La història familiar darrere el retorn de Laia Aleixandri al Barça

BarcelonaEl Barça ja treballa per recuperar el tron de la Champions la temporada vinent i els primers moviments no han tardat a arribar. El primer fitxatge era un secret de domini públic: vuit anys després, Laia Aleixandri torna a vestir de blaugrana. La defensora de 24 anys de Santa Coloma de Gramenet, internacional amb la selecció espanyola, arriba com una central de garanties. Ho fa després de jugar cinc temporades a l'Atlètic de Madrid –amb qui va guanyar dues lligues– i tres al Manchester City. Malgrat haver-se fet seva la posició de central en el quart classificat de la competició femenina més competitiva d'Europa, Aleixandri ha esperat a esgotar el seu contracte amb les citizens per poder tornar a casa.

La defensora, que també pot jugar de pivot o lateral, va deixar el 2017 el futbol formatiu blaugrana per buscar a l'Atlètic els minuts que, aleshores, no tenia garantits amb el primer equip del Barça. Un cas similar al d'Ona Batlle, bona amiga seva, amb qui van compartir pis durant un temps a Manchester, quan una jugava al City i l'altra al United. Ara torna per rellevar Ingrid Engen i per competir per un lloc a l'onze inicial, en què la parella de centrals titulars del curs l'han format Irene Paredes i Mapi León. Convocada per jugar l'Eurocopa, es va casar el cap de setmana passat amb Moisés Trillo, graduat en ciències de l'activitat física i de l'esport per la Universitat Europea de Madrid i fundador de BePlayer (Team YouFirst), una de les agències de capçalera del futbol femení.

El retorn de Laia Aleixandri al Barça és "la consecució d'un somni". Així ho valoren a l'ARA el Xavi, el seu pare, i la Gemma, la seva germana. A Manchester, el club els facilitava els bitllets per anar-la a veure un cop al mes i, quan va marxar amb 16 anys a l'Atlètic de Madrid, era més difícil anar-la veure, especialment el primer any, tot i que la família també intentava anar-hi sovint. "Ara ja sabem que cada 15 dies, com a mínim, la podrem anar a veure a 30 minutets de casa. A més, viurà a prop nostre", diu el Xavi des del domicili familiar a Santa Coloma de Gramenet. Aleixandri va deixar Barcelona quan encara no era ni major d'edat, atenent l'oferta d'un Atlètic on va passar un primer any "molt complicat".

El camí de Laia Aleixandri lluny del Barça

Aquella primera temporada lluny de casa va jugar poc i, a més a més, va patir una lesió al radi de la mà dreta. "Va haver de fer la selectivitat amb la mà esquerra! –recorda el seu pare–. Sempre li hem dit que els estudis són innegociables". La Laia estudia màrqueting a distància –per compaginar-ho amb la pràctica del futbol professional– i la Gemma, màrqueting, publicitat i relacions públiques presencialment a Barcelona. De petites era habitual que les dues discutissin, però la Gemma, que té quatre anys menys, la va trobar molt a faltar quan va marxar de casa i ella tenia 12 anys. Ara mantenen una relació excel·lent i hi ha un pla innegociable que a totes dues els encanta compartir: anar a Port Aventura.

Tota la família celebra el seu retorn al Barça. "A casa som culers i sempre s'ha seguit el Barça", explica el Xavi. Tant la Laia com la Gemma són sòcies del Barça gairebé des del mateix dia que van néixer perquè la seva tieta Mireia els va fer el carnet del club que estimen. L'esport també és habitual a casa: la Gemma, com va fer el seu pare, juga a bàsquet –al CB Prat– i la Laia va començar a jugar a futbol des de ben petita. Mentre que la Gemma preferia jugar a altres coses, la Laia sempre volia tenir una pilota a prop. De fet, amb tres anys va anar amb el seu pare al Camp Nou per primer cop: "Se'n va enamorar ben aviat i vam passar a anar més sovint a l'estadi. També recordo que em va dir que al futbol es deien moltes paraulotes!"

Els primers passos a Santa Coloma

De xutar la pilota a la plaça passaria, amb sis anys, a jugar al seu primer equip, l'Arrabal-Calaf de Santa Coloma. L'entrenador, Toni Carmona, era un dels pares de l'escola on anava la Laia. Era l'única nena de l'equip. Dues temporades després arribaria la trucada del Sant Gabriel, quan un vistaire hi va acudir per veure un company d'equip i va demanar al Xavi, casualitats del destí, qui era aquella noia que duia el número sis. "És la meva filla", va respondre.

Al Sant Gabriel, on va alternar la posició de central amb la de migcentre, va jugar a les màximes categories. També va ser cridada ben aviat per les categories inferiors de la selecció catalana. "Aquí és quan vaig veure que la cosa començava a anar de debò", recorda la Gemma. S'hi va estar dels 8 als 12 anys, fins que un entrenador va decidir que no veia una noia jugant al seu equip. "No li guardem pas cap rancor. Nosaltres estàvem bé al Sant Gabriel, però també hi havia l'opció d'anar al Barça i a l'Espanyol", explica el Xavi.

Al planter blaugrana s'hi va estar quatre anys (dels 12 als 16), fins que va fer el salt a l'Atlètic per buscar minuts al màxim nivell. Després arribaria l'interès del City, on ha estat referent de la defensa i ha lluït en força ocasions el braçalet de capitana, especialment aquesta temporada, després de la lesió de l'experimentada Alex Greenwood. També és titular amb la selecció espanyola.

"No puc ser imparcial, però crec que amb la Laia el Barça fitxa una central molt tècnica, amb molt bona sortida amb els dos peus i amb gran capacitat per filtrar passades interiors; que anticipa i es posiciona molt bé i amb un gran joc aeri. Si en alguna cosa crec que pot millorar és en el desplaçament creuat en llarg", explica un pare orgullós. El somni d'aquella nena que en una fitxa del col·legi va escriure que de gran volia ser futbolista o dibuixant continuarà a casa, al Barça, al seu seu Barça.