Així treballen les dones arrosseres de l'Ebre: "Cuidem el paisatge com si fos un fill"

Als voltants de Deltebre, els camps d'arròs dibuixen un mosaic d'aigua i fang. El riu serpenteja entre canals i marges, i la llum del Delta ho inunda tot amb un reflex metàl·lic. És en un d'aquests terrenys humits on neix un arròs singular: l’únic de gra llarg i aromàtic cultivat al Delta de l'Ebre, conegut amb el nom d'Essència del Delta. El conreen, gestionen i comercialitzen les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre, una cooperativa formada per cinc dones que han fet de la terra la seva manera de viure. El resultat és un arròs fi, solt i versàtil –apta per a amanides, plats saltats i arrossos de festa–, però també un producte carregat de valors: respecte pel medi, arrelament, orgull de ser dones que conserven l'ofici i el sacrifici que suposa el cultiu de l'arròs. 

La cooperativa es va començar a gestar el 2022, de la mà d'un grup de dones que feia temps que es dedicaven directament o indirectament al món de l'arròs. Van decidir tirar endavant un projecte juntes. "Vam veure l’oportunitat de tenir veu per reivindicar tot allò que passa al Delta i donar visibilitat a la dona en un món on no se l’ha tingut en compte", expliquen a l'ARA. De fet, les Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre neixen sobretot d’aquesta voluntat: la de reconèixer totes les mares i àvies que, des de fa generacions, han treballat la terra en silenci. Avui, elles es defineixen com a obreres, perquè treballen amb les mans; com a artesanes, perquè hi posen també el cap, i com a artistes, perquè ho fan amb el cor. D’aquest equilibri entre esforç i sensibilitat en surt Essència del Delta, un arròs que defensen que és alhora aliment i relat, símbol d’una manera de viure arrelada a la terra i a la memòria. Després d’uns primers passos compartits el 2022, la cooperativa es va constituir oficialment el gener del 2023.

El paper invisible de les dones

Durant dècades, les dones han estat presents en totes les etapes del cultiu de l’arròs, però gairebé mai se les ha posat al centre del relat. Han treballat al camp, a casa i en totes aquelles tasques invisibles que sostenen la vida al Delta. "El paper de les dones ha estat des de sempre essencial, però alhora molt poc reconegut", admeten. Amb Essència del Delta, la cooperativa vol trencar aquest silenci i reivindicar la importància femenina en la transformació de l’arròs i en la perseverança de mantenir la seva cultura. "Per a nosaltres, poder cultivar arròs en un territori tan singular com el Delta de l'Ebre és un privilegi –asseguren–. És la nostra manera de cuidar el Delta, preservar-lo i mantenir-lo viu".

La seva manera de mirar el Delta no és només com a productores, sinó també com a cuidadores. Entenen el cultiu com una forma d’equilibri amb l’entorn, una manera d’habitar-lo sense esgotar-lo. "La nostra mirada com a dones aporta al món de l’arròs i al paisatge del Delta una manera de fer que beu de la cura, la sensibilitat, la sostenibilitat i la memòria", expliquen. Parlen de l’arròs com d’un ésser viu que cal escoltar, observar i respectar, perquè cada anyada és diferent i cada camp té el seu caràcter. Aquesta manera de fer es tradueix en petits gestos diaris –el ritme lent, el treball manual, la paciència que exigeix la natura– i en una consciència clara que el que fan va més enllà del conreu. “L'arròs i el nostre territori són una manera de viure, de cuidar i d’entendre tot el que ens envolta –afegeixen–. Cuidem el paisatge com si fos un fill".

Un gran producte senzill

A la cuina catalana, l’arròs ocupa un lloc privilegiat. És un aliment essencial de la dieta mediterrània i, alhora, un ingredient capaç d’adaptar-se a qualsevol recepta. Bullit, saltat o convertit en paella, combinat amb peix, carn o verdures, i sempre troba el seu espai tant a les taules del dia a dia com en les grans celebracions. "L’arròs sempre queda bé en tot", diuen les arrosseres. Potser per això s’ha convertit en un símbol d’identitat a les Terres de l'Ebre, on un sol quilo pot reunir una família sencera al voltant de la cassola. En cada gra hi ha la senzillesa d’un producte humil i, alhora, la memòria col·lectiva d’un territori que ha après a viure al ritme de l’aigua.

Per a les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre, conrear arròs és també una forma de responsabilitat. "La nostra feina està connectada des del minut zero amb la sostenibilitat del nostre territori", expliquen. Saben que si elles no cuiden el Delta, no ho farà ningú. Per això aposten per mètodes respectuosos amb el medi: redueixen l’ús de productes químics i fitosanitaris, conreen manualment i respecten en tot moment la biodiversitat que fa únic aquest entorn. Però la seva aposta va més enllà de l’ecologia. Defensen una sobirania alimentària real, on la societat pugui decidir què vol menjar i on la pagesia tingui un paper central. "Volem que els nostres aliments neixin d’una cultura basada en tradicions –afirmen–, i no d’una obligació perquè no puguem triar res més".

Una aposta de futur

El projecte de les Dones Arrosseres del Delta és, sobretot, una mirada cap endavant. “El nostre projecte és una aposta de futur”, expliquen. Volen mantenir viva la tradició del cultiu de l’arròs que han heretat de les seves famílies, però la volen adaptar als nous temps. Amb respecte, incorporen tecnologies que permeten estalviar aigua i reduir productes fitosanitaris, i busquen maneres de fer compatibles la innovació i la biodiversitat. En un territori amenaçat per la regressió i el canvi climàtic, la seva feina esdevé una forma de resistència i d’esperança. Conrear arròs, per a elles, continua sent molt més que una feina: és una manera de cuidar la terra, de donar-li futur i de mantenir viu el Delta.

Les dones arrosseres tenen clar que el camí no és fàcil. “Avui en dia tenim molts reptes, però també moltes ganes de poder-los complir tots”, reconeixen. El primer, i per a elles un dels més importants, és continuar donant visibilitat a la dona dins del món de l’arròs. Però no és l’únic: també han d’afrontar els efectes del canvi climàtic, les plagues, la salinització i la regressió del Delta, a més de la manca de relleu generacional que posa en risc la continuïtat del sector. Tot i això, asseguren que no els falta esperança. "Volem continuar amb el nostre ofici, cultivant arròs i mantenint el nostre Delta viu –afirmen–. I volem que cada dia les dones siguem més presents en aquest futur del món de l’arròs".