La recepta dels licors passa de pares a fills

Hi ha licors que resisteixen el pas del temps, com és el cas de la ratafia, de la qual, especialment a les comarques de Girona, les famílies en mantenen la recepta i la passen de pares a fills. El mateix cuiner i elaborador de cerveses Pep Nogué en fa una juntament amb Xavier Codina, de Ratafia Russet. "Vaig proposar al Xavier el repte de fer ratafia sense herbes, sinó amb la varietat de poma Eugènia, de la Garrotxa".

Per la seva banda, el propietari del Celler Gelida, Toni Falgueras, assegura que a Catalunya hi ha molta tradició de prendre licors, i per això ell les manté a la botiga. "Sobretot les mantinc per tradició, per producte català, però la venda és petita, tan sols es nota una repuntada de vendes de mistel·les i moscatells per la Castanyada", diu Falgueras. Sigui com sigui, les aromes (de Queralt, de Montserrat, de Núria, de Rupit), la barreja de la Patum, la crema catalana, l'anís de Montserrat, l'aigua de Nodes, el licor de camamilla de la Segarra i les ratafies (com la Bosch o la 1925) mantenen un lloc destacat al costat dels vins i els caves.

Si les vendes són escasses, el consum casolà es manté viu i també "la tradició de fer-ne", diu Nogué. Hi ha gent que espera Sant Joan per recol·lectar les nous tendres i les herbes de Sant Joan per posar-les a macerar i fer ratafia. A les Balears passa el mateix amb el licor d'herbes. "Potser la venda és escassa, però el costum de fer-ne a casa és ben viu", conclou.