101 platges guardonades amb bandera blava: així és la nostra costa

101 platges de Catalunya han sigut guardonades amb Bandera Blava, un guardó internacional que atorga la Fundació per a l'Educació Ambiental (FEE, per les sigles en anglès) i que premia la qualitat de l’aigua, així com la gestió ambiental, la seguretat i les instal·lacions. D'aquestes 101 platges, 27 corresponen a la demarcació de Girona, 24 a la de Barcelona, 23 al Penedès, 18 a la de Tarragona i 9 a la de les Terres de l’Ebre.

Així, de Portbou a les Cases d’Alcanar, “Catalunya és una potència europea i mundial de sol i platja amb més de 300 km de platges de bona qualitat de diversitat geogràfica i de tipologia, envoltades de ciutats de serveis que garanteixen una bona conservació”, afirma el professor d’estudis d’economia i empresa de la UOC i especialista en turisme litoral Francesc González Reverté.

Estirar-se a la platja a prendre el sol és encara una de les nostres preferències turístiques, tot i l’augment del turisme d’interior, i l’ocupació pot arribar fins al 90%, continua. És una qüestió cultural: “Encara està de moda el bronzejat i el culte al cos, s’associa a la vida saludable, a un cert estatus social i a un espai de socialització”. A més, les ciutats turístiques més importants estan al litoral, i els visitants combinen natura gairebé sempre d’accés gratuït amb entorns urbans. Perquè el turisme de platja ja no és el dolce far niente, sinó que ha evolucionat cap a la polivalència i cada vegada s’hi fan més activitats esportives, gastronòmiques i de lleure.

Per a aquest economista, la massificació no té un impacte ambiental, sinó que obliga l’administració a conservar-les. El que sí que és problemàtic són els plàstics i microplàstics que hi trobem o l’impacte de les embarcacions sobre l’ecosistema marí, però “això no són problemes imputables al turisme”, sinó “a la urbanització del litoral i a les zones d’agricultura intensiva”, afegeix. És a dir, “no és que hi hàgim anat amb pics i pales. És una dinàmica històrica i econòmica. Tots en som corresponsables. La tendència és viure al litoral i això té uns riscos. S’han d’intentar restablir i renaturalitzar aquests espais urbanitzats”.

I això com es fa? Segons González Reverté, ja s’està actuant prioritzant la proactivitat a la reacció en molts municipis turístics amb algunes tendències com la gestió del flux dels visitants, per exemple, a Begur, i com la diversificació d’activitats de turisme de natura, per exemple, amb el cicloturisme a Castelló d’Empúries. També es treballa en la remodelació de platges i passejos per reduir el futur impacte de la pujada del nivell del mar, per exemple, a l’Ametlla de Mar.

Pel que fa a la sostenibilitat, considera que és hora d’anar més enllà i reflexionar sobre mesures de descarbonització que limitin els moviments i el creixement i que advoquin per un turisme de proximitat, però sap que no tothom està disposat a acceptar-ho. “Si volem actuar contra el canvi climàtic caldrà combinar regeneració amb contenció”, afirma. Si la pregunta és “Què fem amb el litoral?”. La resposta comença a ser inevitable: “Haurem de tenir un debat de fins on volem limitar l’activitat que perjudica la carbonització del planeta”.

Quant al turisme, ell proposa simplement tenir en compte que són espais naturals i cuidar en conseqüència les nostres platges, entre les quals en seleccionem deu de les guardonades:

• Empuriabrava (Castelló d’Empúries)

Si busqueu una opció urbana amb molts serveis turístics a la vostra disposició, aquesta és la vostra platja. Amb una longitud de 1.450 metres i sorra fina, la platja d’Empuriabrava està delimitada pel passeig marítim i es troba entre el riu Muga i el port, just davant del nucli residencial de la Marina i els seus canals navegables.

• La Fosca (Palamós)

Aquesta platja li deu el nom a la gran roca negra que separa la cala de la Fosca en la platja de la Fosca i la platja Sant Esteve de la Fosca. D'aquesta manera la converteix en un paisatge singular. La sorra fina i la poca profunditat del fons marí la converteix en un destí popular, especialment per al turisme familiar. El seu passeig marítim i el camí de ronda, que permet caminar des del massís Cap Gros fins a les ruïnes del castell medieval de Sant Esteve de Mar, conformen un entorn privilegiat.

• La Mar Menuda (Tossa de Mar)

Aquesta platja, d’uns 150 metres de llarg i de sorra gruixuda, està situada a escassos metres del centre del municipi. El seu paisatge és particular per la formació rocosa que té en un extrem i que forma una petita cala en forma circular que s’anomena “la banyera de les dones” i que és útil perquè els més petits s’hi puguin banyar amb més tranquil·litat.

• Zona de banys del Fòrum (Barcelona)

A diferència de la resta, no és una platja de sorra tradicional, sinó una plataforma urbana de formigó amb accés directe al mar des del paviment a partir d'escales. Si no voleu sortir de Barcelona, sou més de dissenys experimentals i postindustrials que de sorra fina, i fugiu de la massificació, aquests 30 metres de plataforma poden ser el vostre destí aquàtic. L’Ajuntament avisa, però, que feu servir calçat adequat per evitar les punxes d’una colònia d’eriçons.

• Dels Tres Micos (Caldes d’Estrac)

Aquesta platja popular de 600 metres de llarg, amb sorra fosca i aigües netes, sembla que deu el nom a una casa d’estiueig on hi havia penjada una figura amb tres micos. Amb un entorn urbà, però amb vegetació, els visitants gaudeixen d’un ambient tranquil i poden caminar fins al passeig dels Anglesos, una avinguda amb cases d'estil modernista que reflecteixen la tradició estiuenca i termal de principis del segle XX.

• Les Botigues (Sitges)

Situada entre Castelldefels i Sitges, aquesta platja ha causat disputes entre els municipis. Per ara forma part del segon i és, de fet, la seva platja més gran, amb una longitud de 1.415 metres. Envoltada del Parc Natural del Garraf, ofereix un entorn natural, a més de sorra fina i aigües tranquil·les, malgrat la proximitat amb l’autovia i la via del tren. Deu el seu nom a les barraques on els pescadors guardaven les eines a peu de platja.

• Coma-ruga (El Vendrell)

Aquest indret ofereix més que sorra fina i aigües tranquil·les: acull l’Estany i el Riuet, una petita font natural d’aigües termals que sorgeix inicialment de les roques calcàries del massís de Bonastre i que aflora a la superfície al mig d’aquesta platja. És habitual veure estiuejants remullant-s’hi per aprofitar-ne les propietats curatives. A més, davant de la platja, hi ha la reserva marina de la Masia Blanca, un espai protegit de gran biodiversitat amb praderies de posidònia i vida submarina rica, ideal per fer-hi esnòrquel. Amb un passat d’estiueig burgès i el llegat musical de Pau Casals, és una destinació que combina salut, natura i cultura.

• Els Muntanyans (Torredembarra)

Inclosa en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), la platja dels Muntanyans és una extensa zona natural de gran valor paisatgístic i ecològic, amb dunes semimòbils i llacunes salades. Amb més de dos quilòmetres de sorra fina i daurada, és una destinació popular per al naturisme, ja que ofereix tranquil·litat i un entorn natural preservat. A més, alberga espècies vegetals en perill d'extinció com el lliri de mar i fauna com la sargantana cua-roja. La platja també és ideal per a l'observació d'aus, amb zones salobres que acullen espècies autòctones com la salicòrnia i el corriol camanegra.

• L'Almadrava (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant)

Coneguda per la seva tranquil·litat i les aigües cristal·lines, aquesta platja és ideal per al bany i les activitats com l'esnòrquel i el busseig, especialment a l'extrem sud, on es poden observar praderies de posidònia. Flanquejada pel pintoresc nucli de l'Almadrava, amb casetes blanques i un passeig marítim, format originalment per famílies de pescadors, és també un lloc de tradició pesquera.

• El Marjal (Alcanar)

Aquesta emblemàtica platja de còdols blancs s’ubica a l’entrada del barri de pescadors d’Alcanar i s’allarga pel seu passeig marítim. Té les vistes privilegiades del Montsià i si camines per la vora del mar pots arribar, des del port, a la desembocadura del riu Sénia.