Xarxes socials: una prohibició per conscienciar
El govern de Pedro Sánchez ha anunciat la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys. S'afegeix així, apujant una mica l'aposta, a anuncis semblants fets per França (15 anys) i Portugal (13 anys). Austràlia també ha fixat els 16 anys. D'una banda, s'envia un missatge a les plataformes tecnològiques, a les quals es vol forçar a assumir responsabilitats pels continguts. De l'altra, es pretén impactar en les famílies perquè prenguin consciència del perill que corren els seus fills, entre els quals l'ús i l'addicció no paren de créixer.
La reacció immediata, i fora de to, del magnat Elon Musk, propietari de X, acusant el president espanyol de "tirà i traïdor al poble d'Espanya", és simptomàtica. No li deu haver agradat gens que el legislador espanyol vulgui fer penalment responsables els directius de les tecnològiques. De la mateixa manera que ja fa anys que les tabaqueres pateixen una pressió legisladora restrictiva pels evidents efectes nocius del tabac sobre la salut en els fumadors, les tecnològiques no poden seguir sent impunes davant les greus distorsions que estan provocant en la sociabilitat, la salut mental i la salut democràtica de la població, amb especial incidència en infants i adolescents, víctimes propiciatòries de ciberassetjament.
Prohibir l'ús de les xarxes als menors de 16 anys és la solució? Com es vehicularà una mesura així? Evidentment, hi ha dubtes sobre l'efectivitat real d'aquesta prohibició. Però això no vol dir que no respongui a una preocupació ben real i que no serveixi d'avís per a navegants. I no només a les tecnològiques o als pares i mares, també al conjunt de la població. Quants adults també tenen consciència d'abusar de les xarxes socials? Quin tipus d'informació –o d'infoxicació– escampen aquestes xarxes sense cap mena de filtre ni control? Quin biaix comercial i polític tenen uns algoritmes del tot opacs?
Caldrà veure com es concreta legislativament la mesura. Però l'objectiu d'aconseguir un entorn digital més segur resulta inqüestionable. De fet, les plataformes, en lloc d'oposar-s'hi, haurien de ser les primeres interessades a legitimar-se fent-se seva la filosofia de la seguretat, de la transparència i de la responsabilitat al voltant dels drets fonamentals. Com s'ha vist amb Musk, però, estem molt lluny d'una actitud col·laborativa.
Dit tot això, la futura normativa, que encara s'ha de concretar, pot tenir efectes col·laterals, com ara obrir la porta a fer obligatori que tothom, quan obri un compte a les xarxes socials, s'hagi d'identificar amb el DNI o un document oficial per demostrar que és adult. Això no impedirà, tanmateix, que un internauta perseverant pugui trobar amb facilitat una de les moltes eines digitals que permeten simular que s'està connectant a internet des d'un altre país. Així, mentre demostrar que s'és adult no sigui obligatori a tot el món serà difícil d'aconseguir que els joves més tossuts no trobin escletxes per saltar-se la prohibició d'accés a les xarxes socials. En realitat l'acció reguladora hauria de ser, com a mínim, d'àmbit europeu, on ja s'han fet passos i on el xoc amb les plataformes està a l'ordre del dia. No és, ni de bon tros, una batalla menor.