Tot esperant Godot
En unes eleccions en què es treballa amb uns marges tan estrets, en què impera la labilitat, la campanya serà capil·lar, enganxada al territori, lluitant escó per escó
Ja ha arrancat el segon acte d’aquesta obra electoral en què el PP espera que el seu Godot siguin unes urnes amb una mica més del 30% del vot i no menys de 130 escons, amb permís del CIS. Els populars, que no van veure més escenari postelectoral el 20-D que el d’anar de nou a les urnes, tenen una altra oportunitat en els comicis d’aquest 26-J per intentar incrementar els seus suports i guanyar un PSOE debilitat que s’enfronta a un dilema històric.
Els estrategs del PP llegeixen els intestins de l’enquesta oficial com si fossin xamans intentant desxifrar per on poden créixer. Vot popular que s’atrinxera a les files de l’abstenció; recuperació de paperetes que van volar a les sigles de Ciutadans i apel·lació al vot útil en les circumscripcions on la unitat del centredreta prendria escons a Podem, principalment, i algun al PSOE. Són nou províncies detectades, nou territoris on els d’Albert Rivera no van obtenir representació però els seus vots perduts van permetre que el repartiment d’escons beneficiés les opcions d’esquerra, a saber, Girona, Lleida, Burgos, Pontevedra, Ourense, Navarra, la Rioja, Badajoz i Osca.
La participació, clau
En unes eleccions en què es treballa amb uns marges tan estrets, en què impera la labilitat, la campanya serà capil·lar, enganxada al territori, lluitant escó per escó. Una lleugeríssima variació en els percentatges de vot pot modificar el panorama final, i el PP no només vol superar el 30% per una qüestió psicològica, sinó perquè l’aplicació de la llei d’Hondt escriuria una altra història diferent del repartiment d’escons que dóna el CIS.
Una de les claus de la cita del 26-J, segons destaquen a la seu de Gènova, és la participació. Es dóna per fet que el ciutadà està menys motivat que al desembre, però ho desmenteix el fet que s’hagi multiplicat per tres la sol·licitud de vot per correu. Admeten la seva incapacitat per interpretar aquest fet en un eleccions convertides en un camí d’arenes movedisses on poden haver-hi transvasaments de vot en l’última setmana de campanya.
Al debat a quatre d’aquest dilluns li donen una importància relativa. Neguen el seu caràcter determinant fins i tot si es produís la gens descartable situació del “tots contra el PP”. Creuen que, en el pitjor dels casos, fins i tot poden treure’n rèdit, fent aparèixer el seu candidat com l’únic sensat entre tanta incertesa i alimentant el seu relat distòpic.
La ja llegendària resiliència de Mariano Rajoy, unida a l’alt nivell de fidelitat de vot, són els dos valors assegurats del PP. Ciutadans és, de les quatre principals formacions polítiques, la que té unes lleialtats més mutables. A Rajoy tampoc li interessa que Albert Rivera s’enfonsi perquè és, al cap i a la fi, l’únic aliat directe amb el qual podria comptar. Però és un escenari que no entusiasma el president en funcions. Si hi ha alguna cosa que l’espanta és haver de dependre de Ciutadans. I sobre allò d’entregar el seu cap a canvi del pacte, diuen fonts monclovites, res de res: “Ni un pas enrere”, afirmen categòrics, encara que a partir del 26-J s’haurà de veure si Godot es presenta a la cita.