Addictes al futbol protagonista

Barcelona“Míster, has de jugar amb tres davanters i no amb dos, i anar més a l’atac”. L’entrenador Miguel Ángel Lotina encara riu quan explica aquesta anècdota, que resumeix la filosofia de joc ofensiu que el Celta es va fer seva a finals dels anys 90 i que no ha abandonat des de llavors. Era l’any 2003, el tècnic anava camí d’una Champions històrica al club, acabava de derrotar el Barça de Louis van Gaal per 2-0 a Balaídos, i un aficionat, l’endemà, li retreia que no acompanyés millor Catanha i Jesuli a dalt, i mantingués oberts Edú o Gustavo López. “Un amic meu de Bilbao no s’ho creia, deia que derrotar el Barça era més que suficient per a la resta d’equips de la Lliga!”, recorda el basc.

Però a Vigo no. A Vigo guanyar havia deixat de ser la prioritat des de l’arribada de Javier Irureta la temporada 1997/98. “Vaig arribar després d’un any problemàtic, l’equip s’havia salvat al límit en l’última jornada i perquè el Madrid va anar a Balaídos sense res en joc, perquè ja era campió -rememora Jabo per a l’ARA-. Però hi havia bona plantilla, amb Mazinho, Mostovoi, Revivo... Vaig trucar a Karpin perquè sabia que no estava bé al València, i el coneixia de quan havia estat a la Reial Societat. Vaig portar l’Oskar Vales, i vam recompondre l’equip, amb Djorovic, Salgado... Vam poder jugar bé i ens vam classificar per jugar a Europa després de vint anys sense ser-hi. L’any va ser il·lusionant”.

Tant il·lusionant que a Balaídos encara sembla que juguin els Makélélé, Lubo Pénev, Giovanella, McCarthy o algun dels altres protagonistes que van seguir completant l’etapa més dolça del club gallec, com Gustavo López. “La gent de Vigo es va enamorar del futbol que es va exhibir per Europa aquells anys i ja no pot conformar-se amb res més”, admet per a aquest diari l’argentí, un dels futbolistes amb més partits de l’entitat. Ell va viure nits màgiques, com el 4-0 amb què es va eliminar la Juve o la golejada per 7-0 davant del Benfica. Són algunes de les gestes europees que es recorden, juntament amb el triomf per 3-1 davant del Liverpool de l’adolescent Owen o la remuntada al camp de l’Aston Villa.

Dues dècades després, els bons anys sota la direcció de Víctor Fernández -que va recollir l’herència d’un Irureta que va saltar al Deportivo per falta d’entesa en la seva renovació amb el Celta-, ha deixat “aquest paladar, aquest pòsit, aquest regust” en l’afició celeste, com descriu Gustavo López. Les noves generacions, les nascudes en aquella dècada d’èxit, han après dels seus pares que el Celta ha de ser un equip de jugadors “valents, alegres, ofensius”.

Per això, i pels precedents més recents, el duel d’aquesta nit contra el Barça (20.45 h, Movistar Partidazo) promet emoció i espectacle. Probablement gols -se n’han marcat 12 en els últims dos enfrontaments-, encara que la prèvia segueixi marcada per l’absència per lesió de Leo Messi i pels dubtes futbolístics amb què ha arrencat el curs l’equip d’Eduardo Berizzo.

Pitjor dinàmica que l’any passat

“De moment està tenint millors resultats que joc”, constata Gustavo López, habitual analista de la Lliga en diferents mitjans estatals. Sense Orellana i amb el buit de Nolito encara per acabar d’omplir, el Celta espera que la victòria davant del Panathinaikòs dijous a l’Europa League i el fet de jugar al seu estadi l’ajudi a redreçar el rumb per assemblar-se a l’equip agressiu que va derrotar els blaugranes 4-1 la temporada passada en un exercici de fortalesa. “Les transicions i la verticalitat de fa un any s’han perdut una mica i ara l’equip té una marxa menys”, afegeix l’extrem, tot i que no descarta que, precisament en un dia tan marcat, ressorgeixi la millor versió del Celta. “El que segur que tindrem serà espectacle”, augura, fent una afirmació que també va fer Luis Enrique Martínez en roda de premsa: “Per la idea de joc que té el club i per com és l’entrenador, serà complicat”.

Lotina també s’ho espera, i es mostra encuriosit per veure com resoldrà el Barça les situacions de defensa angoixant que plantejarà el conjunt gallec -ahir Berizzo insistia en la necessitat de fer “una bona pressió per no deixar que el Barça jugui còmode”- a Vigo, on l’afició sempre anima i reclama més als seus futbolistes. “El Celta se sent còmode quan és protagonista, quan pot tenir la pilota i portar el pes del partit. És el concepte que li ha donat els millors resultats i és l’estil amb què el públic ha disfrutat i amb què s’ha continuat treballant”, apunta Irureta.

Tècnics com Paco Herrera, Eusebio Sacristán, Luis Enrique Martínez o ara el Toto Berizzo, han afegit els seus matisos al manual futbolístic, però han garantit que la filosofia ofensiva es mantingués intacta. “Tots han coincidit en les seves ganes d’anar a l’atac. Si saps que es fa un partit del Celta a la televisió, et quedes. Aquest és el seu segell”, arrodoneix Lotina. Luis Enrique, en la roda de premsa prèvia, va anar més enllà i va parlar de “gestió envejable” per lloar una entitat capaç de regenerar la plantilla amb bons fitxatges i una idea de joc ferma i atractiva.

Connexions blaugranes

Aquesta agraïda proposta futbolística i el passat barcelonista d’alguns dels entrenadors que han passat per Balaídos en l’últim cicle han connectat el Celta amb Barcelona. De fet, el mateix Luis Enrique llueix amb orgull una foto de la seva etapa al Celta que té penjada al despatx. “Sempre al cor”, deia amb un somriure al documental de TV3 i Barça TV, rememorant les hores sobre la bastida de la ciutat esportiva d’A Madroa. Són les instal·lacions on l’entitat gallega, després de l’estricte procés de sanejament econòmic i revitalització esportiva que ha dut a terme el president Carlos Mouriño, ha establert una metodologia de treball amb la prioritat de formar jugadors que puguin arribar al primer equip sobre les bases de joc associatiu. “Vas revolucionar un Celta dèbil i en dificultats, l’has posat en acció i l’has portat a Europa”, resumia dijous l’alcalde de Vigo, Abel Caballero, per lloar la feina de Mouriño al capdavant del club. L’eufòria de la ciutat, amb el seu Celta tornant a jugar a Europa deu anys després, és total.

Aparador i trampolí

Que l’objectiu del Celta passi per deixar un impacte futbolístic que vagi més enllà dels resultats l’acosta conceptualment al Barça. La connexió entre els dos clubs ha anat a més les últimes temporades, agermanats per una mateixa manera de sentir el futbol. Ara, però, el conflictiu fitxatge del jugador infantil Anwar Mediero i la insistència per incorporar Nolito durant la temporada passada han tensat unes relacions que havien sigut especialment útils per als jugadors joves del planter del Barça, atrets per la projecció que els oferia el club gallec.

El Celta actual està sent una opció de cessió profitosa o una sortida professional de garanties. “El context del Celta és ideal -admet Irureta-. La ciutat i el públic es bolquen en l’equip, el club dóna oportunitats de debò als joves, que senten que a Vigo poden tenir un trampolí en la seva carrera professional. A Balaídos troben la confiança necessària per fer el salt i jugar a Primera”.

Gustavo López puntualitza que, entre els molts factors que analitza un jugador a l’hora de decidir el seu futur, al Celta pot trobar “una bona ciutat, una bona afició i un bon equip que garanteix minuts de joc de qualitat perquè la gent jove pugui ser protagonista en una lliga tan competitiva com l’espanyola”. L’escenari és l’idoni perquè gent com Rafinha o Nolito acabin de “guanyar confiança” i puguin acabar fent “un gran salt”. També ho intenten Andreu Fontàs (que va tornar a jugar dijous després de nou mesos apartat per una lesió al tendó d’Aquil·les), Carles Planas (baixa per avui per culpa d’una ruptura fibril·lar al recte anterior) i Sergi Gómez. És un pacte que convé a totes les parts.

El cas de Mediero i de Nolito s’ha carregat aquesta sintonia i ha impedit, per exemple, que acabessin de quallar les operacions amb Munir, finalment al València, o Sergi Samper, que va anar al Granada. Qui sap si a Vigo haurien tingut un paper més protagonista per reobrir-se la porta del Barça.

El Reial Madrid rep l’Eibar amb baixes importants

El Reial Madrid, líder malgrat haver encadenat dos empats consecutius, rep al Santiago Bernabéu l’Eibar (16.15 h / BeIN Sports), amb les baixes de Modric, Coentrão, Casemiro i Marcelo. Davant l’Eibar, Zidane va saber ahir que perd el croat Luka Modric, amb una lesió al genoll esquerre, i dóna descans a Sergio Ramos, l’únic futbolista de la seva plantilla que ho havia jugat tot. S’espera que el costa-riqueny Keylor Navas, després de tornar amb regust agredolç a Dortmund, tingui el seu primer partit de Lliga. Kiko Casilla, per tant, seria suplent després d’haver jugat els primers partits. En defensa, el tècnic madridista volia fer jugar de sortida el portuguès Fabio Coentrão, però un nou contratemps físic li impedeix tornar cinc mesos després als terrenys de joc. Sense el brasiler Marcelo, que encara es recupera de la lesió de bessó, tot indica que serà Nacho qui ocuparà el costat esquerre, amb Pepe com a novetat al centre de la defensa. Es dóna el cas que l’Eibar no li ha fet mai un gol al Reial Madrid a Primera. Abans d’aquest partit, l’Atlètic de Madrid visita el València (12 h / BeIN Sports) en un dels altres partits destacats de la jornada.