Vox blanqueja Mazón, i viceversa
Intercanvi de favors al País Valencià entre un president acorralat per la desastrosa i dramàtica gestió de la DANA i una ultradreta que ha aprofitat la seva debilitat per introduir el seu radical programa de màxims. Un Carlos Mazón cada cop més aïllat socialment i políticament, de cop aconsegueix salvar els pressupostos gràcies a l'aval i els vots de la ultradreta, que a canvi veu com la criminalització de la immigració i el negacionisme climàtic adquireixen estatus de programa de govern.
El negacionisme climàtic com a nova bandera de la Generalitat Valenciana eleva al màxim una paradoxa que frega l'obscenitat: si la sensibilitat climàtica de l'executiu de Mazón hagués estat l'adequada, ben probablement la seva reacció davant la DANA hauria estat tota una altra, per descomptat més ràpida i sens dubte molt més responsable. S'haurien salvat més vides. Doncs ara resulta que l'executiu de Mazón es fa seus els postulats negacionistes. Vox està blanquejant la inutilitat criminal de Mazón amb la DANA, i viceversa: Mazón dona ales al partit d'Abascal i el seu discurs directament trumpista.
Vegem-ho. A la manera del president dels Estats Units, Vox vol suprimir totes les partides destinades a l'Agenda 2030 i al Desenvolupament Sostenible, a més de les taxes derivades del Pacte Verd Europeu. Demana, també, que la Generalitat assumeixi les sancions que la UE o l'Estat imposin als municipis que, sense autorització, redueixin vegetació de les lleres dels rius i barrancs. I en el camp de la immigració, més trumpisme descarnat: Vox reclama eliminar les subvencions a les ONG d'ajut als immigrants i incorporar proves "fiables" de diagnòstic d'edat d'aquestes persones. Així mateix, i entre altres mesures, exigeix que el País Valencià no accepti més menors no acompanyants, un gest que suposa una bufetada a la política de repartició solidària a escala estatal del govern socialista de Pedro Sánchez.
Queda clar que el que fan els d'Abascal és una còpia adaptada del programa trumpista: assenyalar els immigrants com a grans culpables i titllar de bonisme antieconòmic la protecció del medi ambient. Per descomptat, Vox hi afegeix el seu toc genuí espanyol ultranacionalista consistent en retallar de manera "significativa" el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les subvencions per a la promoció del valencià, a més de reduir al mínim els programes de memòria històrica.
Amb aquest canvi de cromos, en ple setge judicial Mazón guanya marge polític també davant del seu mateix partit. Sense alternativa per a un hipotètic relleu a la Generalitat Valenciana, el PP estatal l'ha deixat fer i de passada ha reobert la porta a la col·laboració amb Vox. Feijóo veu com un Mazón a la corda fluixa li marca sense embuts l'agenda d'aliances amb els d'Abascal. El PP s'allunya així del cordó sanitari que, per exemple, s'ha fet seu el nou líder triomfant de la dreta conservadora alemanya, un Friedrich Merz que ha pactat amb els socialdemòcrates i ha deixat fora la neonazi Alice Weidel. La dreta espanyola fa, al País Valencià, un nou pas cap a l'extrema dreta.