Gaig blau, gall fer, os bru… descobreix sis animals que cal protegir a Catalunya

Plomes negres amb reflexos verdosos i porpres. El cap, pelat i vermellós. El bec, que és molt allargat i lleugerament corbat, també és rogenc. L'ibis ermità és un ocell amb un aspecte molt característic, però que no és senzill d'observar. De fet, va desaparèixer completament de Catalunya i la resta de territoris mediterranis fa més de 300 anys. No obstant això, el 1990, nombrosos plans de recuperació van anar-lo reintroduint a Europa: avui es calcula que n'hi ha 2.000 exemplars.

Als Aiguamolls de l'Empordà, la Fundació Alive i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica estan treballant per reintroduir-los al medi natural. L'any vinent, se n'hi podran alliberar els primers exemplars. L'objectiu és clar: fer de l'Empordà un espai viable i autosostenible per a aquestes aus. 

Per facilitar-ho, Endesa ha invertit prop de 100.000 euros a reduir el risc d'enrampament que suposen 40 torres elèctriques de Catalunya per a aquests ocells. Concretament, s'han protegit els cables amb un embolcall de tres metres de llargada, més llargs de l'habitual, ja que volen en grup i descansen sobre els fils. 

Viuen de nit, es desplacen en silenci i són pràcticament invisibles. Però ¿sabies que algunes espècies de ratpenats recorren centenars de quilòmetres cada any per migrar? Ara, per primera vegada, se’n podrà seguir el rastre. El projecte Migrabat, impulsat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya amb el suport d’Endesa, treballa per marcar i monitorar ratpenats amenaçats com el nòctul gegant, el mitjà i el petit. Es tracta de tres espècies que viuen entre Catalunya i Aragó i que tenen comportaments migratoris que varien segons el sexe.

Els tècnics centren els esforços en femelles de nòctul, ja que són elles les que fan llargues migracions, mentre els mascles solen quedar-se en zones properes. Per fer-ne el seguiment, s’utilitzen emissors de nova generació, capaços de recollir dades durant més de trenta dies seguits. Aquestes tecnologies, proporcionades per l’Institut Max Planck, permetran entendre millor les rutes migratòries i les necessitats ecològiques d’aquestes espècies a tot Europa.

L’objectiu final és doble: millorar les estratègies de conservació d’un grup animal molt desconegut i contribuir a crear el primer mapa europeu de migracions de quiròpters, una fita científica clau per protegir-los davant l’amenaça de la desaparició.

El gall fer és una de les espècies més emblemàtiques –i més amenaçades– del Pirineu català. De fet, és extremadament sensible a l’acció humana, a la degradació del seu hàbitat i ha de sobreviure enmig d'una superpoblació de cérvols que li juga en contra. Per això, des del 2011, Endesa col·labora amb entitats com Paisatges Vius en un conjunt d’accions per millorar les condicions de vida d’aquesta au forestal tan única.

Aquest 2025, s’han plantat 1.700 arbustos autòctons en un espai protegit del Catllaràs per garantir-li aliment i refugi. La zona ha estat tancada per evitar-hi l’accés dels cérvols, que amb la seva presència massiva arrasen el sotabosc.

El projecte també ha inclòs l’adaptació de línies elèctriques, la senyalització de tancats ramaders per evitar col·lisions, i la delimitació de zones crítiques per regular-hi el pas humà. També s’han analitzat mostres genètiques per censar les poblacions i entendre millor la seva mobilitat entre les comarques del Berguedà i el Ripollès.

Ara bé, perquè tot acabi de sortir rodó, hi ha una peça fonamental: la sensibilització. En aquest sentit, el 2024 es van distribuir 25.000 estovalles de paper informatives en refugis i restaurants de la zona per donar a conèixer el gall fer i la importància de preservar el seu hàbitat.

Amb les plomes d’un blau intens, el gaig blau és una de les aus més espectaculars i, alhora, més vulnerables del país. Cada primavera arriba a Catalunya per reproduir-se, però la pèrdua de cavitats naturals on nidificar n’ha limitat molt l’expansió. El projecte Coracias, actiu des del 2017 i amb el suport d’Endesa, ha permès instal·lar caixes niu en torres elèctriques del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí. El 2024 s’hi han registrat 151 polls nascuts i un 62% d’ocupació de nius, amb un 72% d’èxit reproductor.

Les caixes, col·locades a entre tres i quatre metres d’alçada i orientades al nord, ofereixen refugi tant al gaig blau com a altres espècies en regressió, com el xoriguer petit o el xot. Algunes inclouen càmeres o emissors GPS per fer-ne seguiment. La iniciativa s’ha estès a Osona, on el 2025 s’han instal·lat noves caixes a Manlleu i al Lluçanès. Després de dècades d’absència, el gaig blau hi ha nidificat amb èxit: han nascut nou polls. L’objectiu és consolidar una població reproductora estable a Catalunya.

Desaparegut dels Pirineus al segle XIX, el voltor negre ha tornat a establir-s’hi gràcies a un projecte de reintroducció amb suport d’Endesa. El 2024, la colònia de la Reserva Nacional de Caça de Boumort va assolir els 66 exemplars, amb 19 parelles reproductores i 9 polls volats. Sis d’aquests polls s’han marcat amb GPS per seguir-ne els moviments.

A més del seguiment via satèl·lit, una xarxa de Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) gestionada per Trenca i Endesa garanteix carronya per a voltors i altres aus necròfagues com el trencalòs o el milà reial. El 2024 s’hi van distribuir 15.435 kg de carronya, evitant emissions de fins a 4.208 kg de CO₂.

L’objectiu és consolidar la colònia al Prepirineu i connectar-la amb les poblacions d’Europa i la resta de la Península per millorar-ne la diversitat genètica. Amb aquest projecte, el voltor negre torna a jugar el seu paper clau com a sanitari del bosc, fonamental per al bon funcionament dels ecosistemes.

L’os bru és una espècie vulnerable a escala mundial i en perill d’extinció a l’Estat. Als Pirineus, però, la seva situació ha anat millorant: el 2024 han nascut 10 nous cadells a Catalunya, la xifra més alta des de l’inici del projecte de reintroducció, i ja se’n compten 96 a tot el Pirineu, 47 dels quals en territori català.

Des del 2016, Endesa col·labora amb la Fundación Oso Pardo per millorar l’hàbitat de l’espècie i facilitar-ne l’alimentació. L’última acció ha estat la plantació de 7.000 arbres fruiters –com moixeres, cirerers i pomeres– al Pallars Sobirà, que se sumen als 9.150 plantats entre 2018 i 2019. Distribuïts en 17 bosquets, aquests arbres crearan zones d’alimentació estratègiques i absorbiran 1.665 tones de CO₂ en 30 anys.

Els fruiters, provinents de varietats autòctones criades a Tremp, contribueixen a mantenir els ossos allunyats de zones humanes i a afavorir la biodiversitat. Tot plegat forma part del programa Bosc Endesa Pirineus, que busca consolidar una xarxa d’espais de conservació i garantir la supervivència d’aquesta espècie icònica.