Una Irlanda brillant esborra Anglaterra (19-9)
El Trèvol no deixa cap opció a la Rosa en un gran partit a Dublín i somnia amb completar un Grand Slam.
BarcelonaUn partit entre Irlanda i Anglaterra de rugbi sempre és quelcom més que un esdeveniment esportiu. I si en joc hi ha les opcions de provar a l’enemic de completar un Grand Slam (ple de victòries) i d’apropar-se al títol restant opcions de victòria a l’etern rival, el partit esdevé aleshores en poc menys que una qüestió d’estat. Un partit amb massa condicionants històrics, socials i culturals, un enfrontament anual que tots els aficionats tenen marcat al calendari.
El XV del Trèvol, que defensava la condició de local i d’actual campió del Sis Nacions, rebia els eterns rivals del XV de la Rosa al nou Lansdowne Road de Dublín (per motius publicitaris, avui anomenat Aviva Stadium). Els dos equips presentaven el seu equip de gala, amb la presència significativa del català Jordi Murphy al quinze titular irlandès, que ha completat els vuitanta minuts de joc amb una nota excel·lent.
El cicló irlandès fa naufragar l’armada anglesa
Amb tot, els dos equips han saltat a la gespa seguint plantejaments tàctics oposats. Els homes del Trèvol han intentat imposar un joc obert i dinàmic, amb una presència activa del joc associatiu i creatiu a la seva zona de tres quarts, mentre que els anglesos ja es trobaven còmodes plantejant una defensa avançada, pressió constant a la zona de creació rival i apropaments a la zona rival mitjançant el saber fer de la seva pesada davantera, permetent als seus xutadors optar per realitzar xuts de sobrebot sobre els tres pals rivals.
Seguint aquest guió, Irlanda ha estat capaç d’arrossegar línies i avançar al camp anglès. Els anglesos han plantejat una defensa activa molt potent, que sovint jugava al límit del reglament i concedia cops de càstig que Jonathan Sexton no perdonava. Els anglesos, per la seva banda, només eren capaços d’anotar al primer temps mitjançant un fantàstic xut de sobrebot que George Ford feia passar entre els pals de Lansdowne Road. Així doncs, a la mitja part s’arribava amb un marcador parcial de 9 a 3 favorable al conjunt de l’illa maragda que feia justícia als mèrits de tots dos equips al llarg dels primers quaranta minuts.
Irlanda sabia que havia d’aprofitar els minuts de possessió per mirar d’eixamplar la distància al marcador, ja que el conjunt anglès és capaç de treure petroli i capgirar partits on sembla gris i inoperativa. Així les coses, els homes del Trèvol, empesos pel sempre calent públic de Dublín han avançat encara més les línies en busca d’un assaig que consolidés els seus mèrits i el seu esforç fins al moment, i ho han aconseguit per partida doble. Primer era el xutador Jonathan Sexton qui transformava el quart cop de càstig de la tarda, però la bogeria s’ha desfermat al minut 52, quan el centre Robbie Henshaw anotava un assaig ben merescut i treballat, que Sexton convertia entre pals.
El partit es posava en un clar 19 a 3 favorable a l’equip local, i el tècnic anglès Stuart Lancaster ha sentit la necessitat de moure fitxa no tant per guanyar el partit com per mirar de capgirar la tendència i la imatge del XV de la Rosa, avui un equip molt desdibuixat i diluït enfront el temporal irlandès. Lancaster ha canviat el mig del camp sencer, substituint la parella Ford-Youngs per Wigglesworth i Croft, cercant un equilibri que mai ha tingut a la gespa de Dublín. Anglaterra ha serrat les dents i ha atacat, amb més ràbia que seny, la 22 rival. Els irlandesos s’han limitat a defensar la renda de punts a favor i han deixat desgastar els seus rivals en envestides dels seus davanters sobre la muralla defensiva celta, que ha demostrat ser més ferma que la dels seus eterns rivals i no ha cedit ni una sola escletxa. Anglaterra només ha pogut sumar sis punts més gràcies a dos cops de càstig, que en cap moment han fet inquietar el domini dels homes de verd.
Un títol encara obert
Amb aquesta victòria, Irlanda ha demostrat estar un graó per sobre dels seus eterns rivals, i ja té a tocar revalidar el campionat de l’any passat, i somnia amb un Grand Slam que podria fer factible si s’imposa al sempre difícil Millenium Stadium de Cardiff i a Murrayfield en les dues jornades restants. Val a dir que Gal·les serà l’actor decisiu d’aquest campionat, ja que encara mantenen opcions reals de guanyar aquest campionat, si són capaços de derrotar als irlandesos a Cardiff la propera jornada.
Per la seva banda, Anglaterra haurà de millorar la seva imatge si vol esgotar les seves opcions de victòria en aquest Sis Nacions. De fet, els anglesos, tot i la derrota d’avui, tenen un calendari més senzill que els irlandesos, ja que els dos partits restants els jugaran a Twickenham enfront Escòcia i França.
