Política Lingüística impulsa el català en 4.600 establiments comercials
L’Enquesta d’usos lingüístics a la població revela que utilitzen el català un 75 % dels professionals de l’atenció al públic
La Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística despleguen aquesta tardor una nova fase del Pla Ofercat en 4.600 establiments comercials de 10 ciutats: Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. Les accions per fomentar l’ús del català seran definides específicament per a cada localitat des de la Direcció General de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística corresponent, juntament amb els principals agents econòmics i ens locals.
L’Ofercat és un programa de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, iniciat l’any 2000, per conèixer de manera sistemàtica l’oferta lingüística dels establiments comercials de Catalunya i impulsar-hi accions eficaces de promoció del català. Del 2018 al 2021, el programa Ofercat s’haurà aplicat en 20.000 establiments de 36 ciutats.
El català és una llengua utilitzada en l’activitat comercial a Catalunya, tant pels comerciants com pels clients. Així ho revela l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del 2018 que la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) van presentar el juliol passat. Segons aquesta operació estadística, més del 66 % dels ciutadans usen el català quan van a comprar a petits comerços, un 19,9 % gairebé sempre. Així mateix, un 74,5 % de les persones que treballen en atenció al públic amb usuaris o clients l'usen. Tant els usuaris i clients de petit comerç com les persones que treballen en l'atenció al públic majoritàriament combinen més d'una llengua en l'activitat comercial diària.
Apropament lingüístic als clients que parlen català
La darrera onada de l’Ofercat es va portar a terme la tardor del 2018 a Castelldefels, Cornellà, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Els resultats reflecteixen una situació lingüística territorialment diversa i, també, el clar interès dels comerciants per adaptar-se lingüísticament als clients. Aquesta conclusió s’extreu de la comparació entre la llengua amb què inicien la conversa quan el client entra a la botiga i el grau d’adaptació que mostren a la llengua del client.
En localitats com Vic o Vilafranca, l’ús espontani en català (llengua en què s’adrecen al client abans que aquest parli) supera el grau de coneixement de català que hi ha a la població (amb una mitjana de 83 punts sobre 100). En canvi, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Vilanova i la Geltrú (amb una mitjana de 52 punts) presenten un ús espontani inferior al grau de coneixement, fenomen molt més marcat en ciutats com Castelldefels, Cornellà, el Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat (amb una mitjana de 23 punts).
D’altra banda, l’adequació a la llengua catalana tendeix a apropar-se, en la majoria de ciutats, al grau de coneixement de la població. No obstant això, hi ha clares diferències territorials. L’estudi reflecteix tant la diversitat sociolingüística del territori com la tendència a canviar de llengua segons el context, en aquest cas d’acord amb paràmetres comercials, com ara el de proximitat amb la llengua dels clients.
Política Lingüística i els drets lingüístics dels consumidors
La Direcció General de Política Lingüística posa a disposició dels ciutadans l’Oficina de Garanties Lingüístiques per a totes aquelles persones que necessitin informació sobre la llengua catalana i sobre els seus drets i obligacions lingüístics. S’hi pot accedir mitjançant aquesta pàgina, que també permet comunicar queixes lingüístiques i facilita l’accés a l’Agència Catalana de Consum en aquells casos que correspon.
D’acord amb l’Estatut i el Codi de consum, els consumidors, a Catalunya, han de poder ser atesos oralment i per escrit sigui quina sigui la llengua oficial que utilitzin. Les empreses han de tenir disponibles en català les invitacions a comprar, és a dir, les comunicacions comercials amb les característiques del bé o servei que s’ofereix i el preu (catàlegs, menús, fullets, tríptics, rètols de productes, etc.). També la informació fixa: rètols principals i senyalitzacions, cartells, llistes de preus, etc., els contractes d’adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals; la documentació contractual; els pressupostos, els resguards de dipòsit, i les factures.
Cal etiquetar, almenys en català, les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels béns i serveis, especialment les dades sobre la salvaguarda de la salut i la seguretat i, en l’àmbit laboral, els convenis col·lectius de treball i els pactes d’empresa poden contenir clàusules per fomentar el coneixement del català dels treballadors i garantir-ne l’ús en els centres de treball i en els contractes laborals, els fulls de salari i la resta de documentació.
Agenda de política lingüística en l’àmbit econòmic
L’Ofercat s’emmarca en l’Agenda de foment del català en el món de l’empresa i el comerç, que, sota el segell genèric 'Català i empresa, ja estàs al dia?', impulsa la Direcció General de Política Lingüística amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, que el desplega territorialment. La Direcció General impulsa també el programa Emmarca’t, adreçat a grans marques i corporacions, i ofereix línies de suport a projectes d’empreses i d’entitats de l’àmbit empresarial i del treball.