"Aquest any no poden amb nosaltres": els apunts en calent del Barça-Madrid

BarcelonaVictòria (i Lliga pràcticament al sarró) per al Barça de Flick en un clàssic que va viure una primera part d'absolut deliri blaugrana (4-3). A continuació, uns apunts en calent.

"Aquest any no poden amb nosaltres". A la final de Copa del Rei, abans de la victòria culer a la pròrroga, Lamine Yamal li va dir això a Araujo. Podia sonar prepotent, però el jove prodigi només es limitava a observar i treure conclusions. Amb honestedat –fent referència al significat del seu primer nom– va dir el que tothom ha vist en els quatre clàssics d'aquest exercici: que no hi ha color. Amb bellesa i plasticitat –justament el que significa el seu segon nom–, va contribuir al deliri per remuntar un 0-2 en poc més de 20 minuts amb un golàs marca de la casa. Impossible estar més segur d'un mateix que aquest marrec desvergonyit. Amb disset anys ha aconseguit que tota una generació de culers perdi la por com ell la va perdre al parc de Rocafonda.

L'altre malson del madridisme. Florentino serà massa vell per copsar l'obra completa de Lamine Yamal, que tot just està en les primeres pinzellades. Acostumat a comprar-ho tot, el dirigent merengue maleeix la capacitat del Barça per desafiar el poder establert amb joves formats a casa i que senten els colors. En gairebé 25 anys de presidència, ha patit Messi, Iniesta, Xavi, Piqué, Puyol... I ara això. Absent a Montjuïc perquè en el fons s'ho veia a venir –ni amb els àrbitres condicionats a favor volia exposar-se a ser humiliat–, ja s'empesca antídots com el de Mourinho per a Guardiola. Però en això de ser un malson per al Madrid, la Masia no sempre està sola. De vegades apareixen forans com Raphinha que afilen l'ullal. El brasiler s'ha fet els blancs com ha volgut, aquesta temporada. Quina manera d'aprofitar la lesió de Carvajal i la incompetència de Lucas Vázquez.

"L'any que ve, Pilota d'Or". El març del 2022, en el seu primer curs com a futbolista del Barça, Eric Garcia es va fer viral per buscar-li les pessigolles a Vinícius amb aquesta frase. En aquell moment ja era fàcil picar el brasiler amb un guardó que avui, malgrat tenir dues Champions més a la butxaca, no només no ha guanyat, sinó que s'ha universalitzat com a befa. Fa gràcia repescar aquesta seqüència ara que Eric emergeix com la peça multiús favorita de Flick, ara que és capaç de minimitzar Vinícius, de guanyar-li una Lliga als morros, amb una lliçó de fonaments defensius. Futbolista en majúscules, el de Martorell, que a més s'ha atrevit a marcar dos gols als dos partits més decisius del curs.

El que Flick pensa d'Araujo. Després de la pallissa física amb final tràgic de Milà, el Barça va aixecar amb total mereixement el clàssic que ho decidia tot. El mèrit és brutal i té l'afegit que els blaugranes van comparèixer sense cap rotació a l'onze amb relació a la del Meazza. Els canvis van arribar a la segona meitat, amb 4-2 al marcador. L'obligat de Cubarsí va deixar ben clara la situació en què ha quedat Araujo després de l'eliminació a la Champions. No va ser ell, sinó Christensen, l'encarregat de suplir el jove marcador d'Estanyol. Per a la proposta esbojarrada de Flick, el central danès és més fiable que l'uruguaià. Una llàstima per a un dels capitans de la plantilla.