BarcelonaTothom té clar com jugarà el Barça, però està menys clar com ho farà el United. Dels de Guardiola se sap que sortiran a atacar, voldran tenir la pilota i dominar el rival. Dels de Ferguson s'intueix que, sense sortir només a defensar-se, plantejaran un partit més reactiu, esperant l'ocasió per fer mal al Barça al contraatac. Però entre una proposta i l'altra, ballen tota una sèrie de matisos que fan que l'anàlisi sigui molt més complexa que això.
Esglaonar-se al mig del camp
El United acostuma a jugar amb un 1-4-4-2 força clàssic, amb els migcampistes en línia. Al doble pivot es combinen jugadors més defensius (Carrick o Fletcher) amb d'altres més ofensius (Giggs o Anderson). A les bandes, Valencia o Park ofereixen molt de recorregut, tant per desplegar com per replegar. Per evitar que Messi o Iniesta juguin còmodes, és d'esperar que Ferguson adapti el seu dibuix tàctic, despengi un dels jugadors del doble pivot per esglaonar-lo i situï un 1-4-1-4-1, en què Fletcher, si està del tot recuperat, faria de migcentre sobre la posició de l'argentí, actuant com a tercer central i oferint cobertures a la resta de companys de la línia. Rooney, sense pilota, endarreriria la seva posició per incrustar-se entre els migcampistes. És la fórmula que ofereix menys facilitats al joc de combinació del Barça.
Verticalitat ofensiva
Punyent i directe, el United no necessita gaire per construir un atac. És, en aquest sentit, un equip molt similar al Reial Madrid, perquè des de Van der Sar i amb dues passades i pocs segons, pot generar una acció de gol. Chicharito es mou molt bé a l'espai, i Rooney, apareixent entre línies i des de darrere, connecta bé tant per acabar en remat com per assistir. Park i Valencia (o Nani) també s'incorporen molt ràpid a zones de finalització i, per norma general, busquen l'un contra un amb els laterals. Els de Ferguson no renuncien a atacs més posicionals, però contra el Barça optaran més per la versió contracolpejadora.
Replegament intensiu
Vidic i Ferdinand són dos dels millors centrals del món. A diferència de la parella Piqué-Puyol, no tenen por a recular i recular, encara que acabin trepitjant àrea i plantant-se a pocs metres de Van der Sar. El Barça, que necessita espais a l'esquena per a atacar millor, pot trobar dificultats si el United es tanca molt i condensa jugadors en pocs metres. Multiplicar els xuts des de lluny (el Barça ho fa poc), és una bona solució per obligar a sortir a la defensa rival i generar l'espai que es necessita perquè apareguin Villa i Pedro.
Demà, superioritats en banda, pressió i transicions.