Marta Marín-Dòmine: “Aquest premi dona molta visibilitat i és important per a la trajectòria d’un escriptor”

Amb 45 anys d'història donant suport a la literatura catalana, el Premi BBVA Sant Joan —organitzat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA— continua reconeixent les veus més destacades i innovadores del panorama literari i projectant el seu talent cap a l’escena global. En l'edició del 2023, el guardó va ser per a Marta Marín-Dòmine per una obra que va captivar el jurat amb una mirada profunda i un estil literari singular, Diré que m'ho he inventat. Parlem amb l'autora sobre la seva trajectòria, el seu vincle amb la llengua catalana i el que representa rebre un premi amb una trajectòria tan consolidada.

Com valora la tasca de fundacions i entitats com BBVA que aposten per la cultura i la literatura amb aquest tipus de guardons?

— El fet que les institucions de caràcter divers, en aquest cas un banc, s’impliquin en la cultura i la literatura em sembla de summa importància, encara que no siguin institucions que hi estiguin relacionades directament.

De quina manera creu que premis com aquest enforteixen el seu treball literari?

— El procés de selecció de l’obra guanyadora és transparent i anònim. I això assegura que tot tipus d’escriptor o escriptora tingui la possibilitat d’accedir a aquest premi. A més, el premi té una dotació econòmica important i permet que, com a mínim, durant un temps llarg, puguis centrar-te únicament en l’escriptura.

Guanyar el Premi BBVA Sant Joan pot suposar un abans i un després en la trajectòria d’un escriptor?

— Sí, perquè hi ha molta visibilitat i és un premi important dins de la literatura catalana. Si mirem totes les persones i obres que han rebut aquest premi, no eren gent tan coneguda en un principi. O, si ja ho eren, passen a formar part de tot un teixit d'escriptors i escriptores que conformen el que va sent el gruix de producció de la literatura catalana. En aquest cas, és un premi del qual se'n parla, té bona difusió i bona promoció. Sense cap mena de dubte, és important per a la trajectòria d’un escriptor.

I en l'àmbit personal?

— Particularment, no era el primer premi que rebia, però és el primer que vaig guanyar després de molts anys de viure fora, concretament 23. Per mi és el premi del retorn i d'una benvinguda, que celebro molt i del qual humilment n'estic molt agraïda.

Com va rebre la notícia que havia guanyat el premi?

— Té gràcia. Estava asseguda en un lloc on em va venir molt de gust menjar un pastís i vaig rebre la trucada del secretari del premi que m'anunciava que havia quedat guanyadora. Em va fer molta il·lusió i, en aquell moment, va ser com si ja estigués fent l'avançada d'una petita celebració amb aquell pastís que m'estava menjant. Em va emocionar. Com pot emocionar a la majoria de persones que reben un reconeixement.

Va guanyar el premi amb la novel·la ‘Diré que m’ho he inventat’. De què tracta?

— És una novel·la que parla de les reflexions que fa una filla, del que ha significat per a ella ser filla i tenir la mare que ha tingut. Les relacions humanes, sobretot amb els pares i en aquest cas en concret de la mare, són bastant complicades. En aquest cas, ho és més per la peculiaritat de la mare. Per això vaig tenir la necessitat de dividir el llibre d’una manera molt clara.

De quina manera?

— En tres parts. La primera és com un conte de terror on recreo la por infantil. Aquesta és molt difícil de recrear, perquè quan ho fem ja som adults. I la manera més clara de recrear-la ha estat recórrer, precisament, als contes de terror que s’expliquen durant la infantesa.

I la segona?

— En la segona soc jo qui reflexiona sobre què ha estat la mare. En aquest cas, és l’intent d’entendre la mare, un personatge tan controvertit com canviant en l'àmbit emocional. La situo en un context històric, el del franquisme, i en un context familiar, que és el d’una família estrangera. Tot això són elements que ajuden a explicar la raresa de la mare.

I per acabar...

— Si miréssim un tercer objectiu, més extraliterari, seria el meu interès per confrontar la figura de la mare, que sempre és molt sagrada, i dir: "Molt bé, no tenim cap obligatorietat d’estimar ningú —i a la mare tampoc".

Hi ha algun projecte que podrem veure aviat?

— Sí, la meva idea és acabar un original al setembre. I també estic escrivint un assaig sobre literatura del jo en femení. I serà un llibre entre l’assaig i la creació que parlarà sobre mites femenins. En aquest cas, sobre la relació de les dones amb el son.