Mesures per donar resposta a l'emergència i el dèficit habitacional

A finals del 2024 s’aprovava el Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya (PTSH), l’instrument del Govern de la Generalitat per planificar i programar a llarg termini les polítiques d’habitatge.

Per conèixer amb més profunditat la proposta, l’ARA en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya ha organitzat un seguit de taules centrades en l’habitatge. Amb l’objectiu de valorar les mesures proposades i els reptes de futur, el 17 de desembre, sota el títol Els ajuts a l’habitatge que ofereix actualment la Generalitat, la periodista Laura López va acompanyar la Luisa Fernanda Pinto, advocada especialitzada en dret urbanístic, referent d'habitatge del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i la Karen Ortega, economista especialitzada en l’anàlisi i la recerca de polítiques públiques en matèria d’habitatge, i investigadora al grup d’Habitatge i Demografia del Centre d’Estudis Demogràfics adscrit a la UAB.

Les ponents coincidien que es tracta d’unes polítiques necessàries si es té en compte que segons dades del Centre d’Estudis Demogràfics a Catalunya hi ha uns 3 milions de llars, cada any se'n creen 50.000 noves i darrerament el ritme de construcció anual no supera els 14.000 habitatges. “L’estructura integral creada pel pla inclou incentius a l’oferta, la demanda i la rehabilitació. És una resposta més reactiva que preventiva, comprensible si tenim en compte que a l’acumulació del dèficit d’habitatge s’hi sumen el volum de migracions, l’increment de separacions o l’existència de noves estructures de llar”, apuntava Ortega. Per a Pinto es tracta d’uns ajuts essencials que haurien de mantenir-se en el temps i incrementar-se, fins que no hi hagi un parc estable d’habitatge protegit. “A més, és necessari que es treballi de forma coordinada a diferents nivells de l’administració, que es tingui una visió metropolitana que doni resposta a tot el territori. Cal una mirada més àmplia, multinivell i sistèmica”, assegurava la referent d’habitatge del PEMB.

El préstec d’emancipació i els ajuts d’emergència habitacional

Entre els diferents ajuts està el préstec d’emancipació per a joves de 18 a 35 anys que volen accedir al seu primer habitatge, amb la voluntat d’alleugerir l’impacte inicial de la despesa. Ortega recordava que tot i que és d’hora per fer balanç, està en funcionament des del 30 de juny, és una política que obre un camí interessant per incrementar l’oferta. Són habitatges que queden protegits de forma permanent, durant els tres primers anys no es poden vendre ni llogar, després de 30 anys –ja s’haurà pagat el 80% de l'habitatge–, s’haurà de tornar el préstec amb un interès zero, i si es decideix vendre haurà de ser a preu de compra més la pujada de l’IPC, podent afegir el cost de les rehabilitacions energètiques que s’hagin fet. “No és només un ajut individual, també ho és al conjunt del parc d’habitatge perquè el fa créixer, i suposa un canvi de mentalitat, fent corresponsable al ciutadà que adquireix. És un canvi de paradigma total respecte al que s’estava fent fins ara, subvencionar la compra totalment especulativa”, apunta Pinto.

Per afrontar l’increment de l’exclusió residencial severa, el Govern ha elaborat un seguit de Prestacions d’especial urgència que es poden sol·licitar a les Borses de mediació per al lloguer social i a les oficines locals d’habitatge. Són ajuts per al pagament del deute de rendes del lloguer, el pagament del deute de quotes d'amortització hipotecària, i per atendre situacions de pèrdua de l'habitatge. “Unes mesures que volen donar resposta a la realitat de la vulnerabilitat que va en augment”, comentava Ortega.

Reptes de futur

La investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics entén que es precisen alguns elements per donar resposta als reptes de futur. Per una banda, la necessitat de comptar amb tota la informació necessària i així poder garantir una bona gestió del problema de l’habitatge. També tenir diverses mesures que ajudin a enfortir l’oferta d’habitatges, tenint present que les entitats sense ànim de lucre necessiten avantatges fiscals, financers i urbanístics més contundents.

Tot i reconèixer que el Govern ha fet un esforç considerable en matèria d’ajuts, Pinto creu que cal un replantejament sistèmic: “Tenim un sistema d’ajuts discontinu i fragmentat territorialment que no permet fer una previsió en el temps per part de l’Administració ni de la ciutadania, per això caldria que les convocatòries fossin fixes, sempre obertes”. També considera essencial la simplificació dels tràmits, millorar l’eficiència, i que els ajuts d’habitatge siguin compatibles amb la resta de prestacions socials del sistema, revisant possibles incompatibilitats i les càrregues fiscals que tenen associades. Les dues expertes coincidien que els ajuts han d’anar acompanyats de més parc assequible, tant en propietat com de lloguer i per a la seva rehabilitació. Combinar diferents mesures i fer-ne una avaluació pública durant i després de la implementació dels programes, per saber l’impacte que té en diferents àmbits –territorial, sanitari o social–, a més d’enfortir l’equip humà de vigilància i implementació dels ajuts.