"Quan acaba l'entrenament tens ganes d’abraçar-lo": torna un dels alumnes escollits de Flick

BarcelonaEn un futbol que pressiona mediàticament els jugadors i els taca d’expectatives des que són petits, en què els processos s’escurcen i ben aviat ja s’exigeix que el club els dibuixi un camí fins al món professional, hi ha futbolistes que troben escletxes i demostren que hi ha rutes alternatives. Un exemple és Fermín López i el seu pas per Linares. Un altre, Gerard Martín, que amb 20 anys buscava un lloc al futbol professional vestint la samarreta del Cornellà. La temporada passada va disputar minuts importants a causa de la lesió d’Alejandro Balde: va participar en dos dels clàssics i les semifinals de Champions. Guarda les samarretes d’aquells dies amb estima a l’armari de casa. Ara, un nou contratemps de Balde el tornarà a situar a l’onze.

Al Gerard li van caldre pocs dies per guanyar-se el cor del cos tècnic i dels jugadors del Barça Atlètic quan hi va aterrar. “És un noi que quan acaba l'entrenament tens ganes d’abraçar-lo. Perquè ho dona tot. En cada acció, en cada tasca: des d’un treball tàctic fins a un rondo. És molt intel·ligent, educat, sap el que vol”, explica Albert Sánchez, aleshores mà dreta de Rafa Márquez. Després de 37 partits –se'n va perdre només un, per sanció, en tot el curs–, Hansi Flick el va cridar per fer pretemporada i ja ningú no el va moure del primer equip. Però no es va allunyar dels seus excompanys. “Sempre que podia ens venia a veure i baixava al vestidor. El notàvem molt a prop. I això diu molt de la seva humilitat”, diu Sánchez, ara entrenador del Dunkerque de la Segona Divisió francesa.

La trajectòria de Martín l’explica, principalment, tot el que l’espectador no pot veure: el dia a dia. “Quan el vam signar, no era el perfil de lateral habitual al Barça. Era molt alt i més defensiu que ofensiu. Va ser una sorpresa per a tots. És un noi que entrena al 200%, que es cuida, que és una esponja… Volia aprendre des del primer dia”, apunta l’entrenador. “Defensivament era molt correcte i ofensivament no era massa vistós. El que més ha sorprès d’aquest any ha estat la seva capacitat d’atacar, d’arribar a la línia de fons. Interpreta bé on són els avantatges, filtra bé per dins i té bona passada enrere des de la línia de fons”, continua. De fet, aquest últim aspecte és un dels que més va valorar Flick a l’hora de mantenir-lo a la plantilla.

Màxima atenció a la nutrició

Fora del terreny de joc, a més, “és molt estricte amb ell mateix, no es permet gairebé ni un refresc”, segons explica algú que el coneix bé. Cuida la nutrició de la mà del club, seguint la dieta que se li proposa, i els entrenaments els allarga abans i després de les sessions de Flick. Controla el descans i puntualment treballa amb un preparador físic, i des de fa un temps també amb un psicòleg esportiu.

Aquest estiu no va poder preparar-se degudament de cara a la pretemporada. Tot i que no va patir l’exigència de Flick i el seu staff. “És un portent”, remarquen des de la Ciutat Esportiva. En el debut a l’Europeu sub-21, a mitjans de juny, va lesionar-se la mà en els primers minuts de partit i al descans va ser substituït. Després de fer-li algunes proves, va tornar a Barcelona, on el van operar. Va passar les vacances amb la mà enguixada i fent rehabilitació. Això el va limitar a l’hora de fer exercicis pel seu compte, però va arribar preparat al primer entrenament. Després va viure amb un punt d’impotència les dificultats del club per inscriure’l, mentre diferents clubs seguien de prop la seva situació. Sempre va creure en el missatge de calma que el club li transmetia.

L'any de la confirmació

Gerard afronta el seu segon any a l’elit. “Mentalment ha millorat perquè ha sentit la confiança de Flick. Amb el pas dels mesos es va anar adaptant al ritme dels entrenaments, de la competició…”, comenten des del seu entorn. Aquest curs, a més, estrena dorsal: el 18. El va escollir a dit, un número que ja va vestir en categories inferiors i que, en part, llueix en honor a un dels seus jugadors preferits: Jordi Alba. D’altra banda, s’està preparant per estar disponible com a central, sobretot després de la sortida d’Iñigo Martínez, una posició que anteriorment ja ha tastat.

A més, aviat complirà un dels somnis del seu avi. De família culer, va estar present el dia que van posar la primera pedra del Camp Nou i pròximament podrà veure el seu net jugar al renovat estadi. Tot podria haver estat diferent si, dos estius enrere, el lateral hagués acceptat una de les ofertes que tenia dels Estats Units. Però finalment va aparèixer el Barça. “El més idíl·lic és estar a La Masia des de ben petit, no arribar directament al filial. Però és normal necessitar un procés, amb 21 anys encara ets molt jove. El cas del Gerard és un exemple que per arribar a l’elit hi ha molts camins possibles”, tanca Sánchez.