És Nadal

Una festa que no oblidaràs

Nadal és festa i no només perquè hi ha dies marcats en vermell al calendari, és un moment de trobada, de gaudir i compartir, on la celebració és un element important

12/12/2025

2 min

Amb els companys de feina

Segurament la invitació que heu rebut per al dinar o el sopar dels pròxims dies amb els companys de feina ja no s’anomena celebració de Nadal, i ha passat a dir-se winter party. “Sobretot en empreses internacionals no volen apel·lar a Nadal per evitar ferir sensibilitats, conscients que el personal és divers”, comenta Xènia Herrera, planificadora d’esdeveniments i CEO de Nomads Events. Què han de tenir les trobades empresarials per ser un èxit? Cal pensar en l’espai, que sigui adequat per a qui l’ocuparà i, si pot ser, que sigui singular o tingui possibilitats per poder-hi fer alguna cosa que sorprengui. Facilitarà que la gent hi vagi si està ben comunicat o si es proporciona algun tipus de transport perquè ningú hagi de conduir i no pateixi si vol prendre alcohol. El que marca la diferència és la prèvia, com es comunica i si es genera prou expectació: “S’ha de suggerir, que hi hagi cert misteri, que tinguin curiositat i ganes de saber què passarà a la festa”, assegura la planificadora. En funció de la tipologia de l’esdeveniment i el perfil de les persones que hi assisteixin, el menú pot ser dempeus o asseguts, però que passin coses, es poden deixar missatges o plantejar-los enigmes. A l’hora de triar el menú Herrera suggereix que no es busqui una opció nadalenca: “Es pot ser més creativa, ja tindran àpats nadalencs amb la família”. Si hi ha gent jove és important que es puguin compartir de manera fàcil i amb accés ràpid les fotos i vídeos que s’hagin fet. Qualsevol decisió –espai, temàtica, menú, música, etc.– s’ha de prendre tenint en compte les persones que hi assistiran. Hi ha empreses que se sumen a programes que compensen la petjada de carboni generada per la celebració o que col·laboren amb una ONG o associació local destinant-hi els diners que han recaptat d’un bingo que organitzin. “Aprofitant que és Nadal, val la pena apel·lar més a l’empatia”, comenta Herrera.

Amb la família i amics

Cargando

No hay anuncios

Si ens centrem en l’entorn més íntim, engalanar la casa és una manera d’evidenciar que són dies especials. Hi ha petits detalls, independentment de si s’és o no religiós, que marquen la diferència, com l’arbre de Nadal, una corona o el pessebre. “Es poden fer manualitats amb les criatures, i si no es té temps o no els agrada, es poden aprofitar les fires locals on hi ha productors artesans”, proposa Herrera.

A l’hora de parar taula dependrà del gust de cadascú –platejats, daurats o el color que més agradi, sabent que el borgonya és el color de moda–, però independentment de la tria es recomana que les estovalles siguin de roba. “Te l’has de fer teu, el Nadal. Escull la decoració i els detalls d’acord amb com ets tu”, diu Herrera. La IA pot ser una bona aliada per posar-nos una gamma cromàtica a partir del color que hem triat. Proposa combinar espelmes de diferents alçades o fer un centre de taula amb eucaliptus, que ja engalanen. També es poden fer detalls personalitzats, deixant notes per a cadascun dels convidats.

Cargando

No hay anuncios

Amb clàssica de fons

És impossible estrenar l’any i no pensar en el concert de Cap d'Any de l’Orquestra Filharmònica de Viena. Un esdeveniment exclusiu on aconseguir entrades és pràcticament impossible encara que tothom pot seguir-lo des de casa amb la retransmissió de RTVE. Albert Galceran, periodista i divulgador musical, copresentador del programa diari Els homes clàssics, de Catalunya Música, recorda que l’espectacle es va recuperar el 1939, per recaptar fons durant la Segona Guerra Mundial i com a eina propagandística nazi. Des de llavors s’ha mantingut en el temps una tradició que va instaurar Johann Strauss: “Quan va morir el pare d’en Johann, que s’odiaven a mort, el fill va aprofitar per alçar el vol. Va muntar una mena de franquícia, amb orquestres que interpretaven els seus valsos, polques i galops. Era música concebuda per ballar-la”. Es va posar de moda entre l’aristocràcia vienesa de l’època, la segona meitat del segle XIX. Van començar estant a les festes aristòcrates d’Àustria i es van estendre per la resta d’Europa fins a arribar als Estats Units. Els concerts de Cap d'Any actuals segueixen fidels al repertori de Strauss fill, amb música festiva i poques aspiracions transcendentals: “Es tracta d’entretenir i divertir”, explica el periodista.

Galceran, que presentarà a TV3 el Concert de Nadales de Sant Esteve, el concert nadalenc més antic del món, ens fa una tria musical clàssica per acompanyar-nos de fons els àpats i trobades nadalencs:

1. The Nutcracker Suite de Duke Ellington. Publicat el 1960, és l’àlbum que el compositor de jazz va fer amb arranjaments d’El Trencanous de Piotr Ilitx Txaikovski. Un trencanous jazzístic.

2. Jalousie de Yehudi Menuhin & Stéphane Grappelli. Aquesta és la primera col·laboració entre el violinista clàssic Menuhin i el violinista de jazz Grappelli. Alguns dels àlbums conjunts evoquen música clàssica i d'altres interpreten composicions de Grappelli.

3. El Nadal dels tres tenors de Josep Carreras, Luciano Pavarotti i Plácido Domingo. Encara és un dels discos de clàssica més venuts per Nadal. Un superclàssic amb tres veus d’or.

4. Sonates per a piano de Beethoven interpretades pel pianista xilè Claudio Arrau. Gens histriònic, agradable, amb dinàmiques poc marcades i una manera espiritual d’entendre la música.

5. El amor brujo de Manuel de Falla interpretat per la virtuosa Alícia de Larrocha. Si us animeu podeu veure a Filmin el documental musical Les mans d'Alicia, sobre la trajectòria d'una de les pianistes més excepcionals de tots els temps.

6. El barber de Sevilla de Gioachino Rossini. Una òpera còmica que portarà alegria amb una de les gravacions de referència, la dirigia per Claudio Abbado i interpretada per Teresa Berganza.

7. El Concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana. El 26 de desembre a les 7 de la tarda. Concert icònic, que s’ha celebrat ininterrompudament des del 1913 i es retransmet per TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Música. Tots els cors de la família coral de l’Orfeó Català interpreten nadales tradicionals i actuals.

Tothom a ballar

Quan es tracta de posar música per animar la festa i fer que tothom balli, la recomanació del DJ i productor musical Carlos Bayona és no pretendre ser exquisits, la millor elecció és música eclèctica i variada, perquè sovint hi ha gent molt diferent, sobretot a les trobades familiars. “Posar hits sense cap tipus de mirament, des de La Casa Azul fins a Raphael, els Catarres, el Melancolía de Camilo Sesto, Titanium de David Guetta, els Buhos, Dancing queen d’ABBA… hits de sempre”. Spotify pot ser un gran aliat, està farcit de llistes de Cap d'Any que estalvien feina a qui no tingui temps o no tingui gaire clar quins poden ser aquests temacles que agraden a tothom.

Aquest Cap d'Any Bayona estarà punxant a Barcelona fins a la una de la matinada a Razzmatazz i després al Rouge. Es prepara les sessions creant llistes amb els temes que creu que funcionaran, i un cop està punxant va veient com reacciona el públic i va triant en funció del que agrada més. Normalment, la penúltima cançó que punxa és la que considera la cançó de l’any, que aquest 2025 podria ser el Berghain de Rosalía amb una versió més ballable, i l’última sol ser el mític The final countdown dels Europe. L’any passat, després de les dotze campanades, el primer tema que va posar va ser el Hello de Martin Solveig i Dragonette, seguida d’Un año más dels Mecano. Tota la sessió apostava per temes ballables i festivalers dels 80, 90, 2000 i temacles actuals, excepte reggaeton.