La Fundació La Caixa apropa l'art per cuidar i transformar
Un grup de persones cuidadores no professionals visita l'exposició immersiva 'Som Natura' a CaixaForum Barcelona, una activitat impulsada per la iniciativa Cultura per a Tots juntament amb els programes socials de l'entitat
A la recepció de CaixaForum Barcelona, petits grups conversen en veu baixa i amb gestos prudents. Són un grup de cuidadores. Algunes ja es coneixen, d'altres no, i avui visiten l'exposició immersiva Som Natura, una experiència que els regala alguna cosa que el dia a dia els nega: una pausa, perspectiva i la certesa que no estan soles. L'activitat, impulsada per la iniciativa Cultura per a Tots juntament amb els programes socials de la Fundació "la Caixa", els recorda que la cultura no és un luxe, sinó un dret.
El grup –la majoria dones al voltant dels 60 anys– participa en l'Escola de Cuidadors, una iniciativa del programa per a l'Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa que fins ara ja ha ofert formació i acompanyament a gairebé 10.000 persones, entre cuidadores de familiars i voluntariat del programa.
La visita a l'exposició immersiva permet a les persones cuidadores desconnectar, encara que sigui per unes hores, del rellotge implacable de les cures. L'activitat s'emmarca en la iniciativa Cultura per a Tots, la qual treballa des de fa anys per eliminar barreres i facilitar l'accés a la cultura a les persones que més ho necessiten i que es poden trobar en una situació de vulnerabilitat: grups de dol d'adolescents, gent gran en situació de soledat, persones en procés d'inserció laboral, mares solteres amb infants en situació de pobresa, persones en la fase final de la seva vida o, com en aquest cas, persones cuidadores no professionals.
Una experiència que embolcalla
Després d'una ronda breu de presentacions, una educadora de CaixaForum condueix el grup a la primera planta, on comença el recorregut per Som Natura. L'exposició és una instal·lació audiovisual inèdita a Espanya que convida a reflexionar sobre la biodiversitat, la interdependència dels ecosistemes i la urgència de protegir el planeta.
"No parlaré gaire", adverteix l’educadora, i afegeix que "és una exposició diferent d'altres, aquesta s’ha de sentir". I així ho fan. El grup avança per un passadís en penombra per trobar, rere una cortina, el primer esclat visual. Una gran sala amb projeccions en 360 graus s’omple d’imatges d’animals i paisatges de tot el món. Quan el terra s’inunda virtualment d’onades, una de les cuidadores simula que camina sobre el mar. "Et venen ganes de descalçar-te i caminar per damunt de l’aigua", diu somrient.
A la segona sala, el to canvia: les imatges són abstractes, creacions d'art digital que evoquen universos, cèl·lules o organismes interconnectats. Un missatge a la pantalla diu: "La nostra missió del món determina les nostres accions". Aquesta frase ressona en algun dels participants, com és el cas de l'Inma, que va tenir a càrrec seu una persona durant una dècada. "Em fa pensar en la necessitat de canviar de perspectiva i prendre distància respecte del dia a dia –explica– i sortir d'aquesta visió de túnel a què estem acostumats".
La tercera sala tanca el recorregut amb un bri d'esperança. Imatges poderoses de la natura s'entrellacen amb projectes en els quals es treballa per protegir-la. El missatge és clar: treballant de manera col·lectiva és possible un planeta millor. Això cala en les cuidadores i els permet sortir de l'exposició amb un missatge d'optimisme i esperança.