Estiu cruel per als despatxos del Barça

Josep Maria Bartomeu no està content amb els primers passos d’un nou organigrama que grinyola

El nou organigrama del Barça s’ha estrenat amb un estiu decebedor en què el club blaugrana no ha aconseguit els objectius que tenia marcats inicialment. Quan va esclatar el cas Neymar, la feina es va acumular en uns despatxos que encara no havien fet els deures que s’havien marcat en acabar la temporada anterior. El president Josep Maria Bartomeu no està content amb el funcionament de l’estructura i estudia fer-hi canvis, tot i que l’escenari actual (amb el soroll de la moció de censura d’Agustí Benedito surant sobre l’entorn) no convida a fer gaire autocrítica de portes enfora.

El relat oficial nega disfuncions. “No hi ha disparitat de càrrecs ni descoordinació. Treballem tots com un equip i cadascú té la seva especialitat. El Barça és un club molt complex des del punt de vista organitzatiu, ja que no només té el vessant esportiu. El director general, que és el màxim responsable executiu de la casa, els serveis jurídics, els fiscalistes, els economistes, els negociadors... Aquesta diversitat rica que té el club ens permet trobar la persona adequada segons amb qui i què vas a negociar per arribar als millors resultats d’eficàcia i eficiència. La gestió del món de l’esport ja no és la d’abans. La junta directiva vol risc zero. Les coses no només s’han de fer bé, sinó que, a més a més, els altres han de veure que també ho fem bé”, es defensa Albert Soler, director d’esports professionals del club.

La comunicació entre totes les potes de la nova estructura no ha funcionat com el club esperava. “El canvi d’organigrama no ha condicionat la planificació en cap punt. Pep Segura comença a treballar com a mànager esportiu a partir d’avui mateix. Ja ha participat i participava en la planificació i la confecció. Lògicament ha participat i opinat aquest estiu, però no ha generat cap problema. Tant el Pep com el Robert com totes les persones que hi ha a l’àrea esportiva no han tingut cap problema”, afirma Soler.

La planificació culer no ha sigut bona. A més, els clubs implicats en les negociacions, dissabte el Liverpool i ahir el Niça, han desmentit algunes de les versions explicades dissabte. “Bartomeu em va trucar una mica avergonyit i em va dir que era la primera vegada que li passava una cosa semblant, però que els tècnics van decidir aturar el fitxatge de Seri. No va ser un problema de diners”, va revelar ahir Jean-Pierre Rivère, president del Niça, en declaracions a Canal+ França.

La conversa entre Unai Emery i Ernesto Valverde captada per la televisió del Sevilla durant la reunió d’entrenadors tampoc va ajudar a refermar el relat oficial d’un Barça que s’excusa en la coherència per justificar un estiu farcit de decepcions que ha deixat la plantilla descompensada, i la imatge del club, debilitada.

El nou organigrama de l’àrea de futbol, que situa Pep Segura com a mànager esportiu i incorpora José Mari Bakero i Guillermo Amor, es va presentar el 18 de juliol amb l’objectiu de preservar i enfortir l’estil del Barça. El vestidor blaugrana, però, va viure els canvis amb recel i escepticisme. Els jugadors no veuen un interlocutor fiable.

“El meu repte és treballar la idea mare del club i inculcar-la als entrenadors, que són els que porten el dia a dia. Soc una persona a qui agraden els equips de treball -explica Segura en una entrevista a la revista oficial del club-. Crec que totes les persones que treballen des de fa temps en diferents àrees del club coneixen molt bé l’estil i el model, però la junta directiva ha considerat que era necessària una persona que aglutinés en global totes les etapes perquè hi hagi un fil conductor més clar i lligat a la dinàmica de la casa”, afegeix.

Despatxos amb canvis constants

Els problemes del Barça amb els organigrames no són exclusius del futbol. La secció de bàsquet ha canviat la seva estructura de treball tres vegades en menys d’un any. El club confia ara en Nacho Rodríguez, que va aterrar com a mànager de gestió i ja és mànager general. Els dos grans damnificats de la sacsejada van ser Rodrigo de la Fuente, a qui avui dia encara se li busca una ubicació, i Joan Carles Raventós, que va ser apartat de les seccions.