El Barça gira full després de Lisboa guanyant la Copa de la Reina

BarcelonaDesprés de la decepció de la final de la Lliga de Campions perduda a Lisboa contra l’Arsenal, el Barça va tancar la temporada de la millor manera, guanyant la Copa de la Reina a Osca contra l’Atlètic de Madrid (2-0). La ferida de la Champions fa mal, però a la lliga espanyola, l’equip de Pere Romeu segueix sense rival com ha quedat clar en una temporada on absolutament tots els títols els han guanyat les blaugrana: Lliga, Supercopa, i finalment, Copa de la Reina. Clàudia Pina, sempre elèctrica, sempre decisiva, va ser l’encarregada de decidir el partit amb dues dianes, la segona de les quals va ser preciosa.

Al final, el Barça va aconseguir la seva onzena copa contra un Atlètic de Madrid que somiava a poder trencar la bona ratxa de les catalanes en aquesta competició. No ho van aconseguir. Romeu va presentar dues novetats a l'equip inicial, amb Ingrid Engen al centre de la defensa i Esmee Brugts al lateral esquerre —ha substituït Fridolina Rolfö perquè està lesionada—. Seria un partit especial per a Engen, que en els darrers minuts del partit, va ser substituïda per rebre l’ovació dels aficionats, ja que aquest serà el seu darrer partit amb la samarreta del Barça. Un darrer acte de servei que va acabar aixecant un títol.

Les blaugranes van deixar clara la seva condició de favorites en un partit amb un sol equip en el control sempre. L'equip madrileny, amb un plantejament molt defensiu, va jugar inicialment bé les cartes amb un bloc baix molt sòlid, però en atac només va ser perillós en una acció a l’inici de la segona part en què van aconseguir aprofitar una errada de Cata Coll per marcar, però en fora de joc. Va ser gairebé l’únic ensurt que va tenir la porteria catalana en tot el matx.

Xiulada a l'himne

La final, que va començar amb una bona xiulada per part dels aficionats del Barça presents a l’estadi El Alcoraz quan va sonar l’himne espanyol, era una gran oportunitat per a l’equip de Pere Romeu de tancar la temporada amb un nou títol, l’onzena copa en els darrers 21 anys. I la posada en escena va ser ambiciosa. D’aquest domini van sorgir els primers avisos; un xut llunyà de Patri Guijarro o un gol en pròpia porta de Xènia anul·lat per la col·legiada, perquè a l’acció anterior havia sortit la pilota per la línia de fons. Tot i això, el Barça sabia aprofitar els espais que el seu rival deixava i, abans del descans, Clàudia Pina va trobar el camí del primer gol de la final. La jugadora vallesana, un autèntic corcó, aconseguia esmunyir-se i aprofitar els espais que generava la polonesa Ewa Pajor.

Al descans, el resultat era curt pel domini d'un Barça que veia com les madrilenyes no canviaven la seva tàctica tot i anar perdent, més enllà de moments concrets de pressió alta per intentar robar la pilota. Les jugadores entrenades per Pere Romeu van deixar escapar ocasions per marcar el segon gol en diverses ocasions, abans i després del descans, amb els xuts de jugadores com Salma Paralluelo, Alexia Putellas, Ewa Pajor o Aitana Bonmatí, que assegurava la possessió amb el seu talent.

Hauria de ser de nou Clàudia Pina l’encarregada de sentenciar el seu 25è gol de la temporada, amb un preciós xut a la frontal, rodejada de jugadores rivals, després d’una bona jugada col·lectiva blaugrana.

“Ho devíem a l’afició, l’equip ha fet un bon partit. Cal donar importància a la resta de títols malgrat el pal dur de la Champions; aquest equip sempre es reposa. La clau dels meus gols és la confiança que m’han donat tant aquí com a la selecció. L'afició sempre és al nostre costat, són molt importants per guanyar títols”, va explicar Pina al final del partit. Una final que tanca la temporada d’un Barça que segueix manant, però ja pensa a recuperar la corona europea.