BARÇA

Així és molt difícil creure en remuntades

El pròxim examen és al Calderón i, després de com va anar la Copa, dubto que rebin el Barça amb el lliri a la mà

La garrotada a París va ser dura, molt dura. Al club -no només a l’equip, a l’estructura en general- li va costar pair la derrota que deixa el Barça a un pas de caure eliminat a la Champions. Es va imposar la llei del silenci, amb cancel·lació inclosa d’actes promocionals, i la primera veu no es va sentir fins a tres dies després, per mitjà de Suárez. El missatge, al qual després es van apuntar altres protagonistes, és que es tractava d’una mala nit i que si hi havia un equip capaç de capgirar la situació, aquest era el Barça del trident i del triplet, el que ha aixecat vuit de deu títols amb Luis Enrique a la banqueta.

I llavors va arribar el partit del Leganés, que molts pensàvem -potser més ben dit, esperàvem- que serviria per començar a revertir la situació. I a fe de Déu que ho van posar fàcil, perquè van sortir atemorits i aculats. Per postres, van rebre el primer gol al minut tres. I quan crèiem que era el preludi d’una golejada per començar a tancar la ferida, van aparèixer els fantasmes acompanyats de la brisa que bufava al Camp Nou. Un Camp Nou, per cert, amb només 63.378 espectadors, menys fins i tot que el dia de Copa contra l’Hèrcules.

L’equip va tornar a semblar apàtic, no es rematava la feina i passaven els minuts. I el Leganés, que només va atacar quan el Barça li va dur la invitació en persona, va acabar empatant a la quarta ocasió. I vinga nervis. La grada d’animació que es discutia amb la resta de la graderia per voler imposar els càntics a favor de Luis Enrique; l’esbroncada al més dèbil, André Gomes; i el rum-rum contra un equip que no reaccionava de cap de les maneres. I encara gràcies del penal matusser de Mantovani.

I em pregunto: així s’ha d’engrescar la culerada per creure en la remuntada?

Tant de bo m’equivoqui, però em sembla que el gol de penal de Messi a l’últim minut -un gol que, per cert, ni tan sols va celebrar- només va allargar l’agonia una setmana més. Perquè el pròxim examen és al Calderón i, després de com va anar la Copa, dubto que rebin el Barça amb el lliri a la mà.

Més continguts de