Cardedeu: fi del bipartidisme i model de vila

Ja hem comentat que els patrons de vot locals són difícilment comparables a les dinàmiques polítiques nacionals o estatals. Ara bé, és evident que hi ha certes tendències extrapolables que podem observar arreu del país amb més o menys intensitat.

La vila de Cardedeu (Vallès Oriental) amb disset regidors a repartir, té una política local activa a mig camí entre les marques electorals (més pròpies de les ciutats) i el pes dels candidats (sempre més rellevants als pobles petits). La vida associativa fa que no es pugui entendre el poble per separat d’un entramat complex d’entitats culturals, esportives, socials i també polítiques sovint lligades a una visió determinada de la vila i de la política municipal.

Bipartidisme imperfecte CiU-PSC

Cardedeu no s’escapa de la tendència europea a la fragmentació de parlaments i consistoris. Les majories de convergència dels anys 80’ i principis dels 90’de la mà de l’alcalde Comas, van ser rellevades per uns sòlids resultats dels socialistes liderats per la Cristina Viader, que seria alcaldessa i diputada al Parlament. En tot cas, fins el 2011, CiU i PSC sumaven sistemàticament igual o més del 50% de vot i el seu cap de llista era encarregat de formar govern (o assumir-lo directament). Si bé és cert que ERC pactà compartir mandats per l’alcaldia amb PSC i CiU en moments diferents (2003/2005 amb l’alcalde Om i 2007/2008 amb l’alcalde Masferrer); aquest bipartidisme imperfecte podria acabar de trencar-se definitivament el diumenge. La crisi del PSC, juntament amb el desgast de CiU que ostenta l’alcaldia des del 2008, obririen pas a un consistori clarament multipartit pel que fa el vot i el repartiment de regidors. Aquest fenomen podria haver estat encara major si s’haguessin confirmat les candidatures alternatives amb ICV, Procés Constituent i Podem o Avancem i MES. Paradoxalment, doncs, la fragmentació podria créixer amb una candidatura menys que el 2007 i 2011.

Model de poble i polarització

Tampoc es pot dir que Cardedeu s’escapi de la polarització sobre el debat nacional. Les polèmiques sobre el mural independentista i els Trabucaires han acabat guiant l’estratègia del PP local. Els populars, amb el regidor Gelada al capdavant, han centrat la campanya en el rebuig als símbols del procés sobiranista al poble i especialment en l’activitat de la CUP i el Casino Popular.

Ara bé, tal com ha passat a la majoria de pobles en transformació els darrers anys, el pes del model urbanístic i de convivència que es vol pel futur de la vila és prou feixuc perquè tard o d’hora es manifesti en les decisions dels ciutadans. El debat sobre la ronda oest, que ha posat damunt la taula el mateix Govern municipal de CiU, pot haver estat el catalitzador per fer girar la campanya cap a quin poble vol la ciutadania de Cardedeu. En aquest punt, les tensions polítiques entre sigles es dissolen en propostes de poble que cal llegir als programes concrets.

2011, el preludi?

Els comicis del 2011, doncs, potser es veuran com el preludi d’un canvi electoral profund al poble. Aquell any el creixement electoral es va centrar en forces fins aleshores minoritàries. L’augment espectacular de la CUP va anar acompanyat d’un PP renovat i l’èxit, irregular geogràficament, del partit local Gent pel Canvi. L’altra cara de la moneda va ser la força principal de Govern, CiU, amb una gran davallada sobretot al Centre i als Dominics; i especialment ERC, que va pagar molt car haver estat el soci petit de govern, fent bona la dita que als governs de coalició “el peix gros es menja el petit”. El transvasament de vot ERC-CUP, fent un cop d’ull als diferencials de vot, sembla evident però no explica tot el vot perdut pels republicans.

Incertesa i volatilitat

L’enorme volatilitat que s’ha observat a les darreres eleccions, no només al nostre país, ha fet que les enquestes ho tinguin molt més difícil per predir els resultats. Les projeccions d’escons, en el cas dels parlaments, impliquen ara una “cuina” que no pot basar-se en les assumpcions tradicionals.

A Cardedeu només es disposa de l’enquesta local dels instituts públics (de del 1995), un servei al poble i una activitat pedagògica de gran qualitat. L’enquesta, sense “cuina”, generalment ha encertat força els resultats tot i que amb una infrarepresentació de CiU la majoria de vegades. Ara bé, si la volatilitat del 2011 es mant en les eleccions del proper diumenge (o s’amplifica), també ens podem endur més d’una sorpresa. L’absència d’ICV (490 vots el 2011), i del conglomerat de noves forces d’esquerres, fa que el nínxol de vot orfe sigui considerable. A aquest fet cal sumar-hi els canvis de candidats a ERC, PSC, CUP i PP, i el creixement potencial de GPC fora del seu feu electoral, el barri de l’Estalvi, malgrat les males previsions del sondeig; juntament amb una CUP que podria beneficiar-se de l’embranzida nacional i d’una llista reforçada. L’enquesta preveu un càstig moderat a CiU i una recuperació fulgurant d’ERC, congruent amb les enquestes del CEO pel Parlament i situant als republicans en primer posició, que no semblaria anar en detriment de la consolidació de la CUP. Ara bé, el repartiment de regidors, molt ajustat al aplicar Hondt, ens indica que aquesta vegada potser més val fixar-se en les tendències de vot que en la projecció final del consistori. Tot apunta, doncs, una nit de diumenge ben entretinguda.