Xavier Font: “Els catalans som, i encara ho hauríem de ser més, turistes i ambaixadors del nostre territori”

Durant els últims anys, la direcció general de Turisme ha redoblat esforços perquè Catalunya sigui capdavantera en la gestió responsable i innovadora de l’activitat turística. Una missió compartida per la resta de l’equip, en el qual trobem el subdirector general de Desenvolupament Turístic Territorial, Xavier Font, que cita com a passos clau d’aquests últims dotze mesos la reactivació de la Taula de Turisme de Catalunya i la creació d’un nucli de coneixement, anomenat Grup d’Experts, conformat per experts de l’acadèmia com ambientòlegs, geògrafs, juristes i economistes, els quals, a parer de Font, “destaquen per la seva contribució al turisme”.

Quin paper han d’adoptar tant visitants com residents en aquesta transformació que s’està duent a terme en el model turístic de casa nostra?

Nosaltres parlem molt del turista com a resident temporal. Aquest concepte ens serveix per explicar que el visitant, quan arriba a una destinació, es troba en un lloc on viu gent tot l’any i també consumeix uns béns públics. Per tant, tots ells han de ser conscients que tenen uns drets com a visitants, però també unes obligacions amb el territori i amb la destinació. Ens interessa aquest turista conscient, perquè no hi ha millor lloc per visitar que el lloc que està ben valorat pel resident. D’altra banda, nosaltres com a residents hem de fer valdre tot això perquè el turisme no ens perjudiqui.

Com ajudarà, tanmateix, a virar d’un turisme massiu cap a un de més qualitatiu i experiencial?

Jo no diria tenim molts visitants, sinó que tenim els visitants que ens pertoquen. A mi m’agrada molt tornar enrere i explicar per què tenim turisme. I es tracta d’una evolució normal de la democratització del turisme. El turisme va aparèixer com un dret dels treballadors després de la Segona Guerra Mundial. Era un dret aconseguit gràcies a les vacances pagades d’un mes, i això va ser utilitzat de forma molt lògica pel turisme. Això ha derivat en el fet que, a poc a poc, han anat accedint a aquest dret més classes treballadores, més gent i més mercats. Si això era un fenomen occidental, dels del nord que visitem el sud, ara totes les regions del món es mouen. I espera’t que Àsia comenci a moure’s.

Com a destinataris, l’Europa Occidental és la que rebrà més visitants, però això té una lògica: Europa és un lloc segur, que s’hi accedeix bé, amb bona climatologia i uns bons serveis, etc. I Catalunya no és aliena a aquesta realitat. Catalunya és un bon receptor de turistes perquè som un lloc on tenim molt bons serveis de comunicació, de sanitat, de seguretat, etc. I hem de saber aprofitar aquest atractiu, però gestionant-lo tan bé com sigui possible, la qual cosa vol dir afavorir la desconcentració.

D’altra banda, també hem de promoure la desestacionalització, cosa que ja estem aconseguint. Se’ns ha dit que aquest any a l’estiu no hem tingut tants turistes internacionals, però és que nosaltres no volem la fotografia només de l’agost, sinó de tot l’any. I la foto de tot l’any el que ens diu és que hem tingut molt més turisme els mesos de març, abril i maig respecte als mateixos mesos de l’any passat; que al juny i al juliol s’ha mantingut; que a l’agost potser ha baixat una mica, etc. Això significa que estem aplanant la corba, i això és el que volem, perquè al desestacionalitzar estem aconseguint més contractes laborals i menys temporalitat, més repartiment de la riquesa al llarg de l’any, més estabilitat dels treballadors, etc. I al final això és bo per al territori, bo per als negocis, bo per als visitants i bo per als residents.

Quins altres reptes de futur caldrà que enfronti el model turístic català a curt termini?

El turisme és un sector que representa entre el 12% i el 15% del PIB i genera molts llocs de treball. No podem prescindir del turisme, però sí que podem gestionar-lo millor i plantejar-nos quins són els reptes per millorar la competitivitat i no perdre el valor que tenim. El primer de tot és que no podem prescindir de l’excel·lència en el servei, i això implica una responsabilitat social important de tots, perquè vol dir valorar el sector canviant els sous i canviant la qualificació professional. També hem d’introduir-nos en la transformació digital i en la innovació, ja que això ens permetrà ser més competitius. La consciència de l’emergència climàtica també és molt important, i ho és en dos sentits: hem de ser més resilients i adaptar-nos, perquè ja hi ha coses que no podem controlar, com són les onades de calor, i des del sector turístic també hem de contribuir a la mitigació sempre que sigui possible, intentant evitar emissions no necessàries de CO₂ a l’atmosfera.

Un altre vector important és que des de les destinacions hem d’aconseguir que qui ens visiti sigui més conscient dels valors de la destinació, i aquí les administracions i els empresaris tenim un paper fonamental. Hem de saber transmetre la necessitat de preservar i fins i tot regenerar aquest lloc que visiten. Finalment, el gran repte és fer partícips els residents dels beneficis de l’activitat turística, cosa que crec que a poc a poc anem aconseguint.

Estudis recents revelen que un 64% dels viatgers opten per aprofitar els caps de setmana llargs i els ponts per visitar destinacions pròximes, en detriment dels viatges més llargs.

Sí, i a més es tracta d’una tendència que esdevé una oportunitat per a Catalunya, perquè pocs països europeus poden presumir d’una diversitat paisatgística, cultural, patrimonial i gastronòmica com Catalunya. Som un espai relativament reduït però podem anar en poc temps de les muntanyes dels Pirineus als arrossars del Delta. La compactació de diversitats dins del propi territori afavoreix molt el turisme de proximitat. A més, a Catalunya disposem de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb més de cinc milions d’habitants i, per tant, cinc milions de potencials consumidors del nostre turisme. Quantes regions del món tenen cinc milions de possibles usuaris turístics tan a prop? Els catalans som, i encara ho hauríem de ser més, turistes i ambaixadors del nostre territori. Aquestes escapades de proximitat, a més, ens permeten gaudir d’una manera molt tranquil·la d’una experiència turística ben a prop. Nosaltres com a administració busquem un turista que aposti per l’slow travel i no pel fast travel.

Quins diria que són els segments que surten beneficiats d’aquesta priorització de les escapades de proximitat?

Tots, perquè tots tenen la seva oportunitat atesa la diversitat i les possibilitats que té cadascun dels territoris. L’enoturisme ja és un cas d’èxit perquè tenim unes DO que s’estan posant les piles per generar experiència turística a l’entorn de l’enoturisme. Ara hi hem d’afegir l’oleoturisme, com el projecte que estan desenvolupant a les Borges Blanques. O el fruiturisme d’Aitona. Quant a gastronomia, tenim des dels millors restaurant del món fins a la base de la cuina catalana, que és excepcional, tal com s’ha fet palès aquest any que hem estat la Regió Mundial de la Gastronomia. Pel que fa a esdeveniments esportius, acabem de guanyar la candidatura 2031 de la Rider Cup de golf, l’any vinent el Tour surt de Catalunya, tenim el Circuit de Catalunya... Els grans esdeveniments també ens posicionen, perquè realment som un lloc on podem fer ciclisme en ruta, ciclisme de carretera, cicloturisme, golf... També se’n beneficien el turisme rural, l’interior o el cultural. Gràcies a la diversitat de Catalunya, el turisme de proximitat ens ofereix oportunitats per a tots els tipus de negocis, i això sens dubte aporta molt de valor, distribueix molt bé el turisme pel territori i crea molta riquesa. El repte és armar bons productes i comunicar-los bé perquè la gent els conegui i en pugui gaudir.

EL TOP 5 DE XAVIER FONT PER A AQUESTA TARDOR

1. Una estada tranquil·la al delta de l’Ebre, aprofitant el paisatge que deixen els arrossars, sigui ara o quan estan per collir o sembrant-se, i que ens farà gaudir molt de la gastronomia de tota aquella zona i d’unes postes de sol fantàstiques.
2. Un vol en globus a Osona, des d’on veure la plana de Vic envoltada pel Collsacabra, el Montseny, el Moianès i el Bisaura. I acabar aquest vol en globus amb un bon esmorzar de pagès.
3. Fer senderisme. Una recomanació seria els Camins de Ronda de la Costa Brava, que aquesta època no estan tan transitats. A qui vulgui una proposta més exigent, els enviaria al Pirineu, al Berguedà, a fer el Camí dels Bons Homes, una ruta senderista que comença a Queralt i acaba a Montsegur, passant pel Cadí, que a més presenta una història molt interessant sobre la fugida dels càtars de la persecució que van viure com a heretges.
4. Al Penedès, els convidaria a visitar el Mercat de Vilafranca, que funciona cada dissabte, i a anar després a una experiència a un wine bar per prendre una copa de vi o de cava d’aquella DO, i acabar dormint en una casa de turisme rural.
5. A la Vall de Boí podrien viure una experiència 360, perquè permet practicar esport, fer termalisme, gaudir de la cultura amb les esglésies romàniques que aplega la zona, etc.