimestre

Desjudicialització? Ni parlar-ne. Ho va dir primer el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que va carregar-hi obertament en contra i va assegurar, sense amagar el seu biaix polític, que desconfia de la via del diàleg amb l’independentisme. I s'hi va afegir aquest dimecres el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús M. Barrientos. L'alta judicatura no sembla gens disposada a plegar-se a la voluntat dels poders executiu i legislatiu, de manera que el que es negocia políticament, sobretot si gira al voltant d'una hipotètica desescalada del Procés, acaba en paper mullat. El dit govern dels jutges és una interferència persistent.

L'endemà mateix que Barrientos deixés clar que no hi ha desjudicialització que valgui, el TSJC ha fet explícita aquest dijous la seva posició amb dues resolucions que obliguen dues escoles a continuar aplicant el 25% de castellà a les aules. Els jutges d'aquest tribunal consideren que les lleis aprovades pel Govern i el Parlament no anul·len ni contradiuen les sentències prèvies del TSJC sobre el tema.

El xoc torna, per tant, al punt de sortida, de manera que el suposat blindatge legal –ni que fos temporal a l'espera d'una futura decisió del Tribunal Constitucional–, que s'hauria aconseguit amb les noves normatives aprovades amb un ampli consens de la cambra catalana (ERC, PSC, JxCat i comuns), no haurà resultat efectiu. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar a principis de curs que el 25% no s'aplicaria en cap escola, cosa que unes setmanes després topa amb la dura realitat d'un tribunal, el TSJC, que no tira la tovallola ni de bon tros.

La picabaralla entre poders interferirà novament en el dia a dia de les aules. Hi ha una altra vegada en joc el problema que algun funcionari públic, director d'escola, pugui entrar en desobediència: serà difícil poder-los blindar. Sobre això, no està clar què pot recomanar el departament d'Educació per frenar les resolucions del TSJC, un departament que d'entrada acusa el tribunal de generar inseguretat jurídica i de "filibusterisme jurídic" amb l'objectiu gens ocult de fer possible l'incompliment del nou marc normatiu. El Govern recorrerà les dues interlocutòries i ho farà amb l'argument que, si uns centres apliquen el 25% de castellà i uns altres no, hi haurà "discriminació" entre alumnes. "Als casos anteriors al nou marc normatiu també li són aplicables [les noves lleis que prohibeixen els percentatges] per no generar aquest efecte discriminatori", defensa el Govern.

Aquest moviment del TSJC és un nou cop als esforços dels qui aspiren a reconduir el plet sobiranista amb la negociació política, que en democràcia hauria de ser sempre el terreny prioritari. Des del moment que els acords entre governs, o els pactes i consensos amb àmplies majories –com s'ha donat en el cas de la llengua a l'escola–, són boicotejats per uns tribunals altament ideologitzats, el que es premia és l'escenari de tensió i radicalització. La víctima, al final, sempre són els ciutadans, en aquest cas alumnes i mestres.