Un 72% de la població catalana creu que cal ajudar les persones refugiades que arriben a Catalunya, independentment de la seva nacionalitat, tal com s’ha fet amb les desplaçades per la guerra a Ucraïna. Aquesta és una de les principals dades que inclou l’Estudi sobre la percepció de la ciutadania de Catalunya vers la cooperació al desenvolupament, realitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’informe, elaborat a partir de 1.185 enquestes, també revela que el 71% de la població catalana creu que el conflicte armat a Ucraïna l’està afectant entre bastant (55%) i molt (16%). Especialment, es mostra preocupada per la inseguretat alimentària (36%), la crisi energètica (28%) i l’increment de migracions (17%) que se’n deriva.
Davant d’aquest conflicte, l’estudi mostra com la majoria de catalans –gairebé 4 de cada 5– estan a favor que la Unió Europea obri vies segures per a les persones que en fugen, un 70% aposten per prioritzar la via diplomàtica per buscar una pau acordada, i un 62% creuen que Espanya hauria d’abordar la guerra augmentant el pressupost en cooperació i foment de la pau.
El món local, amb el dret al refugi
Aquest informe ha estat impulsat pel FCCD, una organització formada per ajuntaments i ens supralocals que financen projectes i emergències humanitàries arreu del món. En aquest sentit, manté activa des del 2015 la campanya d’emergència estratègica Món Local Refugi, adreçada a pal·liar el patiment humà en les rutes de fugida i en els països de primera acollida, però també, al desplegament d’accions de sensibilització i denúncia impulsades des dels propis municipis catalans. “Fins a aquest maig hem captat 358.516 € provinents de 28 ajuntaments, que han servit per finançar 15 projectes”, xifra el president de l’organització i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda. En total, entre el 2019 i el 2022 l’entitat va recaptar 707.071 €.
Els fons s’han destinat a projectes d’atenció sociojurídica i sociohumanitària per donar assistència a les rutes habituals de fugida, així com suport sociojurídic a les fronteres, i a projectes d’emergència en zones amb crisis agudes i sostingudes, com a l’Orient Mitjà, el Sàhara Occidental, el Kurdistan, l’Afganistan i l’Àfrica Subsahariana. Alhora, la campanya serveix per teixir aliances amb la societat civil organitzada que treballa sobre el terreny. Entre els projectes destacats hi ha l’assessorament, el suport legal i l’acompanyament a persones refugiades a l’illa de Lesbos, amb Legal Centre Lesvos; la protecció sociolegal a persones en desplaçament forçat al corredor dels Balcans, amb No Name Kitchen, i el suport a l’Observatori de Drets Humans a la necrofrontera, amb Ca-minando Fronteras.
Les properes campanyes aniran adreçades a donar suport a les persones refugiades climàtiques, les que han hagut d’abandonar les seves llars pels efectes del canvi climàtic.
Ves al vídeo
Suport al conflicte ucraïnès
El FCCD ha rebut 741.091 € per finançar accions d’emergència en suport a la població víctima del conflicte armat a Ucraïna. Els diners, un 80,9% dels quals provenen d’ajuntaments, han permès engegar 8 projectes a Ucraïna i 6 a Polònia, que reparteixen material d’emergència, proveeixen de salut i acullen persones refugiades. També ha activat una campanya d’emergència en suport a la població víctima del terratrèmol del Kurdistan, Síria i Turquia que va afectar més de 13 milions de persones –s’hi han destinat 240.079 euros.
Creu que és necessari donar suport a les persones refugiades de totes les nacionalitats igual que s'ha fet amb les d'Ucraïna?
Els municipis catalans, compromesos amb les persones refugiades
Des del 2022, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament té en marxa la campanya de sensibilització Siguem Refugi, que compta amb la col·laboració d’una vintena de municipis catalans. “Té l’objectiu de denunciar la vulneració de drets humans de les persones refugiades als camps, a les rutes de fugida i a les fronteres”, resumeix Isidre Pineda.
En paral·lel, diversos ajuntaments catalans han declarat el seu municipi Ciutat Refugi, prenent un rol actiu a l’hora d’ajudar les persones refugiades que hi arriben. N’és un exemple Sant Boi, que és Ciutat Refugi des del 2015. “Fer front als milions de persones que busquen protecció en altres països és un gran repte, i al municipi vam decidir assumir una part de corresponsabilitat i treballar per ajudar les persones que arriben a Sant Boi”, explica Alba Martínez, fins al darrer mandat regidora de Ciutat Educadora, Cooperació, Solidaritat i Pau al municipi. Un altre exemple de Ciutat Refugi és Santa Coloma de Gramenet, on s’ha activat un espai d’acompanyament i servei holístic per a dones que inclou el servei d’acollida a dones refugiades. “Som una ciutat solidària i compromesa amb els drets humans –recalca Núria Parlon, alcaldessa del municipi–. Som Ciutat Refugi per contribuir a fer realitat projectes d’ajut humanitari i de sensibilització”, apunta.
