"Entre Mozart i Bad Bunny": quina música triar per als nostres infants
El videopòdcast de 'Sala d'Assaig' ens dona consells sobre com introduir la música a nens i nenes i millorar el seu desenvolupament cognitiu
Enriquir amb la música el desenvolupament cognitiu dels infants és fonamental per aquests dos experts. Gemma Canadell, directora del Servei Educatiu del Palau de la Música i Pau Llonch, músic, economista i membre de Versemblant, una cooperativa amb un projecte d'educació basat en la música i l'art, dialoguen a Sala d'Assaig sobre quina música triar per a nens i nenes en el videopòdcast del Palau Entre Mozart i Bad Bunny. Sala d'Assaig ha triat per a aquesta ocasió les variacions KV 265 de Wolfgang Amadeus Mozart, probablement una de les primeres peces que escolten els nens i nenes a l'escola.
Gemma Canadell és mare d'una nena de 8 anys i Pau Llonch té dos fills de 5 i 2 anys. Les preferències musicals han estat guiades, fins ara, per ells. Amb l'oïda musical entrenada, els nens comencen ja a triar. Des d'Oques Grasses a Bohemian Rhapsody de Queen, els gustos varien.
"Això està relacionat amb el desenvolupament cognitiu i la capacitat d'audició que tenen. Com més petits, més capacitat d'escoltar", explica la Gemma. "Com amb Bohemian Rhapsody, que és una peça llarga, molt contrastada i que hi ha moments de molta riquesa musical".
"Els infants connecten amb la música quan veuen que els adults hi vibrem de veritat: la música s'encomana per emoció, no per nom", assegura Pau Llonch. Es transmet com una emoció col·lectiva i forma part de la construcció del vincle, "igual que passa amb altres passions familiars, com, per exemple, el Barça".
La música infantil
Fins als 10 anys, els infants haurien d'escoltar tota mena de música. Com a melòmans, Gemma Canadell i Pau Llonch abracen la idea de com més variada millor, defugint, inclús, la música infantil. "La seva capacitat d'audició és molt superior a la nostra i és bo per al seu cervell", diu la Gemma. Com més rica i complexa, millor. "A vegades hi ha aquest malentès que com que són petits han d'escoltar músiques petites, músiques simples. I és el contrari, com més petits, més complexitat".
El mateix opina Pau Llonch. "Crec que cal donar l'altra perspectiva, menys cognitiva i més directiva, o més emocional, que sempre reivindiquem des de la cooperativa. Al final, està bé que parlis amb el teu nano de què va la cançó, però sobretot el que ha de veure és a tu al·lucinant amb la música".
Del que es tracta és de "proposar i no obligar", subratlla Gemma Canadell. Tot passa per fomentar el criteri en la música. "Un ha de saber per què l'emociona o l'impacta i aquesta conversa l'hem de tenir els pares amb els nostres fills", destaca la Gemma que com a directora del Servei Educatiu del Palau vetlla per buscar l'impacte emocional de nens i nenes quan venen a escoltar música.
El pas a l'adolescència
La música no és només una eina educativa o artística, sinó una veritable tècnica social de les emocions i, per això, des de Versemblant, explica Pau Llonch, s'utilitza el rap per oferir als nois i noies una visió crítica del món. En l’àmbit educatiu, la música i el rap permeten als joves construir narratives pròpies, sense subestimar mai la seva capacitat emocional. "La música és una tècnica social dels sentiments, que ens ajuda a reconèixer, compartir i governar les nostres emocions".
La nostra gran virtut és que naixem amb una immensa sensibilitat musical, explica Gemma Canadell. “La nostra oïda es desenvolupa a la panxa de la nostra mare i la nostra primera connexió amb el món és el so”. El que passa, apunta el Pau, “és que hi ha un problema similar que amb les matemàtiques”. Tot depèn de com s’introdueixen i s’expliquen. “El que s’ha de prioritzar és la vibració i no tant la cognició”, remarca. Aprendre una partitura ha de venir després i, per això, és tan importat l’audició musical.
“Escoltar música és molt universal i hi ha melòmans que gaudeixen molt més de la música que els que pròpiament som músics”, apunta la Gemma. Per això, “el contacte amb la música quan els nens són petits ha de ser sensorial”, insisteix.
La importància del paper de la música a les escoles és per això, també, determinant. “Hauria de ser un dret universal donar un menú musical ben divers i ben pensant”, diu Canadell. D’aquí que Pau Llonch vindiqui la falta d’aquesta “dieta musical” tan important en certes institucions. “L’art d’educar significa fer-ho en la diversitat de les arts, les ciències, les matemàtiques, en tot, i el mestre ha de ser una persona omnívora i ha de permetre que tota classe de música arribi en els nanos”. Tot passa, com subratlla Pau Llonch, “en descobrir coses noves”.
Un món en transformació
Per això les noves tendències són també noves oportunitats, malgrat que Pau trobi a faltar les bandes musicals d’abans entre els joves. Gemma Canadell explica que la música, com la vida, està en transformació. “Potser els nens fan menys música, però fan altres coses, com crear videoclips. Potser no improvisen amb la guitarra, però agafen uns sàmplers i quatre programes informàtics i fan unes combinacions que flipes”.
Tot i la indústria musical, els likes, les plataformes musicals i la “precarietat del sector artístic” del que parla en Pau, una cosa sembla clara: “La manera de fer música es transforma i la manera d’escoltar-la, també”, conclou Gemma Canadell. Només cal posar fil a l’agulla. O millor dit, a l’oïda.