Les escapades de proximitat, la millor manera de reconnectar amb el territori

Els darrers estudis en matèria de tendències en turisme fan referència a la creixent preferència per escapades de 3 o 4 dies en detriment dels viatges més llargs. Així ho posa de manifest per exemple el recent estudi dut a terme per la cadena Eurostars Hotel Company entre més dels seus 8.000 clients, el qual revela, entre altres coses, que un 64% dels viatgers prefereix aprofitar els caps de setmana i ponts per gaudir de destinacions properes, la qual cosa afavoreix que els viatges siguin més freqüents i planificats. La desestacionalització és una tendència, tanmateix, visible, ja que l’època preferida del 30% dels enquestats és la tardor, atès el seu clima agradable i l’encant dels seus paisatges, lluny de la massificació més pròpia de l’estiu. L’enquesta de la cadena hotelera també fa èmfasi que un 52% dels viatgers busquen autenticitat i desconnexió de l’estrès quotidià a través d’experiències culturals immersives, mentre que un 41% també opta pel turisme de benestar.

Redescobrir la senzillesa del territori

Tal com apunta la geògrafa i doctora en Turisme i Oci Alba Font, cada cop més, el que realment busquem és “desconnectar, trencar amb la rutina i retrobar-nos amb allò essencial: experiències autèntiques que ens aportin benestar i sentit, sovint en caps de setmana i petites escapades”. A parer seu, la tardor i l’hivern conviden precisament a això, “a refugiar-se i a redescobrir la proximitat”. Per a la també docent investigadora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i membre del grup de recerca NOUTUR, són mesos de calma, “de fer país, de caminar sense pressa i d’anar al ritme de la natura”, en els quals, “lluny dels horaris de l’estiu i del bullici de la ciutat, aprenem a valorar el que tenim a prop, a redescobrir la senzillesa del territori i a estimar Catalunya en tota la seva diversitat de paisatge”. Font apunta que “busquem i necessitem experiències que van més enllà del descans”. Moments que poden ser “transformadors i que reflecteixen una nova manera d’entendre el turisme i l’oci, més sostenibles, més humans, més regeneratius”.

Font sintetitza les possibilitats que Catalunya ofereix al visitant durant els mesos de tardor i hivern: “El país respira un equilibri entre serenor i vitalitat: boscos que es tenyeixen de vermells, grocs i ocres; vinyes que reposen després de la verema; pobles que recuperen la seva essència i la seva gent. A l’interior, la natura pren protagonisme i al litoral, la mar, més calmada i transparent, els pobles costaners i mariners recuperen la serenor i les millors explosions de colors a les postes de sol.” Per a Font, també és temps de cultura i de memòria: “Els pobles recuperen tradicions, fires i mercats, i els museus i els espais patrimonials esdevenen racons per comprendre millor la història del país.”

L’auge de l’ecoturisme

La personalització de l’experiència, entesa com oferir al visitant opcions que s’adaptin als seus interessos, valors i ritmes, és una tendència clara del turisme actual, i, en paraules de Font, “Catalunya té una base molt sòlida per respondre-hi: diversitat territorial, patrimoni cultural i natural molt ric, i un sector turístic que cada vegada entén millor la importància de l’autenticitat”. Ara bé, puntualitza la geògrafa i doctora en Turisme i Oci, la personalització s’hauria d’entendre “com una forma d’humanitzar el turisme”, la qual cosa implica “conèixer millor el visitant, però també respectar el territori i les comunitats que l’acullen”. I és que, prossegueix, “quan l’experiència és coherent amb la identitat del lloc, esdevé realment transformadora, tant per a qui viatja com per a qui hi viu”. En aquest sentit, destaca Font, "el turisme regeneratiu està prenent força".

Fa tan sols uns dies, Món Sant Benet va acollir el Fòrum Mundial d’Ecoturisme (GEF2025), el qual va debatre al voltant dels reptes globals i va definir una agenda comuna precisament cap a un ecoturisme regeneratiu i universal. Preguntat sobre quins al·licients presenta aquest tipus de turisme, més paisatgístic, slow i basat en l'observació i la connexió amb la natura, en contraposició a aquell més tradicional o de masses, Ponç Feliu, director del Parc Natural del Cap de Creus i del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, subratlla la possibilitat de “descobrir la veritable essència del territori, dels paisatges i de la gent”.

Gaudir activament de la natura

Feliu destaca que l’ecoturisme també ens permet “accedir a llocs menys freqüentats, més autèntics i en èpoques més adequades, així com dur a terme activitats que normalment no es fan en el turisme convencional”. Activitats com poden ser excursions amb caiac i amb vaixell; escoltar la brama dels cérvols; observar els voltors en els canyets; descobrir ocells durant les migracions o fer turisme en bicicleta, “una activitat amb un baix impacte ambiental i que alhora permet accedir a indrets on amb cotxe no pots arribar”, puntualitza. Es tracta, amb tot, d’un gran ventall de possibilitats, fins ara menys explotades, les quals també garanteixen que la gent pugui fer activitats més amenes i descobrir com viu la gent del territori, com canvien els colors dels arbres, quin aprofitament han fet tradicionalment les persones d’aquests espais naturals, etc. “Vius la natura molt més a fons, la pots contemplar més a fons i la pots viure més bé”, destaca Feliu.

Es tracta d’un tipus d’experiència que tant el visitant de proximitat com el de fora demana cada cop més. “Abans, la gent només sortia al medi a fer un turisme més convencional i avui en dia aposten per fer activitats diferents i més autèntiques, de la mateixa manera que abans hi havia propostes més contemplatives i es feia una aproximació al medi més passiva, mentre que, ara, la gent vol gaudir de la natura d’una forma més activa”. Un segment pel qual aposten les famílies amb criatures, “en tant que posa a l’abast activitats amenes que permeten aprendre alhora que es gaudeix”, gent gran i grups de gent més activa que vol fer més muntanya, rutes amb cavall, anar amb caiac pel litoral, etc. “Des dels parcs naturals –expressa Feliu– estem molt contents de poder acollir aquest tipus d’activitats, però també és important promoure que no hi hagi massificació i sobrefreqüentació.” El repte dels gestors dels parcs naturals, conclou Feliu, “és precisament aquest: que es puguin fer activitats noves i que aquestes activitats estiguin integrades de forma harmònica al territori”.