Poques vegades la ramaderia catalana s’ha vist sotmesa a una pressió tan intensa com la viscuda al llarg del 2025 i aquests primers mesos del 2026. Quan mirem enrere, aquest període destacarà com un dels més complexos i exigents de les darreres dècades. L’aparició de malalties infeccioses com la dermatosi nodular contagiosa (DNC) en boví, la pesta porcina africana (PPA) en senglars i la influença aviària en aviram ha tensionat la bioseguretat, la sostenibilitat econòmica i la capacitat de resposta de moltes explotacions, especialment les familiars.
A aquesta situació s’hi suma la proliferació de la vespa asiàtica, que amenaça greument les abelles de la mel i, de retruc, l’equilibri de la biodiversitat. Les conseqüències ja són evidents. En el cas del porcí, la crisi ha comportat pèrdues milionàries setmanals arran de l’enfonsament dels preus a la llotja de Mercolleida. La gran incògnita, avui, és quant temps podrà resistir el sector.
Dermatosi del boví
La dermatosi nodular contagiosa, detectada a l’Alt Empordà amb 18 focus confirmats, va obligar a activar zones de vigilància i a vacunar centenars de milers d’animals.
Actualment, la situació es dona per controlada a Catalunya. Tot i això, es preveu iniciar la vacunació obligatòria de tots els animals presents a l’explotació, dels que vagin naixent i dels que s’incorporin a l’explotació i no estiguin vacunats. Paral·lelament, el departament d’Agricultura ultima una ordre per recuperar el potencial productiu de les granges afectades, una mesura imprescindible per al sector.
Pesta porcina africana en senglars
En paral·lel, la detecció de PPA en senglars a Collserola ha comportat restriccions a prop d’un centenar de municipis i més de 250 positius confirmats, amb afectacions directes sobre la comercialització i els preus.
Davant d’aquesta situació, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha reclamat reiteradament intensificar i agilitzar les mesures de control: des del buidatge sanitari fins a l’augment del ritme de captures i la vigilància a les zones afectades.
Tot i la coordinació dels cossos implicats i les actuacions dutes a terme, cal més rapidesa i eficàcia per contenir l’expansió de la malaltia i reduir-ne l’impacte. No es pot oblidar que Catalunya concentra el 20% de la producció porcina estatal i gairebé la meitat de les exportacions.
Influença aviària
La influença aviària també ha generat restriccions i sobrecostos per a les explotacions.
El passat 1 d’abril es va aixecar el confinament obligatori fora de les zones de risc, tot mantenint les mesures de bioseguretat. Malgrat això, les limitacions continuen vigents en àrees d’alt risc, especialment als aiguamolls del Delta de l’Ebre i de l’Empordà, i en àrees amb restriccions sanitàries vigents.
La vespa asiàtica, una amenaça creixent
El sector apícola continua esperant un pla de xoc per fer front a la vespa asiàtica (Vespa velutina), una espècie invasora que depreda abelles i compromet tant la producció de mel com la pol·linització. La proposta actual –basada en la col·locació de 700 trampes a tot Catalunya– arriba tard i resulta clarament insuficient. Hauria calgut actuar a inicis de març, com han fet altres comunitats autònomes.
Entre les mesures que es plantegen des de la FCAC hi ha el trampeig de reines, la formació específica per als apicultors i l’autorització de productes atraients, actuacions que podrien reduir significativament l’impacte de la plaga. A tot plegat s’hi afegeix l’increment dels costos, especialment del carburant en plena campanya. A diferència d’altres subsectors agraris, l’apícola ha quedat fora de les ajudes al gasoil, tot i patir increments de fins al 30% en els costos de producció.
A més, la Varroa, els fenòmens meteorològics adversos, els incendis forestals i la pressió de les importacions de mel a baix preu agreugen la situació del sector.
Cooperació per gestionar les crisis
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) subratlla el paper clau del cooperativisme en la gestió d’aquestes crisis.
Les cooperatives han actuat –i continuen actuant– com a suport tècnic als socis, facilitant informació, coordinant mesures preventives i adaptant la producció. També mantenen un diàleg constant amb l’Administració per defensar criteris tècnics, protegir els mercats i reclamar compensacions justes.
Aquestes crisis evidencien que la ramaderia no pot afrontar sola reptes d’aquesta magnitud. Cal reforçar les estructures col·lectives, impulsar estratègies integrals de prevenció i destinar més recursos a la investigació en malalties emergents.
Alhora, es fa imprescindible elevar els estàndards de bioseguretat a totes les explotacions i intensificar el control de la fauna salvatge per prevenir la propagació de malalties transfrontereres.
Les dades
-
91 municipis i 252 senglars positius per pesta porcina africana a Catalunya
-
20% de la producció porcina estatal i el 49% de les exportacions es concentren a Catalunya
-
El 30% de la producció ramadera catalana està en mans de cooperatives, amb uns 1.000 M€ de facturació
-
Increment del 30% dels costos en explotacions apícoles per l’augment del carburant i altres factors
Responsable de Ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
