Pere Borràs: "Cal ampliar l’actual límit per a l'autoconsum en generació distribuïda fins als 5 km de radi"

Pere Borràs, director de Generació a Estabanell, reclama una implicació més gran de les institucions per avançar en les renovables i demana ampliar el límit de la generació distribuïda fins als 5 km de radi per poder aprofitar millor aquesta energia renovable.

A Catalunya, el debat sobre els projectes energètics és especialment intens i sovint polaritzat. Davant d’aquesta realitat, què li diries a una ciutadana que percep que la transició energètica s’està fent “a costa” del territori?

— Des d'Estabanell insistim en què la tramitació és extremadament garantista i sempre ha d’obtenir l’aprovació de molts dels actors implicats: urbanisme, patrimoni, medi ambient, carreteres, etc. Intervenen tots els punts de vista possibles i qualsevol dels implicats incideixen en el projecte final. Només el projecte que compleix amb cada un dels requisits tira endavant. Per tant, el procés garanteix al cent per cent la seva viabilitat. Una mostra d’això és que un 37% dels projectes queden descartats per diversos motius, el 13% són aprovats i la resta queden pendents. Per tant, es tracta d’un procés exigent, amb el qual la ciutadania pot estar tranquil·la, perquè només els projectes que són positius pel territori tiren endavant.

Què proposeu perquè el retorn a la societat sigui evident i mesurable i vinculat directament als projectes de generació?

— Les renovables son imprescindibles per abandonar els combustibles fòssils. Per tant, un projecte de generació de renovables ben integrat i proporcionat al seu entorn, és una oportunitat per contribuir a frenar el canvi climàtic i té un impacte directe en el medi ambient. A nivell estratègic, estem sempre en mans de la volatilitat de l'energia. Si fem un exercici de memòria, quan va esclatar la guerra d'Ucraïna es va disparar el preu del gas i el que aconseguim amb aquestes instal·lacions és limitar els factors externs i fer que l’energia sigui econòmica. Estem impulsant una energia més sostenible que redueix emissions, estalvia costos i millora el benestar de les persones i la competitivitat de les empreses. Per això, des d’Estabanell estem insistint en que cal ampliar l’actual límit per a l'autoconsum en projectes de generació distribuïda fins als cinc quilòmetres de radi, per poder aprofitar millor aquesta energia renovable. Ara està només en 500 metres i no té cap sentit que l'entorn no es pugui beneficiar directament. 

En el context normatiu, encara és ben viu el fet que el Congrés no aprovés el conegut com a reial decret “antiapagades”, quina lectura en feu?

— A nosaltres ens va sorprendre que no s’aprovés un reial decret tan tècnic com aquest i tan positiu. La bona notícia és que s’ha anat aprovant a través de petits decrets altres mesures d'actuació de l'autoconsum dels 500 metres com amb el decret 997/2025. Estem demanant que s'apliqui l'autoconsum compartit a 5 km de distancia per a projectes situats a terra que connectin a la xarxa de distribució. I no només, com deia, a teulada sinó també a terra perquè hi guanyem tots i la ciutadania percep molt directament els beneficis d'una instal.lació com les que proposem. 

I quina valoració feu al voltant del darrer decret llei aprovat pel Parlament el 19 de novembre?

— A Catalunya va passar una cosa semblant al juliol, quan va caure el decret de mesures urgents. S’ha millorat la tramitació, agilitzant i accelerant l’emmagatzematge. S’han aclarit alguns dubtes i s’ha facilitat l’autoconsum, però el que trobem a faltar més enllà dels terminis són els períodes per tramitar-los, així que seria bo que poguéssim comptar amb un silenci positiu per tirar endavant els projectes.

El debat sobre la tramitació és central en el sector de les renovables a Catalunya. Com plantegeu el diàleg amb el territori?

— Nosaltres ens expliquem allà on fa falta, amb total transparència i dades objectives. I aprofitem també per explicar el què dèiem abans i és que el procediment per tirar endavant una instal.lació de renovables és absolutament garantista i, aquesta, és la part positiva. Catalunya continua a la cua de l’Estat en generació d’energies renovables, i això ens obliga a repensar com accelerem la transició energètica. Necessitem un model més sostenible, que ens permeti no dependre tant de generació que es fa fora de Catalunya i que hem d'exportar. Per això, seria recomanable que el promotor pogués presentar una declaració responsable acreditant que el projecte no perjudica tercers, de manera que es pugui avançar en el tràmit sense bloquejos ni el risc d’haver de tornar enrere.

Des de la vostra perspectiva, quin paper pot jugar la generació renovable en la reindustrialització del país? Quines oportunitats pot obrir per al teixit productiu i per als territoris on s’instal·len els projectes?

— Aquesta generació d’energies renovables té un impacte directe en el territori: genera ingressos per als ajuntaments en forma d’impostos i aporta rendes als propietaris a través del lloguer dels terrenys. L’informe Idescat 2024-2080 conclou que en aquest període de temps es generaran, cada any, una mitjana de 170 milions d’euros en ingressos per ajuntaments i 91 milions per les persones propietàries. L’avantatge és que aquests guanys es redistribueixen per tot el territori i no només en els dos pobles que tenen ara centrals nuclears. I en l'àmbit d'ocupació estem parlant de 4.000 llocs de treball l’any per la construcció i 29.000 de directes i indirectes que es generin.

L’energia ha estat al centre del debat en els darrers temps: primer amb l’escalada de preus del 2022 i, més recentment, amb l’apagada massiva del 28 d’abril. Aquests episodis obren una oportunitat per connectar més amb el consumidor?

— Ens està ajudant a reflexionar sobre quin model energètic volem i quin paper volem jugar com a país. Tenim sol i vent, i això ens dona una oportunitat enorme per construir un sistema energètic més segur, sostenible i alineat amb els interessos del territori. Depèn de nosaltres aprofitar aquest potencial per avançar o, al contrari, quedar-nos enrere. Però, a més a més, aquests esdeveniments també han obert la porta a parlar de tot allò que farà possible la transició energètica amb un consumidor més informat i protagonista: la flexibilitat de la demanda, l’emmagatzematge, la generació renovable distribuïda, les xarxes intel·ligents, l’autoconsum i noves formes de participació energètica. Tot plegat configura un model més resilient i eficient, on el ciutadà deixa de ser un actor passiu per convertir-se en una peça clau del sistema.