Les llars amb més renda paguen un 18% més en classes particulars
Un estudi impulsat per l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb la Fundació Europea Societat i Educació conclou que aquest reforç escolar pot amplificar les desigualtats educatives entre les famílies amb menys recursos
Les llars que declaren una situació financera més folgada gasten un 18% més en classes particulars que les que manifesten dificultats per arribar a final de mes. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi L’educació a l’ombra a la península Ibèrica, de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.
L’estudi revela una bretxa tant en la probabilitat d’assistir a classes particulars com en la despesa que s’hi destina en funció del poder adquisitiu de les famílies. Així, el percentatge d’estudiants que assisteixen a classes particulars varia del 23,1% a les llars amb una economia més ajustada al 25,6% a les llars que tenen més recursos. Això suposa que, tot i que una part significativa de les famílies amb dificultats econòmiques també recorre a les classes privades, la despesa en aquest recurs implica un cost d’oportunitat més alt, ja que pot comportar la reducció del pressupost en altres partides.
Una mostra de 2.500 pares, mares o tutors
Aquesta investigació, que té l’objectiu d’aprofundir en les raons que porten a completar l’educació formal amb classes addicionals i les seves característiques, ha estat dirigida i desenvolupada per Juan Carlos Rodríguez, professor de la UCM i doctor en sociologia, que ha comptat amb la participació de Mercedes Esteban Villar, vicepresidenta de la Fundació Europea Societat i Educació, per als resultats del conjunt de l’Estat i amb els investigadors Bruno P. Carvalho, Pedro Freitas i Susana Peralta per als resultats de Portugal, país on també és comuna aquesta pràctica entre les famílies.
La Fundació ”la Caixa” desenvolupa i implementa a través de programes com CaixaProinfància un model d’acció social integral per millorar les oportunitats de desenvolupament social i educatiu d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat amb eines com el reforç educatiu o l’equipament escolar. Igualment, mitjançant EduCaixa, posa a disposició dels equips directius de les escoles, el professorat i l’alumnat múltiples recursos amb els quals combat aquestes desigualtats.
L’enquesta realitzada al conjunt de l’Estat, del 2024, es va aplicar en línia a una mostra de 2.500 pares, mares o tutors de tot el territori amb fills de 6 a 18 anys escolaritzats en educació primària, educació secundària obligatòria o educació postobligatòria.
- Un mercat que mou uns 1.480 milions d'euros anuals
El 25% dels estudiants de 6 a 18 anys a Espanya reben classes particulars fora del sistema educatiu formal. El 2024 ho van fer prop d’1,4 milions d’estudiants amb una dedicació mitjana de tres hores setmanals, una despesa mitjana de 97 euros i les matemàtiques com la matèria que concentra la part més gran del pressupost. Impartides majoritàriament en centres d'ensenyament (53,3%) que a domicili (21,4%), l'anglès va ser, en canvi, la més demanada (52,7%), seguida de matemàtiques (40,2%), llengua (11,5%), física (10,9%) i química (8,4%). El 60% de les classes són grupals davant de les individuals, que suposen el 25,3% i assoleixen el punt màxim al batxillerat (35,6%). En el primer cicle de primària es redueixen (13,2%). Les dificultats en la matèria en qüestió (28,6%), les limitacions de les famílies per ajudar els seus fills a casa (24,9%) i els estudiants amb necessitats especials o problemes conductuals (48,8%) són altres condicionants.
Des del punt de vista econòmic, el mercat de les classes particulars a Espanya mou més de 148 milions d’euros mensuals, és a dir, uns 1.480 milions d’euros anuals.
Les classes particulars, factor de desigualtat educativa
Tenint en compte l’impacte potencial de les classes particulars en els resultats acadèmics, la investigació indica que l’accés desigual a aquest tipus de reforç pot amplificar les desigualtats educatives preexistents, a més d’imposar una pressió financera més elevada sobre famílies amb ingressos baixos, que és possible que hi destinin un percentatge més gran dels seus recursos en comparació amb les llars més adinerades.
De fet, els investigadors destaquen que l’evidència prèvia demostra que els ingressos familiars i el nivell educatiu dels pares tenen un paper significatiu en el rendiment acadèmic dels fills. Segons les dades de les Estadístiques de la UE sobre ingressos i condicions de vida (SILC) del 2019, a Espanya, els infants els pares dels quals van cursar estudis superiors tenen entre un 70% i un 80% de possibilitats de cursar també estudis superiors. En canvi, aquesta probabilitat cau dràsticament, per sota del 30%, entre els infants els pares dels quals no van completar l’educació secundària inferior.