El BIT impulsa la bioeconomia circular agraria i forestal

Els dies 25 i 26 de març, Vic es convertirà en l’epicentre del debat sobre economia aplicada al territori amb la 5a edició del Congrés BIT. L’esdeveniment, que fa cinc anys que impulsa la reflexió i la connexió entre sectors estratègics locals, abordarà enguany dues temàtiques clau en l'àmbit agroalimentari i el forestal. El BIT AGRO i el BIT FOREST seran els nous espais del BIT 2026 que s'adreça a professionals, empreses i institucions del sector agroalimentari i ramader; i als actors del sector forestal, de la fusta i la bioconstrucció, amb una proposta adaptada a les seves necessitats i interessos específics.

Aquesta nova edició vol marcar un nou camí en el desenvolupament i futur d'un congrés consolidat i en clara expansió. "Aquest any ens hem reinventat en el sentit que hem començat a treballar amb dues temàtiques molt diferenciades quan abans definíem la bioeconomia de manera molt general", explica la directora del BIT, Carme Sáez.

Sáez defineix el nou BIT com "espai de trobada de referència" en el pla d'acció de la bioeconomia al nostre territori, al mateix temps que vol aportar solucions i posar en pràctica noves vies d'acció més enllà de les acadèmiques per connectar projectes, iniciatives i agents que treballem per transformar recursos biològics del territori en activitats econòmiques. "L'objectiu d'aquest congrés és sobretot incentivar que hi hagi economia, per això parlem de bioeconomia". També, el BIT vol "situar Osona com un territori actiu en aquest debat."

L'elecció del sector agrari i el forestal no és casual. Amb un PIB al voltant del 20% pel que fa a l'agroalimentació i tenint en compte que prop del 64% del territori català és bosc, sembla evident que la bioeconomia és un element clau per transformar tots aquests recursos en activitat econòmica. Tal com explica Carme Sáez, "des del moment zero vam visualitzar el BIT com una comunitat" amb un directori de persones i empreses amb qui connectar i promoure iniciatives tant públiques com privades. A més, "volem incorporar la marca BIT 360", una mena de segell que posi en relleu la importància de la bioeconomia "per donar a conèixer què és la bioeconomia, quins són els seus avantatges, i crear un relat d'acceptació entre la ciutadania".

El Congrés BIT està organitzat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vic i Vicfires, amb la coorganització del Centre Tecnològic BETA, el BioHub Cat, el Clúster de la Bioenergia de Catalunya (CBC) i la Diputació de Barcelona. Aquesta cinquena edició compta també amb el suport del Banc Santander. Com cada any, coincideix amb el Mercat del Ram pel seu "gran valor simbòlic i d'atracció, sobretot per part de la ciutadania i de la pagesia". "El que volem és que aquesta fira amb tanta tradició es connecti amb la part més d'innovació, de nous projectes, i que al final acabin apareixent noves oportunitats arran d'aquest contacte amb la innovació i la sostenibilitat", subratlla Sáez.

Francesca Famadas, Cap Àrea Gestió Forestal. Generalitat de Catalunya: “En quinze anys els boscos poden ser clau dins l’economia verda”

Catalunya és un país eminentment forestal: el 65% del territori està cobert per boscos, una xifra que ha crescut en les darreres dècades per l’abandonament de l’activitat agrària. Francesca Famadas alerta que molts d’aquests boscos són joves, densos i poc gestionats, amb una gran acumulació de biomassa que “els fa vulnerables als grans incendis, a la sequera i a les plagues en un context de canvi climàtic”.

En aquest escenari, el principal repte és fer econòmicament viable la gestió forestal. Amb un 75% dels boscos en mans privades, la seva cura depèn directament de la rendibilitat dels treballs. “Si no hi ha retorn econòmic, és molt difícil gestionar-los”, apunta. Aquesta manca d’activitat té conseqüències directes sobre la salut dels ecosistemes i la seguretat del territori i “si el bosc genera valor, també garantim la seva conservació”.

La bioeconomia forestal obre noves oportunitats per revertir la situació. “Més enllà dels usos tradicionals, el repte és transformar els recursos forestals en productes de més valor afegit capaços de competir amb materials fòssils”. La producció de biomassa per a energia ja és “una realitat”, i la bioconstrucció amb fusta estructural permet revaloritzar recursos locals i reduir la petjada de carboni, de la mà del centre d’innovació tecnològic Hub Forestal de Catalunya.

El suro o el conreu de la tòfona són altres fons, mentre que eines com els crèdits climàtics poden remunerar els serveis ambientals dels boscos. Tot plegat reforça la necessitat d’una gestió activa, que redueixi el risc d’incendis, millori el cicle de l’aigua i afavoreixi boscos més resilients. “En deu o quinze anys, els boscos poden ser clau dins l’economia verda i circular i actuar com a proveïdors de materials renovables i energia neta”. 

Sergi Torrent, Gerent del Clúster de Bioenergia de Catalunya: “Cal empoderar al sector primari i situar-lo en el mig de la bioeconomia”

La bioeconomia representa una oportunitat real per transformar el model productiu en territoris agroalimentaris com Catalunya. Sergi Torrent destaca que permet valoritzar residus i subproductes —com dejeccions ramaderes o derivats agrícoles— convertint-los en energia, fertilitzants o nous materials. “Això genera activitat econòmica local i ens acosta a models més circulars i resilients”, explica.

Aquest canvi va més enllà de la tecnologia i obliga a repensar la relació amb el territori. “Parlem de com fem viable l’activitat econòmica en entorns rurals en equilibri amb el medi”. La valorització de subproductes, com per exemple la sansa de l’oli, pot millorar la rendibilitat de les explotacions i reforçar el teixit productiu. Tot i el potencial, el principal fre “no és tant tecnològic com normatiu”. Els marcs regularatoris actuals, pensats per a una economia lineal, dificulten la integració entre producció agrària i transformació industrial. Això genera incertesa i desincentiva projectes innovadors. “Cal un entorn estable i adaptat”, assenyala, així com nous espais híbrids –com els biopolígons– que facilitin la proximitat entre recursos i activitat econòmica.

Els residus passen a ser un element central del sistema productiu. “Allò que és residu en un procés esdevé recurs en un altre”, afirma. El biogàs n’és un exemple clar: transforma dejeccions en energia renovable i fertilitzants, tancant el cicle dels nutrients i generant noves oportunitats. Es tracta d’una tecnologia “madura”, amb recorregut en altres països europeus, així que el repte és implementar-la i adaptar-la al context local. 

La bioeconomia i la bioenergia és clau en la lluita contra el canvi climàtic i la descarbonització, però també “poden generar activitat econòmica en zones rurals i reduir la dependència exterior de recursos”. Per això, “cal empoderar al sector primari i situar-lo en el mig”, tenint en compte que una regulació més àgil és clau.