"En un partit aquí defenso més que en tota una temporada amb el Barça"

BarcelonaMartina Fernández (Ordis, 2004) va haver de fer les maletes a l'estiu per sortir del Barça. Després de mig any cedida a l’Everton, l’equip anglès la va incorporar en propietat, on és titular a l’eix de la defensa. “Quan vaig arribar cedida el gener de l’any passat volia tots els minuts possibles, créixer com a futbolista i millorar en aspectes que al Barça no podia fer-ho, com la defensa a l’àrea i certs aspectes que a Barcelona no es donen tant. Però el meu objectiu sempre va ser tornar al Barça, perquè és el meu somni, és on vull acabar jugant, i treballaré per intentar aconseguir-ho”, confessa a l’ARA Martina Fernández.

Una voluntat que no es va poder complir. “Quan s'anava acabant la temporada, parlant amb l'entrenador d'aquí, ell volia que jo em quedés de forma permanent. Al principi em feia una mica de respecte deixar definitivament el Barça, però crec que era el millor per a mi. L'ambient aquí és increïble i hi soc molt feliç. Coses que vaig sentir amb el Barça en set anys aquí les vaig sentir en cinc mesos”. Ara bé, el menjar del Regne Unit no és el mateix que a Catalunya: “És el que trobo més a faltar, aquí ho fan tot amb salses, és molt picant i no tenen pernil bo. El temps sí que és cert que ara fa molt fred i ens ha caigut neu, però aquí no s’atura res, tothom fa el seu dia normal. Normalment no plou gaire durant l’hivern, és més el vent, però com que soc de l’Alt Empordà, ja estic acostumada a la tramuntana”, diu Fernández.

A la lliga anglesa cada cop hi ha més talent format a Catalunya i Espanya: Mariona Caldentey i Laia Codina a l’Arsenal; Jana Fernández, Lucía Corrales i Maria Pérez al London City; Natalia Arroyo a l’Aston Villa... “És molt professional. A Espanya ara han implementat el VAR, que nosaltres no tenim, però crec que es perden molts minuts de joc amb les revisions i baixa el ritme del partit”, diu. A Anglaterra la competició és molt més física, amb equips més atrevits que deixen espais per fer un joc més directe. “El Barça juga molts cops contra línies de cinc i sis en defensa. Aquí jugues contra el Chelsea i pots tenir només tres jugadores en defensa. Això també dona un plus de competitivitat que la lliga espanyola no té. Crec que en un partit aquí defenso més que en tota una temporada amb el Barça”.

Una aposta que s’evidencia amb fets. Des d’aquesta temporada Goodison Park és la nova casa del primer equip femení de l’Everton. Amb el canvi d’estadi del masculí, el club ha apostat per cedir la històrica instal·lació al conjunt que dirigeix Brian Sorensen. “La gent de la ciutat està responent molt bé en nombre d'espectadors als nostres partits. També he tingut la sort de poder jugar en magnífics estadis com Anfield i Villa Park”.

L'Everton està immers en la lluita per mantenir la categoria. “Vam tenir una sèrie de partits sense puntuar, i és dur, perquè després de tota la setmana treballant potser vas al camp d’un rival directe, et mereixes els tres punts i només te n’acabes emportant un. Però tant l’equip com l’entrenador són molt positius, hem fet molts fitxatges i les coses bones necessiten temps. Estem en el bon ,camí i es va veure amb la victòria contra el Chelsea, que la vam treballar molt”.

Una de les pioneres de La Masia femenina

Durant la seva etapa al Barça, Martina Fernández va tenir el privilegi de ser una de les nou primeres residents de La Masia, l’agost del 2021. “Ens va salvar la vida. Una hora i mitja per anar i una hora i mitja per tornar cada dia és dur. Aquell any ho vaig notar moltíssim, estàs molt més descansada i et pots focalitzar durant les 24 hores del dia en ser futbolista professional. Viure a La Masia és com viure en un hotel de cinc estrelles. Et tracten perfecte i t'ajuden molt a créixer com a futbolista”, explica la jugadora, que fins aleshores havia d'anar a Barcelona en cotxe des de l’Empordà per als entrenaments.

Tot plegat fins que va arribar el dia del seu debut al camp del Llevant. “No estava nerviosa, el vaig gaudir molt. A més, el recordaré sempre perquè el meu número preferit i de la sort és el dos i vaig debutar el dos del dos del 2022. Així que també crec que va passar per alguna cosa”, diu. La d’Ordis remarca la sort que ha tingut de vestir de blaugrana: “Tens una responsabilitat perquè estàs defensant el millor escut del món, però també saps que posar-te la samarreta del Barça és un privilegi. Crec que només el fet de portar aquella samarreta et fa donar-ho tot, i amb la quantitat de futbolistes que hi ha excel·lents és molt fàcil poder donar el teu màxim, elles et fan ser millor jugadora”.