El Pirineu català preveu una bona temporada de neu

La digitalització i la sostenibilitat són les grans apostes de FGC per a la temporada 2021-2022

A finals de novembre s’obria la temporada de les estacions de muntanya al Pirineu català, després d’unes nevades força intenses que feien augurar una bona temporada de neu. Una temporada essencial per al sector, després que la pandèmia deixés la passada amb unes xifres negatives rècord. Segons l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), a l’exercici 2020-2021, el nombre d’usuaris va caure fins als 645.000, quan en època precovid es rondaven els 2 milions de clients. En aquest context, i tot i que ara estem experimentant un rebrot en la incidència de la pandèmia, tot fa pensar que l’experiència adquirida aquests darrers mesos ha de permetre gaudir d’una temporada de neu a les estacions de muntanya de Catalunya sense massa sobresalts.

El primer indicador que això serà així, segons apunta Toni Sanmartí, director de la divisió de Turisme de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), són les bones dades registrades durant el Pont de la Puríssima. “L’any 2020 va ser nefast però el 2019 veníem de fer un dels millors anys que havíem fet a la història, i durant el pont encara vam millorar més les xifres. Hem comprovat que hi ha moltes ganes de neu i de sortir”. Per fer-ho, els visitants tenen a la seva disposició 17 estacions, 10 d’esquí alpí i 7 d’esquí de fons, amb 650 km de pistes, que ho tenen tot a punt per ser un dels atractius turístics del país durant la temporada d’hivern. 

Cargando
No hay anuncios

Els darrers anys, les estacions d’esquí han anat evolucionant cap a un nou paradigma per convertir-se en estacions de muntanya, resorts per a l’activitat esportiva, lúdica i en contacte estret amb l’entorn natural protegit que es troben potencialment operatives els 365 dies a l’any, gràcies a l’ampliació i diversificació de la seva oferta. El director de la divisió de Turisme de FGC ho justifica apuntant que “hem de provocar que el client visqui una experiència i això va més enllà de l’esquí. Li estem oferint més coses perquè la gent no només et demana esquí. Per això oferim tot un ventall de propostes –raquetes, parcs lúdics, esquí de muntanya, parcs d’arbres, etc.– perquè el qui no esquia pugui anar a la muntanya i passar-s’ho bé”. 

Cargando
No hay anuncios

Impacte en el territori

Tot plegat apunta cap al fet que el turisme de neu proposi una experiència 360º que incorpori tot allò que implica el viatge i l’estada al lloc de destí. Per tot plegat, els esports d’hivern s’han convertit en el motor per dinamitzar les comarques de muntanya durant els mesos d’hivern aportant tota una cadena de valor que implica altres sectors locals com la restauració i la gastronomia, l’oferta cultural, el patrimoni arquitectònic i etnogràfic, etc. Toni Sanmartí destaca aquesta influència que el turisme de neu té en el territori: “Jo diria que som el principal motor econòmic en aquestes comarques, no només per l’estació sinó per tots els negocis del voltant que viuen gràcies al fet que l’estació estigui oberta. En el cas de les estacions de FGC, estem generant 2.500 llocs de treball i un impacte d’uns 360 milions d’euros”. I si ens fixem en el Pirineu de Lleida, per exemple, el sector de la neu genera uns 2.000 llocs de treball directes i uns 10.000 d’indirectes. Pel que fa a empreses directament relacionades amb l’esquí n’hi ha unes 140 que operen a Lleida.

Cargando
No hay anuncios

I és que el turisme de neu és indispensable per corregir l’estacionalitat turística al Pirineu al llarg de l’any, amb un pic molt alt de turisme els mesos d’estiu, i encara més, per ajudar a corregir el fenomen del despoblament. Sanmartí es mostra convençut que sense les estacions de muntanya el fenomen de la Catalunya buidada en aquestes comarques seria més evident. “En el cas de les estacions de FGC, per exemple, l’impacte sobre el valor afegit comarcal és d’entre el 8 i el 10%; això vol dir que estem donant una riquesa al territori que permet que els pobles petits de la zona puguin disposar de serveis i això porta vida, tant per als que hi viuen com per als que decideixen fixar-hi segones residències. Les estacions de muntanya permeten que la gent no hagi de fugir d’aquestes comarques a l’hivern, tenint present que si marxen a l’hivern és molt probable que no tornin a l’estiu”. 

Cargando
No hay anuncios

En aquest context, Sanmartí justifica per què FGC s’ha anat fent càrrec de les estacions que no eren viables i corrien el risc de desaparèixer. “No podem deixar tancar aquests negocis perquè si tanquen, despoblarem encara més el territori. Hem de poder generar vida i crear impacte en aquestes comarques de muntanya. I sense oblidar que hem d’aconseguir que siguin negocis que funcionin”.

Aposta per la sostenibilitat

El Turisme de Neu vol ser sostenible i avança d’acord a l’agenda d’acció climàtica de la Generalitat de Catalunya per al 2030. Per això s’impulsen des de projectes de descarbonització d’instal·lacions i edificis, passant per la mobilitat verda a les estacions (màquines híbrides, vehicles elèctrics), fins a impulsar millores substancials en eficiència als sistemes de producció de neu de cultiu. Toni Sanmartí, apunta que “aquest és un dels reptes més importants que tenim. A tall d’exemple, comprem el 100% de l’energia verda i estem apostant per un transport més sostenible. A la Vall de Núria, per exemple, hi tenim un projecte perquè passi a ser una ecovall, apostant per un projecte de gasoil zero i treballant amb energies alternatives com la geotèrmia. El nostre objectiu final és baixar la petjada de carboni a totes les nostres estacions”. 

Cargando
No hay anuncios

Una experiència digital

D’altra banda, les estacions d’esquí i muntanya del Pirineu català avancen cap a un nou paradigma de Resort Digital amb la implementació de tecnologia aplicada a processos quotidians com ara la compra de forfets i bitllets, reserva de material d’esquí, accés a les pistes... amb l’objectiu de fer més còmoda l’experiència de les persones usuàries. 

Cargando
No hay anuncios

A banda, gràcies a la tecnologia de radiofreqüència implementada als suports de forfet i als lectors de codis QR de les validadores d’accés, el nou sistema permet accedir als usuaris directament a remuntadors mecànics, a les andanes de trens com el Cremallera de Núria o a d’altres espais lúdics d’activitat tot evitant fer cues per comprar bitllets a les antigues taquilles de venda perquè els usuaris poden fer les seves compres o recàrregues còmodament des de casa. A més, les estacions d’esquí han instal·lat màquines de venda de bitllets i forfets automàtiques per facilitar la compra a les persones que no hagin anticipat la seva compra. Tot plegat, com remarca Toni Sanmartí, “per oferir una experiència personalitzada”.

Pirineu 365, una targeta transversal

En el cas de les 6 estacions d’FGC i el Cremallera de Núria, s’ha creat un nou suport recarregable anomenat Targeta PiriNeu365. Aquesta targeta serà única i transversal per a totes les estacions i en ella s’hi pot precarregar des de forfets de temporada o de dia i bitllets, producte d’hivern i d’estiu... fins i tot vàlids per a altres estacions com Tavascan o Masella. Aquest sistema, amb algunes diferències, també està implementat a altres estacions com Baqueira-Beret. En el futur, també s’implementaran solucions de pagament per ús d’instal·lacions, sense que els usuaris hagin de precarregar els dies d’esquí. Com explica Toni Sanmartí, “tot aquest procés de digitalització permetrà també un contacte molt més directe i personalitzat entre el visitant i l’estació”, de tal manera que la relació serà molt més fluïda i les estacions podran oferir propostes de productes i serveis molt més adequades a les necessitats de cada visitant.

Cargando
No hay anuncios
Més de 650 km de domini esquiable

El Pirineu català compta amb 10 estacions d’esquí alpí (Vallter, Vall de Núria, La Molina, Masella, Port del Comte, Port Ainé, Espot Esquí, Tavascan, Boi Taüll, Baqueira Beret) amb prop de 450km de pistes i 107 remuntadors mecànics. Cal sumar-hi les 7 estacions d’esquí nòrdic (Guils Fontanera, Lles, Aransa, Tuixent-La Vansa, Sant Joan de l’Erm, Virós-Vallferrera i Tavascan) amb prop de 200km de circuits.

Mesures anticovid

L’experiència de la temporada passada, avalada per estudis realitzats a nivell europeu, garanteixen que els estacions de muntanya han de seguir sent espais lliures de covid. Com apunta Toni Sanmartí, l’aposta va passar i passa per “reduir el contacte amb la gent de les estacions, incidint en la venda online, perquè el client pugui arribar a l’estació i anar directe a esquiar. És un tema que s’ha treballat molt, incidint en el cap de la digitalització. A banda, a les cues dels remuntadors, que són els únics espais on hi podria haver cert perill per la proximitat entre persones, la consigna és clara i funciona: mans, distància i mascareta”.